UN REVÒLVER PER SORTIR DE NIT
MONIKA ZGUSTOVA
Galàxia Gutemberg
148 pàgines
Monika Zgustova, segons la contraportada del llibre Un revòlver per sortir de nit, va néixer a Praga i fa quaranta anys que resideix a Barcelona. I ressalto aquest fet perquè al llibre no hi consta si hi ha títol original ni tampoc si ha estat traduït. O sigui, que podria ser que aquest llibre hagi estat escrit originàriament en català. A la solapa del llibre també hi diu que Monika Zgustova, ha escrit set novel·les entre les que destaquen La dona silenciosa, La nit de Vàlia, Les roses de Stalin i vestides per a un ball de neu. Ha traduït del txec i del rus, i col·labora a diversos diaris.
A Un revòlver per sortir de nit, Monika Zgustova ens mostra una manera ben curiosa d’escriure biografies. De fet parla de Vladimir Nabokof però a través de la vida de la seva dona, Vera Navokov. Ens parla de la vida de privacions d’una part de l’exili rus durant els anys trenta a Alemanya, França i Suïssa, dels grans escriptors que conformaven la flor i nata de la intel·lectualitat russa d’aquells anys, però que a l’escriure en rus i al no ser editats al seu país, pràcticament eren uns desconeguts fora del cercles d’aquells refugiats. Mentrestant Vera creia, admirava i confiava en l’obra de Vladimir, movia fils, buscava complicitats, parlava amb editorials.
Quan l’any 1937 les intencions del règim nazi d’Alemanya era prou evidents, Vladimir va gestionar la fugida a Amèrica perquè la seva dona Vera tenia antecedents jueus. Un cop als Estats Units Vera es va adonar que havien de canviar d’idioma si volien viure de la literatura, i va forçar al seu marit a escriure en anglès americà. Aquest fet li va significar a Vladimir una muntanya, ja que l’escriptura no és només una translació d’idees, exactament d’un idioma a un altre, també hi ha una infinitat de matisos, de girs, de sobreentesos que funcionen a un lloc i no ho fan a l’altre. Tot i així, tal com ja sabem, Vladimir Novakov, amb l’ajuda de la seva dona, se’n va acabar sortint.
Vladimir Novakov va arriba a l’èxit mundial per la seva obra Lolita. Però allò que molts no sabíem és que a part d’aquesta novel·la, Novakov era un geni en llengua russa, i després va escriure molts altres llibres en anglès americà. També va ser professor de universitat a Nova York. I també va ser un home que s’enamorava amb una certa facilitat i amb molta intensitat. Així va conservar a la memòria i a la il·lusió la imatge d’algunes dones, tan de Liússia, el seu primer amor i que va inspirar la seva gran novel·la Regne vora el mar que acabaria dient-se Lolita, com de Irina Guadagnini de qui es va enamorar l’any 1937 i que no va deixar de desitjar i d’estimar fins al moment de la seva mort.
Monika Zgustova té una qualitat literària evident en molts detalls, diu per exemple que Vladimir era un home enjogassar i rialler com un gatet. Destaca que li agradava explicar l’anècdota d’un home que perd la ullera de llarga vista al mar i vint-i-dos anys després, just al mateix dia, es va menjar un peix força gran… i no va trobar la seva ullera llarga vista. “Això és el que m’agrada de las casualitats”, diu que va dir. Inclús quan parla de l’any de la mort de Vladimir, utilitza una manera ben curiosa, diu que una amiga seva, Filippa, va morir un any després que Vladimir, l’any 1978. O sigui, que si volem saber en quin any va morir Vladimir Novakov només hem de fer una senzilla resta, treure un any al 1978. I parla de tenacitat, de principis, d’estil, d’un món que Vera tenia ben endins de la seva manera de ser i que sovint sobtava al seu entorn, però que gràcies a ells va aconseguir la glòria pel seu home i la integritat de la seva família i els seus ideals.
Un revòlver per sortir de nit és un llibre de cultura, i no només per això és recomanable, sinó també perquè, pel meu gust, és un molt bon llibre, ben documentat i amè.
Aleix Font, 7 d’octubre de 2020
