VENÇUTS, VENCEDORS I ALTRES ESPÈCIES
IGNASI OLIVERAS
Pagès Editors – Col·lecció Lo Marraco.
101 pàgines
Ignasi Oliveras és el guanyador del 27è Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar. I sincerament he de dir que no m’estranya. No sé com devien ser les altres obres però aquesta m’ha meravellat. Abans no m’agradaven els contes i la sola advertència que el llibre era d’aquests era suficient per rebutjar-lo. Però he de reconèixer que m’estic convertint a aquesta religió i cada dia els trobo més encisadors.
En aquest llibre d’Ignasi Oliveras n’hi ha tretze, alguns de tan sols dues o tres pàgines, d’altres de quatre i un d’ells, No vull fer-me gran, en té trenta-quatre, pràcticament un llibre per ell mateix. Tot i que el títol del llibre parla de tothom, vençuts i vencedors, va més aviat de la primera espècie, els vençuts en aquesta guerra de la llei del més fort i que sobreviuen com poden pels carrers del Raval.
A La crisi de la construcció a la Vero li fan una entrevista i ella contesta sincerament.
A El veí, el narrador té un veí misteriós.
La Rosa….lia té una flaca per anar a ballar, però abans passa pel Kebab de l’Ahmed
Què se n’ha fet, de tot? El José Manuel va a recollir els nens i se’n van a dinar junts. Res, una cosa senzilla i no gaire lluny de la casa on viuen. Té la sensació que la seva filla gran s’està fent gran.
Joan. Fa de cambrer, un bon cambrer d’un bar senzill i exitós. Casualment es troba un antic company.
No vull fer-me gran. El protagonista no es vol fer vell, però els anys no perdonen. Sort que el Miqui trafica en tot i li pot proporcionar una solució excepcional.
El pis de la tieta. La tieta té un pis espectacular, però són tres germans a heretar. Cap problema, amb bona voluntat es pot solucionar.
S’ha mort el Joan Ramon i la seva dona el trobarà a faltar.
Punt G.- Hi ha homes, com ho diria, súper dotats.
Del Poblenou al Poble Sec.- El Manuel no volia pensar en res mentre es dirigia mansament al despatx del director.
Ostres, ostres, ostres, ostres. Li han de fer una operació de ròtula i l’anestesista li diu que no notarà res.
Trucada internacional. La Rosa, una peruana a Barcelona, truca a casa per saber com estan tots. I ves, no passa res, tot normal.
Dinar de Nadal. L’Anselm aquest any dinarà sol. Inesperadament coneix una dona que li demana un regal a canvi d’un altre.
I poca cosa més que dir-vos que el llibre és massa gust, que quan en voldries més ja s’ha acabat, que cada història és una flor i que unes et fan somriure i alguna fins i tot et fa plorar.
Aleix Font, 3 d’octubre de 2020
