EL DRET A LA DISCREPÀNCIA
Amb el degut respecte i consideració goso penjar aquest escrit sabent que us ofendrà. Per tant, us demano perdó a l’avançada i prego que us ho agafeu com la mostra que entre la gent humil no tothom encara pensa igual, entre la gent humil no tothom s’empassa el gripaus televisius i, per bé o per mal, encara avui ens és possible dubtar de veritats absolutes. El pensament lliure encara és possible, ni que sigui amb la boca petita.
El 9 de novembre de 2016 vaig fer un escrit titulat Donald i Hilary on qüestionava la mena d’informació que ens atordia, dia a dia, a través de les pantalles de televisió. Una televisió maniqueista on els bons eren molt bons i els dolents massa dolents. Avui, dia 20 de gener de 2021 jurarà el càrrec de president dels Estats Units en Joe Biden, tancant així el període de quatre anys en el que Donald Trump n’ha sigut el titular. Durant aquests quatre anys, l’enviat especial de TV3, en Xesco Reverter, ens ha enviat incansablement les seves crítiques al president (honorable, suposo, com ho són tots els que s’han guanyat el càrrec per decisió popular) de la primera potència mundial. Cada dia, excepte moments excepcionals, ens ha ofert la cara més negre del personatge, i mai n’ha fet un comentari favorable, mai.
¿Pot ser que al llarg de quasi mil cinc-cents dies no hi hagi hagut ni un sol moment positiu, cap cosa agradable, cap imatge tendre, cap pensament engrescador? Ni un? Consulteu les hemeroteques abans de criticar-me, mireu amb quina avidesa han sortit serps de la seva boca, mireu de quina manera subtil o barroera, cada dia de la vida del seu càrrec de president ha anat trobant allò que talla, el que fa mal. I nosaltres, els habitants d’aquest petit país ens ho hem anat empassant fins a fer-ne una bola d’odi inqüestionable. No és just, sobretot si pensem que setanta milions de persones el van votar ara fa quatre anys. Què dirien cadascuna d’aquestes setanta milions de persones que van tenir fe en aquest home, què pensarien elles d’en Xesco Reverter, que és més just o és més justicier? Què té en Xesco Reverter que el fa més intel·ligent, més equànime que tants milions de persones. O parteix del pensament integrista que la gent no són persones, i que segons quins, sobretot els “altres” (la massa, la turba) han perdut la facultat de discernir. Ai Xesco, si fos així t’assemblaries massa als jutges espanyols.
El pensament lliure no només encara és possible, també és necessari
¿Com és que ningú no se’n adona d’aquest estil pervers que utilitza el seu poder per rentar-nos el cervell i implantar el pensament únic? Bé és cert que arreu fan el mateix, i la prova és que tothom se’n alegra que hagin expulsat de males maneres aquell home del seu palau, tant els que són feixistes declarats com els demòcrates, tant els escèptics políticament com els més interessats, tant els que miren Tele5 com els que miren TV3, tothom pensa el mateix. No és aquesta la manera d’assajar la dictadura? I el que fa més por encara és que ningú no ho veu. És una veritable bogeria.
L’any 1978 Donald Sutherland va protagonitzar una pel·lícula, La invasió dels ultracosos en que unes plantes extraterrestres colonitzaven la Terra prenent la personalitat de les persones humanes i tots els afectats es comportaven igual. L’any 2007 Nicole Kidman va protagonitzar Invasió amb la mateixa temàtica. I recentment Marc Pastor ha escrit una novel·la, L’any de la plaga, que va del mateix rotllo. En tots els casos fa angúnia veure els afectats actuant robòticament acatant les consignes dels de més amunt, i en tots els casos hi ha unes persones sanes que no ho saben veure i poc a poc van caient infectats. Jo he tingut la mateixa sensació quan veia la campanya periodística, implacable, de gota malaia, colonitzant els cervells de les persones que m’estimo, els familiars, els amics, els veïns, els companys independentistes i els catalans en general. Primer em feia gràcia preguntar com aquell qui no ho vol “Què en penses de Donald Trump” i escoltar les respostes unànimes de tothom. Però poc a poc em vaig anar preocupant fins ara que estic realment espantat.
I sobretot si pensem que això ho fan amb altres temes, com per exemple Txell Feixas que rar és el dia que no troba alguna crítica a Israel. Si desgranes la realitat te’n adones que Israel és un país democràtic, un país amb moltes dificultats per defensar la seva gent i el seu país, voltat per tot arreu d’uns països hostils i d’una gent fanàtica que constantment els estan atacant. Israel és un país amic, que simpatitza amb Catalunya, que té una història amb un cert paral·lelisme amb nosaltres. I en canvi les notícies de la nostra TV3 sempre són a favor dels palestins. Els palestins van ser còmplices de l’holocaust nazi durant la segona guerra mundial. Els palestins compten amb la simpatia del rei d’Espanya i amb els seus poders fàctics. Els palestins van prendre partit a favor d’Espanya i en contra Catalunya durant el referèndum. I en canvi, la nostra TV3 incomprensiblement els defensa cada dia, no tant com el Xesco a Washington, però quasi. Poques vegades la Txell ens parla de quan els palestins apunyalen ciutadans israelians, poques vegades menciona quan bombardegen les seves ciutats. En canvi no s’obliden de cap resposta israeliana, sigui la que sigui, contra els palestins. Això també provoca que molts catalans siguin solidaris de la mentalitat comunista (dic comunista pensant en els antics militants del PSUC) de fer passar per bons aquells terroristes i demonitzar als nostres amics jueus. I la informació o desinformació continua quan parlen de l’escalfament global, del medi ambient, de l’estalvi d’aigua, de la necessitat d’abaixar les pensions, de la conveniència d’apujar el preu del transport públic, etc. els periodistes que més que informadors semblen venedors comencen la campanya i no paren fins que detecten la majoria crítica al seu favor, llavors ja poden fer o desfer, i titllar d’insocials als disidents.
I així la pluja fina va quallant en els somriures fins a tornar-los tots iguals. No hi ha crítica, no hi ha alternativa, ja no hi ha la poesia de pensar una mica diferent. Si a la televisió ho diuen, qui gosa contradir-ho? Jo vinc d’un temps en que reclamàvem les dues versions de les coses abans de poder-ne opinar. Ara vaig amb por quan goso afirmar incapacitat per falta de contrast en les notícies. Alguna vegada al clos de cercles íntims he gosat argumentar que no ens hem de creure el que diuen a la televisió, i ai que he dit, Vade retro Satanàs. Alguna vegada m’he aventurat a fer-ho més suau i he dit que no ens hem de creure cegament tot allò que diuen a la televisió, i ai que he dit. Ara, alguna vegada he provat de dir-ho fluixet a les orelles dels petits, amb l’esperança que algun dia hi pensaran i potser quan siguin grans revifaran l’espurna del pensament rebel. Qui ho sap si hi serem a temps. Potser llavors, Déu no ho vulgui, la societat acudirà a les esglésies a escoltar la sagrada paraula del Xesco Reverter i la Txell Feixas i, apoteòsicament viurà tothom en aquell Món Feliç que tant ens esverava de petits.
Aleix Font 20 de gener de 2021
