CASA MEVA

cèlia sanchez-mústich

Per acomiadar l’any, què millor que un poema de Cèlia Sànchez-Mústich Casa meva Casa meva és petita però confortant. Portes de faig, terra de gres català… La sala és ambientada per un oli que figura una tassa fumejant de cafè, i al sostre hi ha bigues de fusta que sempre em recorden les vies del tren. Hi ha un gat de mentida -fet a consciència, perquè tothom hi caigui- sobre un bagul al rebedor. La cuina és funcional i alegre, i dóna a un pati que algun dia —ho tinc…

Read More

TEMPS DE SEGONA MÀ. La fi de l’home roig, d’Svetlana Aleksiévitx

aleix font colonia moscou

Kremlin de Moscou Ahir vaig acabar de llegir el llibre i encara estic commocionat. Té tan de pes, el llibre, tanta densitat… i diu unes coses.. que van de la bellesa més tendra a l’horror més brutal. Que poc que en saben de l’URSS, quin món tan  desconegut. Si avui fóssim als anys setanta ens dirien que tot és falç i que només és propaganda burgesa. Però avui això ja no val i tenim tot el dret a esgarrifar-nos. Lenin El llibre és un recull d’entrevistes a persones que han…

Read More

TEMPS DE SEGONA MÀ, d’Svetlana Aleksiévitx

Estic llegint un d’aquells llibres meravellosos que t’atrapen només de començar i que et fan la sensació que els han escrit pensant directament amb tu. Tot just l’he començat i ja m’obliga a parlar-ne, a comentar qualsevol de les frases que minut a minut vas paladejant com aquell qui es menja un braç de gitano de nata i el fa durar per por que no s’acabi massa aviat.   Només estic a la pàgina trenta, de les més de cinc-centes que té, i tinc la sensació que, a risc de…

Read More