Del llibre Sàpiens, una breu història de la humanitat, de Yuval Noah Harari.
“Un gran relat de la història de la civilització humana, des dels primers caçadors recol·lectors fins a la societat i economia actual” (Mark Zuckerberg)
El descobriment de la ignorància:
Cap al 1.500 dC, la història va fer la seva tria més transcendental, en diem la Revolució Científica. La disposició a reconèixer la ignorància ha fet que la ciència moderna sigui més dinàmica, flexible i incisiva que cap altra tradició de coneixement prèvia. En tots els anys anteriors sempre s’havia considerat que tot ja estava fet i no es podia millor, en tot cas empitjorar. A partir del 1500 el paradigma va canviar i tot es va qüestionar. Amb el poder de la ment, amb la curiositat, amb el dubte i la creença en la capacitat, la història es va accelerar. La ciència moderna i els i els imperis moderns van ser conseqüència del desassossec que produïa pensar que potser hi havia alguna cosa esperant enllà de l’horitzó, una cosa que valia més explorar i dominar.
Si un camperol europeu s’hagués adormit l’any 1.000 i s’hagués despertat 500 anys després, segurament hauria continuat la vida com si res no hagués passat; tot li seria familiar. Però si s’hagués adormit l’any 1.500 i s’hagués despertat el 2.000 no reconeixeria res, es pensaria que estava al Cel amb els mòbils, cotxes, avions etc.
Quan els musulmans van conquerir l’Índia, no hi van enviar pas arqueòlegs, ni antropòlegs, ni geòlegs, ni zoòlegs. En canvi quan els britànics van conquerir l’Índia, si que ho van fer. El 10 d’abril de 1802 van posar en marxa el Great Survey of India, un gran projecte d’investigació que va durar seixanta anys.
Els oficials britànics que arribaven a l’Índia havien de passar fins a tres anys a la Universitat de Calcuta, on estudiaven dret hindú i musulmà juntament amb dret anglès; sànscrit, urdú o persa juntament amb grec i llatí, i les cultures tàmil, bengalí i indostànica, juntament amb matemàtiques, economia i geografia.
Mohenjo-daro, una de les ciutats principals de la civilització de la vall de l’Indus, va florir durant el tercer mil·leni abans de Crist i va ser destruïda cap al 1900 aC. Cap dels sobirans prebritànics de l’Índia havien parat atenció en aquestes ruïnes, però un estudi arqueològic britànic va detectar el jaciment el 1922 i un equip hi va fer excavacions i va descobrir la primera gran civilització d l’Índia, de la qual cap indi havia tingut notícia.
Henry Rawlison (dècada 1830) militar anglès, va transcriure inscripcions dels temps de Darios el Gran cap l’any 500 aC en escriptura cuneïforme i amb tres idiomes diferents: l’antic persa, l’elamita i el babiloni…. Sense l’esforç dels imperialistes europeus de l’era moderna com ara Rawlinson, no hauríem sabut res sobre el destí dels imperis antics de l’Orient Mitjà.
Henry Rawlison (dècada 1830) militar anglès, va transcriure inscripcions dels temps de Darios el Gran cap l’any 500 aC en escriptura cuneïforme i amb tres idiomes diferents: l’antic persa, l’elamita i el babiloni…. Sense l’esforç dels imperialistes europeus de l’era moderna com ara Rawlinson, no hauríem sabut res sobre el destí dels imperis antics de l’Orient Mitjà.
I la recerca, la innovació, la ciència en general es van aliar amb l’imperi i es van retroalimentar conjuntament amb els resultats que coneixem. Tot allò que semblava inamovible es va moure, els somnis impossibles els tenim al davant, qualsevol cosa imaginable entra en els dominis del probable. Ja fa temps que està en marxa el Projecte Gilgamesh, la recerca científica per arribar a la immortalitat. Alguns experts seriosos suggereixen que, cap al 2050 alguns humans seran amortals (no pas immortals, perquè encara podrien morir a causa d’un accident, sinó en absència d’un traumatisme fatal, la seva vida es podria allargar indefinidament.
Aleix Font, 15 de març de 2024.
