Del llibre Sàpiens, una breu història de la humanitat, de Yuval Noah Harari.
“Un gran relat de la història de la civilització humana, des dels primers caçadors recol·lectors fins a la societat i economia actual” (Mark Zuckerberg)
Per entendre la història econòmica moderna cal entendre una única paraula: Creixement. Durant la major part de la història, la producció per càpita no variava. En uns temps de no creixement es considerava que si algú venia més productes anava en detriment d’algú altre que en venia menys. Però tot això va canviar a l’Era Moderna.
Adam Smith va publicar el 1776 La riquesa de les nacions i deia: quan un patró, un teixidor o un sabater tenen més beneficis dels que necessiten per mantenir la seva família, utilitzen els excedents per contractar més ajudants amb l’objectiu d’augmentar els beneficis. Com més beneficis tenen, més ajudants poden contractar. D’això es dedueix que l’augment dels beneficis dels empresaris privats és la base per augmentar la riques i la prosperitat col·lectives.
És per això que el capitalisme s’anomena capitalisme. El capitalisme distingeix el capital de la simple riquesa. El capital són els diners, els béns i els recursos que es reinverteixen en la producció. La riquesa, en canvi es guarda sota terra o es malgasta en activitats no productives.
El gran invent per aquesta nova revolució va ser el crèdit. Abans ja existien els crèdits, però no eren per a l’economia productiva sinó per finançar guerres o luxes dels poderosos, de manera que els diners no es reproduïen. A l’Era Moderna, basat en la confiança en el futur, i en la devolució dels crèdits i l’augment de riquesa, això va canviar.
Els reis espanyols van rebre immenses riqueses provinents d’Amèrica i altres colònies, que van malgastar en guerres i en luxes. El 1568, els holandesos, que eren principalment protestants, es van rebel·lar contra el seu amo espanyol, que era catòlic. Vuitanta anys després no solament van aconseguir independitzar-se de la Corona espanyola, sinó que van substituir els espanyols com a dominadors de les rutes oceàniques i es van convertir en l’Estat més ric d’Europa. El secret de l’èxit holandès va ser el crèdit.
El procés de la multiplicació dels diners és quasi una obra de màgia: Un constructor acaba una obra i cobra un milió que diposita al banc. Una emprenedora necessita construir un forn de pa i demana un crèdit d’un milió que el banc li concedeix, paga al constructor i aquest ingressa els diners al banc: de moment el banc continua tenint el mateix milió, però comptablement i per tant realment, en té dos. Això es pot anar repetint fins l’infinit de manera que amb un sol milió en podrien circular desenes i centenars de milions. Això actualment està regulat a tots els Estats del món i als Estats Units, per exemple, només es permet repetir aquest exercici set vegades.
Cal observar religiosament el recte compliment de les regles del joc del sistema capitalista ja que en cas contrari s’originen les faltes de confiança, tan necessàries pel correcte funcionament del sistema, i també les anomenades “bombolles”, que ja als inicis del capitalisme en van proliferar, com és el cas de la Bombolla del Mississipí.
El comportament de la Corona francesa va ser particularment infame durant el que se’n va dir La Bombolla del Mississipí. Una companyia francesa, dirigida per John Law, l’empresari que a la vegada era l’equivalent d’ara a Ministre d’Economia i Hisenda va editar bons per finançar l’explotació de les terres de la Lousiana. La gent va embogir a comprar títols, però quan es va desinflar va arrossegar tota l’economia francesa ja que l’estat, la corona, dirigida també pel mateix empresari, van intentar salvar-ho posant-hi diners de l’estat fins que es va arruïnar el país, la corona i va acabar amb la revolució del 1789.
La qualificació creditícia d’un país és molt més important per al seu benestar econòmic que els seus recursos naturals. La qualificació creditícia indica les probabilitats que un país pugui pagar els seus deutes. A més de les dades purament econòmiques, es tenen en compte factors polítics, socials, culturals, sistema judicial… (per això, també, Espanya estava tan mal valorada durant la darrera crisi econòmica mundial).
Aleix Font, 25 de març de 2024
