DAVID MARTI i MARTÍNEZ
David Martí (Barcelona, 1970) és autor de les novel·les Les bruixes d’Arnes i La metgessa de Barcelona. Abans de dedicar-se a l’escriptura va treballar de professor, consultor i responsable de projectes relacionats amb les tecnologies. Un bon dia, però, va decidir deixar-ho tot i canviar de vida. A la revolución interior i el Guerrer adormit va explicar aquest procés.
A la Viquipèdia diu a més que David Martí i Martínez va néixer a Barcelona el 5 de juny de 1970, que és un escriptor català. És humanista de formació, va treballar durant molts any com a professor, consultor i responsable de projectes relacionats amb l’ús de les noves tecnologies per empreses, organismes públics i entitats sense ànim de lucre. Va debutar com a novel·lista el 2010, amb l’obra Les bruixes d’Arnes. El 2018 va guanyar el premi Premi Nèstor Luján de novel·la històrica, amb l’obra El pirata de cala Morisca. La seva obra ha estat traduïda al castellà i al polonès. Les seves obres són:
La revolución interior (2008). Assaig.
Les bruixes d’Arnes (2010)
La metgessa de Barcelona (2012)
Paraules d’amor (2012)
El guerrer adormit (2013)
Les dones sàvies de la muntanya (2014)
El caçador de bruixes (2016)
Llegendes de bruixes i altres històries dels boscos (2017). Assaig
El pirata de cala Morisca (2018)
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
LES DONES SÀVIES DE LA MUNTANYA
Edicions 62
261 pàgines
Al llibre Les dones sàvies de la muntanya, David Martí ens parla de la vida, coneixements i aventures de les dones de Tuixent però encarnades en la Sofia, hereva de la masia de Ca l’Ós, a les afores del poble. La Sofia és aprenent de trementinaire i acompanya la seva àvia Dolors a collir herbes, recollir resina dels pins i confecciona ungüents amb pega negra i mel. Es fa coneixedora de remeis ancestrals i guaridora de malalties rurals.
En la seva ruta fins a l’Ebre, a part dels patiments propis d’aquest llarg camí a peu per camins d’hivern, tindrà la companyia d’un perill molt més gran encara que portarà la desgràcia a coneguts i persones que l’estimen. Però el bé és molt més potent que el mal i podrà comptar sempre amb l’ajuda de persones bones.
Aquest és, o vol ser, una novel·la històrica que parla d’aquelles dones valentes que impulsades per la misèria de la vida a muntanya feien cada any (sovint dues vegades, des de Cap d’Any fins la primavera, i de la tardor fins a Nadal) aquestes llargues migracions seguint la mateixa ruta per pobles i masies conegudes que ja esperen els seus remeis. I perquè sigui una novel·la cal posar-hi uns ingredients en formes d’històries inventades que, algunes vegades són més aconseguides i d’altres no tant. A mi la història dels fills de cal Sisquet no m’agrada de fer el pes, trobo que en una història que podria ser blanca i neta és com si l’embrutessin. De totes maneres en coses de gustos no hi puc dir res i fins i tot suposo que a molta gent li agradarà.
Però en les novel·les històriques cal ser curosos en el que s’hi diu perquè hi ha gent, molta gent, que s’ho creuen ho expliquen i en tertúlies de cafè acaben imposant-se a les tesis més científiques. No fa gaire vaig tenir l’oportunitat de visitar el museu La Torra de Camarles i el guia, home savi d’aquells que t’agrada escoltar, ens va dir que el conreu de l’arròs al Delta de l’Ebre va començar cap a la segona meitat del segle XIX impulsat pels monjos de La Ràpita; també ens va dir que en èpoques remotes, en temps dels àrabs, s’havia intentat però havia fracassat. Així doncs, en temps de la novel·la, dècada de 1830, poc o gens d’arròs hi devia haver. També un dels capítols es titula Els Caçadors de Bolets, i aquesta és una expressió de l’Empordà i per contagi de les comarques Gironines; a tota l’àrea d’influència del Llobregat, Cadí i més enllà eren Buscadors de Bolets; no té més importància que salvar les expressions de la terra. Res, coses sense importància si ho comparem amb les grans errades de Ken Follet, que té tanta anomenada.
A mi em passa sovint que penso que les novel·les que a mi m’agraden han d’agradar a tothom i les que no m’agraden no agradaran a ningú, i això és l’errada més gran de totes les errades que he comès al llarg de la vida, i en tinc la prova al parlar amb els amics, que habitualment alaben allò que a mi no m’agrada, i detesten aquelles que a mi em fan salivar. Així doncs, en la d’avui, obviant aquests petits detalls històrics, llegiu-la. Consumidors de novel·la històrica i hi trobareu aquests detalls de vida antiga que avui en dia ens sembla impossible que poguessin existir.
