EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL

El vigilant en el camp de sègol

EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL – J.D. SALINGER

Edicions 62

379 pàgines

 

El vigilant en el camp de sègol

El vigilant en el camp de sègol va de tres dies (o dos) de la vida d’un adolescent inadaptat que han expulsat de l’escola perquè només ha aprovat una assignatura. Ell sap que els seus pares s’enfadaran molt i fa com si no li importés, però en el fons té por d’arribar a casa i va allargant l’hora d’anar-hi fins al punt que fa patir al lector que, poc a poc, va veient que això pot acabar molt malament.

El vigilant en el camp de sègol
Imatge del protagonista, Holden Caulfield,  extreta d’internet

L’Holden és un adolescent inadaptat que l’expulsen de totes les escoles, no per agressiu ni per incivilitzat, sinó perquè no treballa i no aprova les assignatures; ara estudiava a Pencey, una escola ben considerada on alguns dels professors l’apreciaven sincerament, però davant l’actitud negativa no tenen altra opció que suspendre’l. L’Holden té un problema ben endins del seu cervell que l’ha allunyat del camí correcte de la vida reglada. I per ell tothom és un malparit, o un pervertit, o un hipòcrita. Fa expressions com ara, parlant d’algú més vell “devia tenir cinc-cents mil anys”, Repeteix frases, com ara “M’avorreix molt llegir aquell llibre, és com si ara em fessin llegir aquell llibre i m’avorriria molt”, o “el que més em molesta és que diguin què he de fer, és com si ara mateix em diguessin el què he de fer i m’emprenyaria molt”.

El vigilant en el camp de sègol
Portada del llibre

Però no és que no estimi ningú ni tingui unes preferències específiques, perquè  l’Holden Cauldfield té una germana petita, la Phoebe, i un germà gran que treballa de guionista a Hollywood, i tenia un altre germà, entre ell i la Phoebe,  l’Allie, que va morir i que  quan encara vivia eren temps feliços en el que els quatre germans anaven al parc agafats de la mà. S’intueix que aquest fet, la mort del seu germà, és el fet desequilibrant de l’estructura emocional de l’Holden.

El vigilant en el camp de sègol

És un bon llibre, un molt bon llibre pels qui els agradi aquest idioma específic d’alguns adolescents inadaptats, aquesta manera d’escriure de Salinger que ens apropa a la manera  de pensar i de parlar dels adolescents que no pensen en triomfar a la vida. És un molt bon llibre si et poses dins del cervell d’un adolescent desesperat, aterrit per la vida i l’entorn en el que ha de viure. I tot es torna esquerp, incomprensible. No hi ha cap futur, de tots els possibles que li ofereixen, que sigui plaent a la seva manera de pensar. Diu, parlant amb la seva germaneta: M’imagino tot de nanos jugant en un camp de sègol enorme… Miler de nanos petits…. I m’estic just a la vora d’un precipici altíssim…. Seria el vigilant en el camp de sègol.  El que haig de fer és agafar tothom que estigui a punt de caure… Ja sé que és una bogeria, però és l’única cosa que m’agradaria ser de debò.

J.D. Salinger
Retall de diari copiat d’internet

Però…, us el recomanaria? Decididament sí si us agraden les històries d’un adolescent inadaptat, si trobeu engrescador submergir-vos en els remolins incomprensibles d’aquells nois excepcionalment intel·ligents que s’han passat de rosca i pensen pensaments incomprensibles per les mentalitats domesticades com ara les nostres. L’Anaïs Nin deia que les coses no les veiem tal com són sinó tal com som. O sigui, que aquest llibre ens agradarà moltíssim si ens sentim predisposats a llegir un llibre estrany, potser únic en les carretades de literatura que rebem actualment. És un llibre trist en el fons que ens farà estimar aquest noi  tan solitari, tan desorientat, tan aterrit davant d’un futur inabastable. Però tinc el convenciment que si el llegiu amb ulls comprensius, rieu amb la seva lògica, patiu davant tanta candidesa, i potser, perquè no, ploreu per la impotència d’ajudar aquestes actituds autistes, quan l’hagueu acabat us sentireu millor, com si haguéssiu fet un camí que s’havia de fer.

J.D. Salinger
Foto d’internet. Sembla que és del seu casament

Diu a Viquipèdia: Jerome David Salinger, conegut com a J. D. Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919 – Cornish, Nou Hampshire27 de gener de 2010), va ser un escriptor estatunidenc.

Salinger, de pare jueu i mare catòlica, va estudiar a la Valley Forge Military Academy. Més tard, passà per les Universitats de Nova York i Columbia. Mobilitzat per l’exèrcit el 1942, participà en el desembarcament de Normandia (1944). Llicenciat el 1945, el mateix any començà a publicar els seus primers contes en la revista The New Yorker, que de seguida obtingueren una gran repercussió. Un d’aquests, la petita obra mestra A perfect day for bananafish (“Un dia perfecte per al peix banana”, 1948) és el retrat d’un personatge desballestat, que acaba en suïcidi, estava inspirat en la mort del seu company d’armes, Seymour Glass, que inspiraria un cicle narratiu de quatre obres.

La seva única novel·la, The catcher in the Rye (El-vigilant en el camp de sègol, 1951, editada en The New Yorker el 1945-46) presenta un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s’escapa de l’acadèmia on estudia per tornar a Nova York, d’amagat. Amb un llenguatge, estil i expressivitat propis dels adolescents….

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment