ANAÏS SOTA LES VOLTES de MARIA VILANOVA I VILA-ABADAL
Voliana Edicions
313 pàgines
Maria Vilanova i Vila-Abadal diu d’ella mateixa a què i qui sóc: Doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i llicenciada en Filologia Anglesa per la mateixa universitat. He cursat estudis de postgrau relacionats amb l’educació, el teatre i l’escriptura, tant a universitats de casa nostra com de Gran Bretanya.
Professora d’anglès i de dramatització, he treballat, també, com a actriu en produccions teatrals, televisives i cinematogràfiques. He participat en projectes educatius en països del Tercer Món: Bolívia, El Nepal i Rwanda. L’experiència en aquest darrer país està recollida en el llibre Un agost a Rwanda, d’Editorial Mediterrània de Barcelona (1999). Sóc coautora dels llibres: Què representarem avui?, el qual obté el Premi de Pedagogia Antoni Balmanya, 1972; i de Jocs de Drama, ambdós d’Editorial Nova Terra de Barcelona (1972). L’any 2002 publico, sobre pedagogia teatral, Dramatització i Aprenentatge, d’Editorial Mediterrània. També sóc autora de La mort, una lliçó de vida?, 2005.. i moltes coses més
Anaïs sota les voltes parla de la Jana que va a Ciutadella per poder treballar en un encàrrec de l’editorial on treballa. Es tracta de determinar quines obres d’Anaïs Nin podrien traduir i editar en català. El pare de la Jana li ha regalat la casa que tenien allà i ho aprofitarà per a fer neteja d’escrits i papers en general de la seva mare. Perquè la seva mare va morir a Menorca en un accident de cotxe quan la Jana era petita, i des de llavors que no hi havia tornat. Però les coses no són com ella es pensava i de mica en mica va descobrint una terrible veritat que li havien amagat. El seu pare, la seva tia, els amics i els veïns, tothom estava confabulat en un silenci absolut. En el que no comptaven és que la veritat sempre troba una escletxa per on aflorar, i això provoca un terratrèmol de dimensions devastadores. Allò que no s’explica és per què el seu pare, principal implicat en el cercle de silenci, li va regalar la casa i va obrir la porta al desgavell.
Anaïs sota les voltes és un llibre estrany, potser complex. No sabria dir-vos si parla de la vida de l’Anaïs Nin o vol ser una novel·la detectivesca per trobar les coincidències de la mare amb l’escriptora. No tinc clar qui és Anaïs Nin, si l’Anaïs veritable o la mare de la Jana. Tampoc tinc clar si els escrits que es reprodueixen en forma d’obra de teatre són realment de l’Anaïs Nin o són obra de l’autora, Maria Vilanova i Vila-Abadal. Del que sí que estic segur és que se m’ha fet pesat llegir tota l’obra de teatre, la veritat és que no sé si calia fer-nos-la llegir. Potser té el valor de mostrar en català una obra inèdita de la famosa escriptora franco-americana d’arrels catalanes però, ja ho he dit, se m’ha fet pesat i al meu parer ha allargat excessivament el llibre. Perquè… va d’una obra de teatre? Va de la vida d’Anaïs Nin? Va de la mare de la Jana? O només parla de la vida d’una noia empleada d’una editorial a qui se li va morir la mare quan era petita i encara no havia fet el dol? Segurament diran que va de tot això i també de costumisme menorquí. Jo hauria preferit alguna cosa més senzilla, tot i que reconec l’erudició de l’autora en la vida de l’Anaïs.
Maria Vilanova i Vila-Abadal
L’estil tampoc no sintonitza amb les meves necessitats. Massa sovint hi trobo explicacions per justificar les seves paraules (dic això perquè tinc una necessitat interior de treure el gran patiment i etc), com si volgués convertit la novel·la en una mena de psicoanàlisi de la protagonista per fer-nos veure les seves motivacions més íntimes. I no està malament, al contrari, perquè es necessita un gran domini per explicar les interioritats de les persones. Però a mi em cansa aquest estil. O sigui, que no és que el llibre estigui mal escrit, no és que la temàtica sigui ferragosa, senzillament és que jo no estic preparat per a llegir aquesta mena de llibres.
L’Anaïs Nin va ser una bona escriptora que en el seu temps va escandalitzar milers, milions de lectors amb les descripcions eròtiques de les seves relacions exposades en els seus famosos Diaris i també pel triangle amorós amb Henry Miller i també amb la seva esposa June. En català s’han publicat Afrodisíac, Delta de Venus, Dins d’una campana de vidre,Escales cap al foc, Una espia a la casa de l’amor,Ocellons, La seducció del Minotaure i Sota una campana de vidre.
Maria Vilanova i Vila-Abadal, a la seva pàgina web diu d’ella mateixa que és doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i llicenciada en Filologia Anglesa per la mateixa universitat. He cursat estudis de postgrau relacionats amb l’educació, el teatre i l’escriptura, tant a universitats de casa nostra com de Gran Bretanya.
