EL PRESIDENT HA DESAPAREGUT
Escrit per Bill Clinton i James Patterson
Traduït per Jordi Boixadós i Núria Parés Sellarés
Columna
569 pàgines
El President ha desaparegut és un triller trepidant i clàssic on el president dels Estats Units s’enfronta pràcticament en solitari contra un atac terrorista cibernètic que pot situar la primera potència mundial als equivalents de l’Edat Mitjana. Què passaria si un virus indestructible arrasés totes les aplicacions del país? Doncs que l’armament actual seria inservible, els avions no es podrien enlairar, el Tresor perdria tota la informació i per tal no sabrien qui ha de pagar impostos o qui té dret a pensions, les asseguradores no sabrien quins són els seus clients, els bancs no sabrien qui té diners i quants en té, i els plans de pensions, els estalvis de tota la vida desapareixerien, els ascensors, els semàfors, les depuradores d’aigua, les centrals elèctriques, tot deixaria de funcionar i deixaria el país indefens a mercè d’un atac en tota regla per part d’altres potències mundials. I per acabar-ho d’arreglar hi ha un traïdor a la Casa Blanca. I encara pitjor, el president està malalt d’una malaltia greu que el pot matar en qualsevol moment. En fi, que més malament no podia ser.
Cal tenir en compte que un dels autors és Bill Clinton, que va ser presidents dels Estats Units i per tal coneix de primera mà algunes coses que s’expliquen. I a més és americà, o sigui que té molt clar qui són els bons i qui els dolents. També té clara la supremacia del seu país damunt dels altres xitxarel·los que governen països tan petits com Alemanya o Israel, i per tal els pot cridar perquè vagin a casa seva perquè els hi vol dir una cosa. No cal dir que el president de El President ha desaparegut és un heroi de guerra a qui els iraquians van fer presoner i van interrogar amb mètodes molt durs sense aconseguir que parlés.
El President ha desaparegut és un bon llibre d’acció, d’aquells fàcils de llegir, amb capítols relativament curts que permeten una lectura planificada i amb un llenguatge planer. M’hi sobra el discurs final on hi trobareu les qualitats de la majoria de presidents americans que sempre miren pel benestar del seu poble i sempre es mouen per causes globals per assegurar la felicitat i la sostenibilitat mundial. Si aquest discurs l’hagués fet un president espanyol li hauria dit “Apa home! No s’ho creu ni ta mare”, però tractant-se d’un president americà penso, “ostres, si pogués et votaria”. Resumint, que fa la sensació de literatura per infants de cinquè de primària, aventures de Tintín, intents de llagrimeta fàcil i accions on sempre moren els que han de morir i sobreviuen els que cal que visquin. Ei! I si mor algun guàrdia de seguretat, el primer que pregunta el President és “Estava casat, tenia fills?”. I si han d’eliminar el terrorista més buscat de tot el món i part de l’estranger, primer mira si hi ha infants a la vora, i si n’hi ha, evidentment no es bombardeja amb drons, no fos cas que fessin mal a algun innocent. Perquè els dirigents dels Estats Units són molt bona gent, tothom ho sap. Resumint, el president Jonathan Lincoln Duncan és un home de principis, perquè si no no l’haurien votat.
En quan als autors, Viquipèdia diu que James Brendan Patterson nascut a Newburgh, 22 de març de 1947 és un escriptor estatunidenc, autor de novel·les psicològiques, que se’l coneix sobretot per la seva sèrie protagonitzada pel psicòleg Alex Cross, que els seus llibres han venut més de 300 milions de còpies i ha estat la primera persona en vendre 1 milió d’e-books. Amb 76,5 milions d’euros cobrats encapçala el rànquing d’autors més ben pagats que publicà la revista Forbes a l’agost del 2012. O sigui que ens trobem davant d’un escriptor d’èxit que deu haver estat un bon puntal per a Bill Clinton.
De Bill Clinton, que sobretot el recordarem pel seu afer amb la becària Mònica Lewinski, no podem dubtar que, a part de ser un bon home, sigui un bon escriptor, si bé no tant com l’altre coautor. Fora de la literatura el coneixem per haver sigut president dels Estats Units pel partit demòcrata, anteriorment va ser governador d’Arkansas, i posteriorment pels seus treballs en favor de la lluita contra el canvi climàtic i també per ser un bon instrumentista del saxo. Ha escrit alguns llibres però cap de tant exitós com el que ha escrit amb Bendan Patterson.
En quant als traductors només tinc constància de Núria Parés Sellarés que va traduir de manera excel·lent el llibre Escollides, de Kristina Ohlsson. A Viquipèdia diu que Núria Parés Sellarès neix a Manlleu, Osona, el 1972, és una traductora, escriptora i professora catalana. Diu que té la residència a Vic, que abans de ser traductora, va estudiar i es va llicenciar en Turisme, i volia ser hostessa de vol. No ha exercit mai, però aquest ofici. Es va llicenciar també en Traducció i Interpretació per la Universitat de Vic. Es va especialitzar en traducció jurídica, econòmica i literària i actualment és traductora jurada de la Generalitat de Catalunya. Ha exercit com a professora a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.
