LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
(Resum de la lectura del del llibre Sàpiens, una breu història de la humanitat, de Yuval Noah Harari.
“Un gran relat de la història de la civilització humana, des dels primers caçadors recol·lectors fins a la societat i economia actual” (Mark Zuckerberg)
Fa uns 10.000 milions d’anys es va produir el gran esdeveniment a escala planetària que va abocar una gran evolució en la forma de vida dels Sàpiens. Es van adonar que cuidant certs animals es podien proveir de menjar sense haver de sortir a caçar, que podien recol·lectar vegetals de manera més o menys estable, productiva i segura si ells mateixos afavorien el cultiu i que en conjunt podien produir més quantitat d’aliments per als seus. Però això va representar la gran estafa de la espècie Sàpiens, perquè no van tornar a ser mai tan feliços com quan havien sigut caçadors recol·lectors. Mirem-ho en paraules del propi Yuval Noah Harari:
Els Humans Sàpiens van arribar a l’Orient Mitjà fa 70.000 anys i els 50.000 anys següents van viure sense agricultura. Quan anaven mal dades, la fertilitat de les dones es restringia i en anys d’abundància augmentava. Les dones donaven de mamar als fills durant quatre anys i mentrestant no podien quedar embarassades. Amb la revolució agrícola això va canviar perquè ja no calia protegir les pròpies cries dels depredadors i van començar a criar pràcticament cada any, amb el què va augmentar radicalment la demanda d’aliments i va caldre treballar de sol a sol, estiu i hivern.
Es creu que en un procés d’observació i deducció, al final, la gent era tan llesta que havia pogut desxifrar els secrets de la naturalesa i havia pogut domesticar ovelles i cultivar blat. Tan bon punt va passar això, els sàpiens van abandonar alegrement la vida perillosa, dura i sovint espartana dels caçadors recol·lectors i es van disposar a gaudir de l’agradable vida d’abundància dels agricultors….. Aquest conte és una fantasia. No hi ha res que demostri que amb el pas del temps la gent guanyes en intel·ligència. Els caçadors recol·lectors coneixien els secrets de la naturalesa molt abans de la Revolució Agrícola, ja que la seva supervivència depenia d’un coneixement profund dels animals que caçaven i les plantes que recollien. En lloc de comportar una nova era de vida regalada, la Revolució Agrícola va comportar per als agricultors una vida generalment més difícil i menys satisfactòria que la dels caçadors recol·lectors.
I després van venir més problemes, no solament a causa d’anyades dolentes a causa de sequeres, infeccions dels cultius, plagues etc. sinó també per a la protecció dels propis territoris i els propis graners d’altres Sàpiens que envejaven la riquesa d’altres llocs més productius, o necessitaven el menjar que ells no havien obtingut. I això va degenerar en sistemes de producció, amb especialització i organització que va derivar en grups dirigents, en classes socials i en definitiva en una organització piramidal on la immensa majoria de Sàpiens treballaven de sol a sol i havien de mantenir tota la organització que creixia al damunt seu.
A partir de la Revolució Agrícola l’Homo Sàpiens mai més va tornar a ser tan feliç com ho havia estat durant els 60000 anys anteriors de vida nòmada, la seva etapa de caçadors recol·lectors.
Aleix Font. 11 de març de 2024.
