LES MALES DECISIONS
Editorial Empúries
239 pàgines – Mida quartilla
Daniel Arbós ens explica la història del que en general en diríem “un fracassat” on, el protagonista, fill de casa bona amb un pare triomfador, propietari de la principal empresa de plàstics del país, no està a l’alçada d’allò que s’espera d’ell i té la virtut de fer sempre el contrari del que caldria fer; això li comporta molts problemes, quasi tot un llibre de problemes. S’enamora d’una noia que sembla ser que no li correspon, tot i que són molt amics. El seu millor amic l’aconsella que faci allò que esperen que faci, que triï una carrera per fer content als pares, econòmiques, arquitectura, medecina etc. i que vagin passant els anys, però ell s’ha d’equivocar en tot i fa biologia. Fins que ensopega amb una persona que pensa diferent i reivindica el dret a no ser els primers en res, que ens fan creure que si no ets el primer ets un fracassat i ens amaguen que la immensa majoria de la població mundial no són els capdavanters sinó els segons o els tercers o els darrers; i no passa res.
A la sinopsi de la contraportada del llibre hi diu: “A punt de morir de la manera més imprevisible per a algú com ell –esclafat per un d’aquells hipopòtams tristament famosos per tenir l’origen el zoològic privat del narco Pablo Escobar. el nostre protagonista fa un repàs de la seva vida i les decisions que l’han dut fins a aquesta situació fatídica…….. Fins que troba una certa pau treballant en un cinema en decadència poblat per personatges insòlits i memorables.”
En una entrevista a l’Illa dels llibres on resumeixen que a “Les males decisions” (Empúries), Daniel Arbós reflexiona sobre la cultura de l’èxit i sobres les imposicions d’una societat sobre el que hem de ser i fer”. Daniel Arbós diu: Primer, la cultura de l’èxit fa que no s’accepti que algú no vulgui triomfar. Perquè no està ben vist anar fent. Viure en la mediocritat? És igual de respectable el que no vol fer res destacable a la vida, només vol anar tirant. També comenta el fet real en què una mare exposa el cas de la seva filla. Estudia violí al conservatori i és un prodigi, una fora de sèrie, però no vol ser primer violí ni solista, vol ser segon violí. Per tocar tranquil·lament, sense pressió ni protagonisme.
Veieu doncs que és una mena d’apologia dels qui a la vida formen part dels no triomfadors, només que en el relat d’avui, el protagonista no és que sigui un segon ni un tercer a la llista dels competidors, sinó que està en una situació clarament desastrosa. I això és així perquè cal, perquè està escrit en clau humorística i, si no fos de broma, potser no seria una novel·la sinó un assaig.
Les males decisions és una novel·la fàcil de llegir, és amena, és graciosa. I al final cadascú entendrà allò que voldrà. Jo particularment, he volgut pensar que acaba bé. Altrament, qui ha escrit els pensaments del protagonista? Llegiu-la i ja em direu. Ah, i si al començament us ballen una mica els noms, no patiu, més tard tot s’aclarirà.
Aleix Font, 11 d’abril de 2024
