CARRER PIN I SOLER – COLÒNIA GÜELL

Aleix Font Colònia Güell

CARRER PIN I SOLER DE LA COLÒNIA GÜELL

Aleix Font Colònia Güell
El carrer Pin i Soler de la Colònia Güell

El carrer Pin i Soler de la Colònia Güell porta el nom del famós escriptor Josep Pin i Soler, nascut a Tarragona l’any 1842 i mort a Barcelona el 1927. Aquest escriptor va viure uns anys a la Colònia, va treballar al despatx de la fàbrica i també va ser soci de l’Ateneu Unió. A l’Ateneu s’hi conserva alguna de les seves obres de teatre (personalment he llegit Sogra i Nora) i en un dels llibres de la Biblioteca de l’entitat  hi ha un llibre, Los colores de anilina y su aplicación, editat l’any  1902 per l’empresa alemanya Badische Anilin- & Soda Fabrik, on hi consta la següent inscripció: “Ofrecido a D José Pin y Soler de la casa Güell Parellada y Cª”, i a la llista general de socis de l’Ateneu Unió del dia 31 de desembre de 1899 s’hi pot llegir, entre d’altres, el nom de Joseph Pin i Soler.

Aleix Font Colònia Güell
Començament del carrer Pin i Soler

De fet el nom del carrer Pin i Soler a la Colònia Güell no hi figura fins  a l’any 1950, anteriorment a aquest any figuraven com a carrer Bosc, amb unes dimensions elàstiques (tan aviat incloïen el carrer Lluís Artó com no l’incloïen. Pin i Soler és un dels carrers que es va acabar en èpoques més recents quan es va edificar el que anomenàvem l’Hort de la Rossa, i que anava des de l’acabament del túnel del torrent fins les cases corresponents a l’actual número 4 (a la part més estreta hi havia mitja dotzena de tarongers i a la part ampla els cavallons que regaven a l’estesa i amb les canyes apilotades repenjades a la paret de la primera casa del carrer).

Aleix Font Colònia Güell
L’immens til·ler, arbre monumental que l’Ajuntament va vendre juntament amb el terreny

El carrer Pin i Soler de la Colònia Güell arrenca del començament del carrer Reixac on el número 1 és la bonica casa amb un jardí semicircular i que abans (i encara ara entre els antics habitants de la Colònia) era coneguda com a cal Pinyol. Al seu davant hi ha els números parells que comencen amb un pati amb un immens til·ler.

Aleix Font Colònia Güell

Si continuem pel costat dels números senars ve un tram de dues portes corresponents a les sortides de les eixides de dues cases del carrer Reixac, primer la del número 2bis, i la següent la del número 4, l’estanc. Després hi ha dues cases sense jardí frontal i seguidament comencen els jardins, primer una amb el jardí al mateix nivell del carrer i a continuació un seguit de tres cases amb jardí elevat on s’hi accedeix pujant unes escales que es van fent més curtes conforme el nivell del carrer va pujant. Són unes cases molt boniques, de tipologia similar, amb un parell d’arbres a cada costat de la porta. I les cases d’aquest carrer s’acaben amb una sense jardí, al costat mateix de les escales que s’enfilen cap al bosc. Ja es veu que aquesta darrera casa va ser construïda molt més tard que les anteriors.

Aleix Font Colònia Güell
Les cases dels jardins enlairats

El carrer Pin i Soler de la Colònia és un carrer estrany en quan a disseny. No segueix cap de les línies ordenades en el disseny original de construcció del poble (veure Decumanus-Cardo) i vista des dels núvols dibuixa una línia corba com si s’hagués traçat un circumferència amb centre a la masia. I això no és perquè sí, calia unir els carrers del poble amb les noves cases que s’anaven construint més amunt, de Lluís Artó i Passatge Espinal.

Aleix Font Colònia Güell
Les cases de color rosat corresponen a l’antic hort de la Tresona

En la construcció de la Colònia hi van participar alguns constructors entre els quals hi havia Andreu Espinalt (pare de Bernat i d’Avel·lina) que va construir, entre d’altres cases, les que hi ha enfilades sobre el torrent i encarades a la fàbrica. Avui en dia conformen els carrers de Lluís Artó i el Passatge Espinalt. Havent-hi dos nuclis de cases, les de la Colònia pròpiament dites, i les de cal Espinalt (no confondre amb la casa del carrer Monturiol on hi va viure Bernat Espinalt, escrivent de la fàbrica), es va iniciar un procés  natural d’expansió d’habitatges per a connectar-los, i aquí hi va intervenir un altre constructor que es deia, de cognom, Arimon. Aquest va construir les cases del tram final de Pin i Soler, tal com puja a mà dreta. Aquestes són unes cases grans, amb davant al carrer de Pin i Soler, i amb les eixides arranades al torrent, mirant a l’esplanada del davant de la fàbrica (que abans en dèiem El Terraplé). Primerament només hi havia les cases del tram superior d’aquest carrer, i de mica en mica es va anar construint cap als números inferiors fins arribar a engolir l’Hort de la Rossa amb el seu cèlebre til·ler.

Aleix Font Colònia Güell
Final del carrer. Cases construïdes pel constructor Arimon

Aquest til·ler també té una història peculiar. No és gaire antic i calculo que quan jo vaig néixer, a començament del anys cinquanta, no devia existir. Antigament, sortint a sota del carrer Reixac hi havia el torrent que discorria, tal com ara, en direcció a llevant. A la vora sud del torrent hi havia un caminet que voltava un immens clot que anava fins el camí que tocava el mur de la fàbrica, i al fons del qual hi havia l’hort de la Tresona amb una cabana al mig. Aquest clot immens es va anar colgant amb runes i terres, en un gran abocador que vam anomenar El Terraplè. Encara avui, els antics de la Colònia destriem els dos costats del camí de plataners amb els noms d’El Camet per la part de ponent i El Terraplè a la part de llevant. Al començament d’aquest camí, a la part nord del torrent, al lloc on ara hi ha el til·ler hi havia hagut un immens roure que refrescava la calor dels estius. Segons m’havien explicat, aquest roure es tallar durant la guerra, per fer llenya pels terribles hiverns que van agreujar la tristesa i la fam d’aquells temps.

Es un carrer relativament petit perquè algú va decidir que en una mateixa direcció hi cabien dos noms, el seu i el de Lluís Artó. A vegades un sol nom s’utilitza per llargades impossibles, amb giragonses i trencalls que justificarien altres noms. I d’altres et trobes que en una mateixa direcció hi caben diversos noms. Absurditats de la toponímia.

Aleix Font

26 de maig de 2018

Related posts

5 Thoughts to “CARRER PIN I SOLER – COLÒNIA GÜELL”

  1. […] Josep Pin i Soler va néixer a Tarragona el 1842. Va escriure una vintena d’obres. Participà en els avalots de La Nit de Sant Daniel i es va haver d’exiliar. Treballà en diversos llocs i al final ho feu a l’administració de la fàbrica de la Colònia Güell. A la Colònia hi té el nom en un carrer. […]

Leave a Comment