SANT JORDI 2018 A LA COLÒNIA GÜELL

Sílvia-Bel-Colònia-Güell
Sílvia-Bel-Colònia-Güell
Cartell anunciador de l’espectacle

RECITAL DE POESIA SANT JORDI 2018

ATENEU UNIÓ DE LA COLÒNIA GÜELL

 

SOMIANT L’ATLÀNTIDA

Recita: Sílvia Bel

Canta: Juan Manuel Galeas

Músics: Fran Leon i Tete Castilla

Aleix Font Colònia Güell
Sílvia Bel dominant l’escenari

A l’Ateneu Unió de la Colònia Güell cada any hi fem un recital de poesia per celebrar la Diada de Sant Jordi. Habitualment va a càrrec de veïns de la Colònia, però algun any, per qüestions d’índole personal, no ho poden fer i llavors busquem algun rapsode que s’avingui a venir. Aquest any ha vingut Sílvia Bel i ha sigut un encert perquè el públic, cridat per la popularitat de Sílvia Bel,  hi va acudir massivament, i perquè l’acte, amb la col·laboració dels músics i el cantant, va sortir rodó .

A mi, com a president de l’Ateneu de la Colònia Güell, em demanen que obri el festival amb un petit discurs que a vegades hi ha qui em demana el text per poder-lo rellegir, i és per això que el penjo a internet per facilitar la consulta a qui ho desitgi. A l’acabar l’acte, molta gent ens van felicitar per la qualitat de l’acte al que acabàvem d’assistir, i alguns també em van felicitar pel petit discurs que havia fet. En fi, que espero que us agradi.

aleix font colònia gúell
Aleix Font durant la lectura

 

Discurs d’inauguració del recital de Poesia de Sant Jordi

a l’Ateneu Unió de la Colònia Güell

 

Bona tarda. Us diré ara allò que sempre us dic al final: Que a l’acabar l’acte podrem prendre un refresc o una copa de cava al pati d’aquí al costat. I dit això, deixeu-me presentar aquest acte.

Els que no vam tenir la sort de poder cursar estudis quan érem joves  sovint ens costa entendre la plenitud del significat dels poemes. En segons quines estrofes intuïm una bellesa que ens commou, en algunes poesies ens hi identifiquem i ens agraden, i en moltes altres ens costa entendre-les i les rebutgem. Se’ns escapa la intenció del poeta al dir-nos segons què, no interioritzem  allò que volen expressar, no valorem la qualitat d’unes paraules precises, no som capaços de gaudir plenament de la meravella que se’ns ofereix.  Ens passa el mateix que amb la música clàssica; nosaltres, la gent  que vam viure el franquisme, ens van educar escoltant coples castellanes i cançons del Machín. Ara de grans ens costa entendre l’idioma musical dels grans mestres i els rebutgem alegrement pensant que nosaltres en sabem més que ells. Però no és cert, ens estem perdem grans oceans de bellesa. I la bellesa, la sensació que provoca la bellesa, creieu-me, és el Paradís que ens va prometre Déu.

 

Juan Manuel Galeas

Aleix Font juan manuel galeas

Hi ha gent que rebutja la poesia de la mateixa manera que rebutgen la pintura que no entenen. En aquest aspecte semblem  aquells nens que no volen menjar segons què dient que no els agrada. No és cert que els grans pintors pintin abstracte perquè és més fàcil de pintar, no és cert que els grans mestres composin música de nyigui-nyogui, no és cert que la poesia sigui només una manera d’escriure amb frases curtes. No heu mirat mai aquells quadres tridimensionals que a simple vista no hi veus res i com més t’hi fixes hi van sortint figures lluminoses? Doncs amb la poesia sovint hi passa igual. Cal esforç, cal voluntat, cal predisposició per descobrir aquell camí de llum que hi ha en cada llibre.  Al dins de tot això hi ha la bellesa més immensa, la que ens parla directament a l’ànima, i ens fa pessigolles al cor de cada cèl·lula.

Com definiríem l’alegria?  els instants de goig, la sensació de plenitud, l’eufòria, com definiríem la tristesa? No n’hi ha prou en dir que el vespre era bonic per expressar la plenitud d’aquell instant, no hi ha cap paraula que  per ella sola ho expressi amb  precisió. Cal  un art de modelar els mots perquè subtilment et vagi impregnant aquella màgia que et fa esborronar, aquesta màgia dels moments que se’ns queda gravada als records.  Diuen que cadascú sent el que sent d’una manera diferent, però això no és cert. No és cert perquè, a vegades, llegint algun fragment de poesia empatitzem amb el poeta i sentim allò que està sentint el qui ho va escriure. Vol dir que hi ha un idioma universal del sentiment.

Fran Leon, Juan Manuel Galeas, Tete Castilla i Sílvia Bel a la Colònia Güell
Aleix Font Colònia Güell

 

Vull pensar que els àngels, aquells esperits que passegen en mig dels ametllers florits, no parlen en l’idioma dels sons, sinó que parlen en un idioma de bellesa que els poetes transformen en mots.

 

La poesia és l’antídot contra la derrota. La poesia és l’esperança que tindrem un món millor. La poesia és l’homenatge als que ens van passar el relleu. La poesia és la fe en els que vindran.

 

I és per tot això, també, que cada any us convoquem al recital de poesia de Sant Jordi, per oferir un tast d’aquest tresor, perquè tot escoltant la poesia contribuïm a apreciar aquesta manera d’expressar els sentiments.

 S’ha acabat. Una rosa i un petó tal com diu la tradicióAleix Font Colònia Güell

 

Avui tenim la satisfacció de tenir amb nosaltres a Sílvia Bel, Juan Manuel Galeas, Fran Leon i Tete  Castilla, un dels millors grups d’expressió poètica que hi ha avui a Catalunya. Escoltem amb emoció, assaborim amb devoció la veu, la paraula i la música, i, estic convençut que passarem un bon moment.

En un dia com avui, en que celebrem anticipadament la Diada del Patró de Catalunya, és obligat manifestar el nostre sentiment pels polítics empresonats, exiliats o represaliats, i el nostre desig perquè ben aviat puguin recuperar la plena llibertat. Que el Sant Jordi de l’any vinent ja el puguem viure amb normalitat i puguem gaudir amb ells, dels llibres i les flors i d’una primavera climatològica i nacional.

En nom de la Junta de l’Ateneu us dono les gràcies per haver vingut i que tinguem una bona festa de Sant Jordi.  

 

Moltes gràcies.

 

La foto pel record

Aleix Font Colònia Güell
Francesc Huertas, Ferran Ràmia, Sílvia Bel, Montserrat Elias i Aleix Font

Related posts

Leave a Comment