CARRER BARRAU DE LA COLÒNIA GÜELL

Aleix Font Colònia Güell

Carrer Barrau – part inferior

Aleix Font Colònia Güell
La paleta de colors de les façanes fa un contrast subtil

CARRER BARRAU DE LA COLÒNIA GÜELL

 

El carrer Barrau de la Colònia Güell porta el nom de Jacint Barrau i Cortès, enginyer, mecànic i inventor d’un teler que portava el seu nom, nascut a Reus el 1810 i mort a Barcelona el 1884.

Dels dos carrers més llargs  de la Colònia Güell, si hi sumem també el tros corresponent a la Plaça Joan Güell, el carrer Barrau seria el més llarg amb una diferència de vuit metres (cent vuitanta-set metres el carrer Claudi Güell, cent noranta-cinc el carrer Barrau). Però si hi afegim el tram del Tramvia, el que s’ha anomenat Barrau N, llavors ja no hi ha discussió.

La part alta del carrer Barrau

Aleix Font Colònia Güell

El carrer Barrau és el més antic de la Colònia Güell . Al seu entorn va anar creixent el poble, primer els carrers paral·lels de Malvehy i Aranyó, i els perpendicular de Monturiol, Ponent i Llevant. Els antics romans construïen els campaments, els pobles i les ciutats, assenyalant sobre el terreny dues línees que s’encreuaven, una normalment d’Est a Oest (el Decumanus) i l’altra de Nord a Sud (en deien el Cardo); a vegades l’orientació seguia algun accident geogràfic, com el cas de Badalona que van seguir la línea de la costa, i llavors en feien la creu per assenyalar el Dacumanus-Cardo, i a on es creuaven les dues perpendiculars hi havia el centre de la urbanització, amb el fòrum o sigui la plaça major.

A la Colònia Güell el Decumanus es va fer seguint el sentit del torrent que ve de can Salgado i se li va posar el nom de carrer Barrau. Al bell mig s’hi va plantar la plaça major, la plaça de Joan Güell, amb l’Ateneu, el bar i les botigues principals del seu temps: forn, carnisseria, farmàcia, dues botigues d’alimentació (la Tenda Groga i ca la Mercè), i més endavant la barberia de cal Chalmeta.

Al carrer Barrau hi ha molts trams amb tancaments metàl·lics a l’entrada

Aleix Font Colònia Güell

A la Colònia Güell hi ha tres institucions que dibuixen un triangle (naturalment) des de la perifèria del poble: la fàbrica aproximadament al sud, l’església, aproximadament al nord, i l’escola a l’oest. Des de l’escola baixa el carrer Barrau formant la mitjana d’aquest triangle.

El carrer Barrau era el carrer principal del poble, el més transitat, el que s’usava per anar a l’Ateneu, o a l’escola. Tots els nens del poble hi passàvem, sobretot al plegar d’escola quan formàvem una riuada alegre i juganera. També quan anàvem al cinema, pares, mares i fills. Les famílies mudades passàvem pel carrer Barrau per anar a l’Ateneu quan hi feien el ball de la Festa Major.

Aleix Font

El carrer Barrau forma una tipologia de cases amb jardinet al davant (i eixida al darrera), cosa que propiciava el bon veïnatge tan amb els de les cases del costat com amb la gent que transitava pel carrer, que s’aturaven a parlar amb els que estaven prenent la fresca.

 Tram sense cases que connecta amb Barrau N

Aleix Font Colònia Güell

L’any 1936 va canviar de nom pel de carrer Francesc Macià, però tan bon punt van entrar els feixistes li van tornar el nom actual. L’entrada dels feixistes, a part del terror, la misèria i la humiliació que significava l’estil de vida quarterer, a casa teníem el record de la família Pallarés, al número 7. El seu pare va estar tancat a la presó on la duresa extrema el va fer emmalaltir mortalment, el seu fill Ramon estava exiliat amb el meu pare. I a la seva esposa i les seves filles els van tallar els cabells per escarni de la població. Ningú del poble els parlava per por a la repressió, i tan sols els de casa hi anaven a consolar-les i ajudar-les en la solidaritat que dóna la pobresa.

Aleix Font Colònia Güell
Tram inferior del carrer, part dels números senars

Una cosa curiosa d’aquest carrer la constitueix la casa del número 8. Si mirem la cornisa superior veurem que té una discontinuïtat amb les cases veïnes, i això és un detall que explica una altra anomalia consistent en què el bar i les cases del seu costat nord eren considerades com del carrer Barrau, quan en tota lògica haurien de pertànyer a la plaça d’Anselm Clavé. Resulta que durant molts anys, aquest edifici del número 8 no va existir, i al seu lloc hi havia un passatge on tenien l’entrada les cases que envolten pels costats i per dalt el citat bar. Quan es va construir l’actual casa, l’entrada de les cases corresponents al número 2 i 4 amb els pisos superiors, es va adequar per l’actual entrada (d’Anselm Clavè) però van seguir pertanyent al Barrau. L’antic bar també tenia una construcció esbiaixada, paral·lela amb aquell passatge. La reforma que el va deixar amb la posició escairada que té avui en dia és relativament recent, de finals del segle XX.

 Detall de la cornisa superior del número 8

Aleix Font Colònia Güell

Cases i botigues.- Costat senar:  Al número 1 hi havia la carnisseria de cal Barreda, que s’havia nodrit durant molts anys del ramat de bens que pasturava el vell Casimir i que tancava a can Julià a l’antiga pleta.  Més amunt, tocant la plaça hi havia (i encara hi ha) el forn de pa de la família Comas. A l’altre costat de la plaça venia l’Ateneu que podríem considerar més de la plaça Joan Güell.  Seguint amunt trobàvem el garatge de cal Niño on antigament s’hi havia tancat les tartanes que abans de la construcció de la línea del ferrocarril comunicaven la Colònia amb els pobles veïns i sobretot amb Cornellà, on hi havia estació de tren. Durant uns anys de la història més recent hi va haver també a tocar d’aquest garatge les oficines de la Caixa del Penedès, l’única oficina bancària que hi ha hagut a la Colònia. A la  cantonada amb Monturiol, hi ha un edifici que ha aixoplugat diversos negocis: primer va ser Cooperativa dels Rics, en oposició a la Cooperativa Obrera del carrer de Claudi Güell, després va ser una fusteria i cap als anys seixanta una papereria de la família Pizarro (per la nostra generació era ca la Maribel). Avui, per venda a un nou propietari, està en obres de rehabilitació. Travessant el carrer, a tocar del bosc, hi ha la casa de cal Cerdà amb jardí a dos carrers i durant molts anys amb un immens llaurer ran la porta d’entrada.

Aleix Font Colònia Güell
Durant un temps aquí hi va haver “La Cooperativa dels Rics” Després, pels de la nostra generació ha sigut “Ca la Maribel”

Costat dels números parells: cantonada amb la plaça hi havia la Tenda Groga, dita així pel color de la façana. Després la bonica filera de cases amb jardí que acabava a tocar del carrer Monturiol amb ca l’Eulàlia (ja comentada al carrer Monturiol). A l’altre costat la de cal Bartra, antic encarregat de la fàbrica. I per acabar, l’edifici més emblemàtic d’aquest carrer i un dels més bonics, l’escola, amb la casa del mestre. Els mestres que hi han viscut són, per ordre d’antiguitat:  Josep Franquesa Aliberch, nascut Vic, Josep Baiget Masip, nascut a Lleida,  i Guillem Morell i Huguet nascut a Santanyí, Mallorca, que portava l’escola juntament amb la seva esposa també mestra Maria Carme Pons Llabrés de Palma de Mallorca. A la part nord d’aquesta casa hi va viure en Gregori Bernal Ferrer, contramestre de la fàbrica.

Aleix Font Colònia Güell

Barrau N.- Aquest rengle de cases conegut també com El Tramvia, durant molts anys va ser conegut com Les Cases Noves (confonent el nom amb les que hi ha a la part baixa del carrer Malvehy, si bé aquestes les distingíem pel nom d’ Els Pisos Nous). Antigament hi havia un caminet que sortia de l’encreuament dels carrers Reixac i Pin i Soler, i passava ran de torrent fins arribar a la vora de la carretera, a l’altura dels bancs del Sinofós. Tot el terreny entre aquest caminet i el camí dels plataners era una gran depressió, un clot immens, ocupat per un camp, l’Hort de la Tresona, amb una barraca de pagès al mig. Quan van decidir cobrir aquest clot hi van anar abocant pedres i terres, de manera que ho coneixíem (i molts encara l’anomenem) com El Terraplé. Es va començar a omplir pel costat que toca a les cases del carrer Reixac, de manera que quan hi ha haver prou espai, cap a finals dels anys cinquanta hi van construir aquestes cases. Durant molts anys no va tenir nom de carrer, fins que veient que la visual s’encarava amb Barrau, algú va tenir aquesta idea, d’afegir-hi una N al nom del carrer (perquè si no haurien hagut de canviar la numeració de totes les cases del costat parell). Penso que no hauria costat gaire buscar-li un nom, com ara U d’Octubre, o Muriel Casals, per posar uns exemples actuals. La meva opinió és que formar un sol carrer no és adequat i és més aviat confós perquè es repeteixen els números parells del carrer, i  afegir-hi la distinció N és una mica desnaturalitzat perquè algú podria pensar que si no són de Barrau són de la Ena. En fi, els de l’Ajuntament en saben molt més d’això i potser ja està bé així.

Les Cases del Tramvia

Aleix Font Colònia Güell

Aquest és un bonic carrer, potser el més emblemàtic de la Colònia, amb el desnivell suficient per fer-lo saludable, emparat dels vents de nord, ample i lluminós. Si no fos pels sorolls del bar de baix i els de les festes de la plaça, potser seria el millor carrer per viure-hi dels de la Colònia.

Aleix Font

20 d’abril de 2016

Related posts

2 Thoughts to “CARRER BARRAU DE LA COLÒNIA GÜELL”

Leave a Comment