DESPRÉS DE LA NIT ARRIBA L’ALBA
Col·lecció Lo Marraco
Pagès Editors
196 pàgines
L’any 1944, en plena eufòria falangista, un industrial de Sabadell es veu obligar a fugir de Catalunya per esquivar la malvolença dels feixistes, utilitza una xarxa de passadors que el duran de La Seu d’Urgell fins Andorra, però per aquelles coses del destí, allò que hauria d’haver sigut més o menys senzill s’anirà complicant fins al punt de perdre’s en una nebulosa de silenci. Quaranta anys més tard, la seva néta aprofitarà la subvenció per la investigació del seu doctorat per investigar què va passar en realitat i com és que el seu avi mai més no va donar senyals d’haver arribat a Andorra. A partir d’ara afloraran històries antigues que els autors ja creien oblidades. Maquis, contrabandistes i passadors s’enllaçaran en una teranyina que va fer possible les més inversemblants complicitats.
Jordi Jordana ha fet un relat bonic, interessant, de fabulació històrica basant-se en coses que realment van passar, encara que no tots en una mateixa persona. És cert que el general franquista Sagardia va fer estralls entre la població civil del Pirineu, és cert que els falangistes tenien impunitat (més que ara) per a fer el que els plaïa, és cert que algun passador no va ser com havia de ser, i també és cert que algun anarquista es va convertir al comunisme. Aquesta escudella barrejada forma un cultiu suggestiu que t’atrapa, sobretot si n’ets desconeixedor.
Només per a posar les coses al seu lloc diré que el Quico Sabater era anarquista, com en Faceries, que en Massana i el Caracremada eren anarquistes, i que els anarquistes i els comunistes eren adversaris aferrissats, talment l’aigua i l’oli, o com els dos pols d’un circuït elèctric que es rebutgen fins a expulsar guspires. És per això que em feia mal quan veia que al protagonista li haguessin posat Quico en homenatge al guerriller anarquista, i en canvi el seu progenitor s’hagués afiliat al PSUC. Però això només és una anomalia que a mi em grinyolava i que en realitat no té cap importància en el relat. Altres persones van seguir el mateix procés de conversió de llibertaris a comunistes.
Jordi Jordana escriu molt bé, té l’art del ritme i de la pausa, del sentiment i de l’acció, coneix i justifica les febleses humanes i això ajuda a fer-te teva aquesta història. Els qui no han sabut mai de la tragèdia a la muntanya, les privacions, la por, la brutalitat dels pobles petits i aïllats, potser creuran que alguna de les coses que s’hi narren són fabulacions de l’autor. Les poques coses que jo en sé em fan sospitar que de la mateixa manera que la bondat i la solidaritat es sublimen en l’aïllament, també l’enveja i la rivalitat és poden multiplicar quan les circumstàncies ho propicien.
En el currículum de Jordi Jordana veig que ha escrit tres llibres en castellà (els docents universitaris ja ho tenen això) i aquest deu ser el primer en català. No conec els altres, però havent llegit aquest desitjo que perseveri perquè serà un dels meus autors a seguir.
Aleix Font, 5 de febrer de 2022.
