Història vista de dins, amb criteris purament veïnals del carrer Claudi Güell de la Colònia Güell.
EL CARRER DE CLAUDI GÜELL DE LA COLÒNIA GÜELL
El carrer Claudi Güell de la Colònia Güell és “el carrer de casa”, és el carrer on vaig passar pràcticament tota la meva infantesa i la meva joventut, on hi ha la meva memòria, els records dels pares i els dels germans, els dels amics que em venien a buscar per anar a jugar, els dels crits de la mare per anar a dinar o a sopar, les anècdotes meravelloses que formen part dels meus somriures més secrets, més constants, els instants màgics que conformen la meva manera de ser, en fi, totes les vivències més importants per mi i menys importants per vosaltres. Per tal les obviaré i us descriure el carrer tal com és objectivament. O quasi.
El carrer Claudi Güell és el carrer més llarg i més ample de la Colònia Güell sense cap entrebanc visual d’un cap a l’altre (vull dir que Barrau, per exemple, té la plaça al mig). El carrer Claudi Güell també és un dels més nous, si més no en la seva meitat superior. El carrer Claudi Güell segueix el meridià, de sud a nord, i formaria un escaire amb el de Barrau si s’arribessin a trobar.
El Carrer Claudi Güell de la Colònia Güell
El carrer Claudi Güell ha canviat de nom diverses vegades. En els inicis es va dir Avinguda Vescomte de Güell, en homenatge al fundador de la Colònia Güell. Al cens del 1932 ja hi figura el nom de Claudi Güell que es va canviar en homenatge al fill d’Eusebi Güell mort prematurament (el 1918 amb 39 anys d’edat). Durant la guerra del trenta-sis es va canviar aquest nom pel del primer fill de la Colònia Güell mort al front, en Ramon Noé. I al trenta-nou, els feixistes van retornar el nom de Claudi Güell. A la part superior mirant cap a ponent hi ha un petit carreret que també pertanyia a Claudi Güell però que en la darrera assignació de nomenclatura se li va donar el nom de l’il·lustre fill de la Colònia Güell, en Jaume Martínez Vendrell.
Al carrer de Claudi Güell hi ha els edificis de cal Secretari (si bé en l’assignació postal pertany al carrer Aranyó, número 8), la Cooperativa (a la cantonada amb el carrer Frederic Martí) que en el català mal parlat de mitjans segle passat en dèiem Cumprativa, els cellers amb les seves cases elevades, i el que per la gent d’aquells anys era l’edifici més bonic de la Colònia Güell, cal Balmes, modern, ampli i voltat de jardí. Al capdamunt hi ha les cases de cal Torrents que, per una qüestió que se m’escapa estan lleugerament desviades cap a llevant en relació a l’orientació del carrer. També tenia un aire senyorial la casa del senyor Buira (o ca l’Amparo), la darrera que hi ha al costat dels números parells i que llinda amb el bosc.
Les eixides del costat dels números parells (la part de llevant) donen a les eixides del carrer Reixach, i les dels números senars (la banda de ponent) donen als camps que avui en dia estan sembrats d’ordi i antigament eren camps de garrofers. El carrer Claudi Güell també feia de canalitzador de les aigües pluvials que, talment una riera, sovint anaven a petar a les entrades de les cases del carrer Aranyó, sobretot la casa del número cinc. A la part inferior hi ha la riera que ve de can Ros i estava canalitzada formant un túnel que anava des del carrer Claudi Güell fins la part inferior de Reixac i Pin i Soler. Durant la meva infantesa fèiem la proesa de travessar-la totalment, d’una punta a l’altre, i en molts sectors tocàvem de cap al sostre del túnel.
Colònia Güell – les cases elevades sobre els cellers
El carrer Claudi Güell, com la resta de carrers de la Colònia Güell, es va asfaltar a començaments dels anys seixanta, però a diferència dels altres carrers, en aquest quan plovia s’hi formaven uns reguerots d’aigua i uns fangars considerables. Potser ve d’aquells anys el costum de caminar sempre per les voreres cimentades. Ara, quan ens visiten tants turistes, és un signe identitari el costum de caminar per les voreres, i si veus algú que camina per la vorera pots afirmar sense por d’equivocar-te que es tracta de gent del poble.
L’antiga Cooperativa Obrera de la Colònia Güell
A la part inferior hi havia el forn de pa i les botigues de fruita, roba, merceria etc.
A la part superior hi havia el cafè, la sala de Junta i la Biblioteca
Al carrer Claudi Güell, com a altres carrers de la Colònia Güell, la canalla muntàvem un grandiós foc de Sant Joan i ho fèiem al capdamunt, a la cruïlla amb l’actual passatge Jaume Martínez. També, com a la resta de carrers, el dia de Corpus s’hi muntava una capella, es feia també al capdamunt, al davant del número trenta-set. D’allà en partia una catifa que pel bell mig resseguia de dalt a baix, tota la llargada del carrer. Grups de veïns anàvem amb cistells i coves a buscar ginesta pels camps de la vora del poble. Ara collir ginesta està prohibit perquè no sé quin mal fem a la planta, però durant els anys i panys que vam seguir aquest costum mai vam exterminar cap ginestera. De totes maneres abans no teníem tants estudis com tenen els científics d’avui en dia i, per tal, si ells ho diuen bé deuen tenir raó.
Aquest carrer hauria d’haver sigut un dels vectors d’expansió del poble i també una de les vies de circulació per repartir el trànsit de la Colònia Güell si no fos que uns interessos obscurs i mai aclarits ho van impedir tallant la circulació a dalt de tot i convertint el carrer en un cul de sac inacabat. Ara tot el trànsit de nord a sud es canalitza pel carrer Reixac i aquest carrer ha quedat com una mena de cul de sac, com si l’haguéssim d’amagar a les visites dels turistes, on només hi van per comprar els tiquets de l’entrada a la Cripta.
A la part superior de carrer, al número 37, hi ha un grup de cases i un terreny sense edificar que les autoritats de les acaballes del franquisme, potser en un últim alè de represàlia fan condemnar a l’ostracisme al no incloure’l en el Pla Metropolità i situant-les en la classificació de “no edificable”, obviant que ja hi havia unes cases construïdes i un terreny amb plànols pendent d’edificar. Els propers ajuntaments democràtics no van estimar necessari perdre temps i esforços en rectificar aquesta discriminació i malgrat els maldecaps que això ha comportat a aquelles famílies, la situació segueix “atada y bien atada” com presumien aquelles autoritats.
Façana de llevant del carrer Güell
El carrer és ara una via estrictament local, transitada per la canalla que va a l’escola i també pels pacients dels consultori mèdic situat a la casa del Secretari i amb entrada per la primera porta dels números parells. Hi hauria moltes més coses a comentar d’aquest carrer, com ara la casa on va néixer en Jaume Martínez, les lluites per mantenir el CAP, el local dels joves a les antigues carboneres, el taller del Romagosa, els pessebres que feien les monges al davant de la capella, el gran garrofer que hi havia hagut a dalt del carrer, les canyes americanes del jardí de cals Buira, i etc. Un altre dia, qui ho sap, potser en parlaré.
Aleix Font
18 de febrer de 2018
Visita altres llocs de la Colònia Güell
Carrer Malvehy
La Torre Salvana
