COLÒNIA GÜELL: CARRER CLAUDI GÜELL

aleix font colonia guell

aleix font colonia guell

Història vista de dins, amb criteris purament veïnals del carrer Claudi Güell de la Colònia Güell.

COLÒNIA GÜELL: EL CARRER DE CLAUDI GÜELL

aleix font colonia guell
Colònia Güell – Cal Balmes, la de color blanc. Aquesta casa i les superiors es van construir durant la dècada dels anys trenta del segle passat.

 

El carrer Claudi Güell és “el carrer de casa”, és el carrer on vaig passar pràcticament tota la meva infantesa i la meva joventut, on hi ha la meva memòria, els records dels pares i els dels germans, els dels amics que em venien a buscar per anar a jugar, els dels crits de la mare per  anar  a dinar o a sopar, les anècdotes meravelloses que formen part dels meus somriures més secrets, més constants, els instants màgics que conformen la meva manera de ser, en fi, totes les vivències més importants per mi i menys importants per vosaltres. Per tal les obviaré i us descriure el carrer tal com és objectivament. O quasi.

aleix font colonia guell
L’edifici de Les Monges abans havia acollit la comunitat de monges Carmelites.  La porta que es veu era l’entrada a la capella, ara és la del Casal dels Avis

 

El carrer Claudi Güell és el carrer més llarg i més ample de la Colònia Güell sense cap entrebanc visual d’un cap a l’altre (vull dir que Barrau, per exemple, té la plaça al mig).  El carrer Claudi Güell també és un dels més nous, si  més no en la seva meitat superior. El carrer Claudi Güell segueix el meridià, de sud a nord, i formaria un escaire amb el de Barrau si s’arribessin a trobar.

Colònia Güell – El Carrer Claudi Güell

aleix font colonia guell
El carrer Claudi Güell de dalt a baix. al fons hi ha la Ciutat Cooperativa de Sant Boi. A la meitat inferior hi ha les cases elevades dels cellers, enfrontades a la Cooperativa.

El carrer Claudi Güell ha canviat de nom diverses vegades. En els inicis es va dir Avinguda Vescomte de Güell, en homenatge al fundador de la Colònia Güell. Al cens del 1932 ja hi figura el nom de Claudi Güell que es va canviar en homenatge al fill d’Eusebi Güell mort prematurament (el 1918 amb 39 anys d’edat). Durant la guerra del trenta-sis es va canviar aquest nom pel del primer fill de la Colònia Güell mort al front, en Ramon Noé. I al trenta-nou, els feixistes van retornar el nom de Claudi Güell. A la part superior mirant cap a ponent hi ha un petit carreret que també pertanyia a Claudi Güell però que en la darrera assignació de nomenclatura se li va donar el nom de l’il·lustre fill de la Colònia Güell, en Jaume Martínez Vendrell.

aleix font colonia guell
El Passatge de Jaume Martínez. A la dreta hi havia la placa. La casa del fons a mà dreta és on vaig viure amb els pares i els germans.

Al carrer de Claudi Güell hi ha els edificis de cal Secretari (si bé en l’assignació postal pertany al carrer Aranyó, número 8), la Cooperativa (a la cantonada amb el carrer Frederic Martí) que en el català mal parlat de mitjans segle passat en dèiem Cumprativa, els cellers amb les seves cases elevades, i el que per la gent d’aquells anys era l’edifici més bonic de la Colònia Güell, cal Balmes, modern, ampli i voltat de jardí. Al capdamunt hi ha les cases de cal Torrents que, per una qüestió que se m’escapa estan lleugerament desviades cap a llevant en relació a l’orientació del carrer. També tenia un aire senyorial la casa del senyor Buira (o ca l’Amparo), la darrera que hi ha al costat dels números parells i que llinda amb el bosc.

aleix font colonia guell
El carreró del torrent. Al fons hi ha l’esquena de l’edifici de Sant Lluís

 

Les eixides del costat dels números parells (la part de llevant) donen a les eixides del carrer Reixach, i les dels números senars (la banda de ponent) donen als camps que avui en dia estan sembrats d’ordi i antigament eren camps de garrofers. El carrer Claudi Güell també feia de canalitzador de les aigües pluvials que, talment una riera, sovint  anaven a petar a les entrades de les cases del carrer Aranyó, sobretot la casa del número cinc.  A la part inferior hi ha la riera que ve de can Ros i estava canalitzada formant un túnel que anava des del carrer Claudi Güell fins la part inferior de Reixac i Pin i Soler. Durant la meva infantesa fèiem la proesa de travessar-la totalment, d’una punta a l’altre, i en molts sectors tocàvem de cap al sostre del túnel.

Colònia Güell – les cases elevades sobre els cellers

aleix font colonia guell
Les cases de sobre els Cellers. S’hi accedeix per unes escaletes que hi ha a banda i banda

El carrer Claudi Güell, com la resta de carrers de la Colònia Güell, es va asfaltar a començaments dels anys seixanta, però a diferència dels altres carrers, en aquest quan plovia s’hi formaven uns reguerots d’aigua i uns fangars considerables. Potser ve d’aquells anys el costum de caminar sempre per les voreres cimentades. Ara, quan ens visiten tants turistes, és un signe identitari el costum de caminar per les voreres, i si veus algú que camina per la vorera pots afirmar sense por d’equivocar-te que es tracta de gent  del poble.

L’antiga Cooperativa Obrera de la Colònia Güell

A la part inferior hi havia el forn de pa i les botigues de fruita, roba, merceria etc.

A la part superior hi havia el cafè, la sala de Junta i la Biblioteca

aleix font colonia guell
L’edifici de la Cooperativa

Al carrer Claudi Güell, com a altres carrers de la Colònia Güell, la canalla muntàvem un grandiós foc de Sant Joan i ho fèiem al capdamunt, a la cruïlla amb l’actual passatge Jaume Martínez. També, com a la resta de carrers, el dia de Corpus s’hi muntava una capella, es feia  també al capdamunt, al davant del número trenta-set. D’allà en partia una catifa que pel bell mig resseguia de dalt a baix, tota la llargada del carrer. Grups de veïns anàvem amb cistells i coves a buscar ginesta pels camps de la vora del poble. Ara collir ginesta està prohibit perquè no sé quin mal fem a la planta, però durant els anys i panys que vam seguir aquest costum mai vam exterminar cap ginestera. De totes maneres abans no teníem tants estudis com tenen els científics d’avui en dia i, per tal, si ells ho diuen bé deuen tenir raó.

Aleix Font Colònia Guell
Detall d’un dels balcons de l’edifici de la Cooperativa

El carrer Claudi Güell hauria d’haver sigut un dels vectors d’expansió del poble i també una de les vies de circulació  per repartir el trànsit de la Colònia Güell si no fos que uns interessos obscurs i mai aclarits ho van impedir tallant la circulació a dalt de tot i convertint el carrer en un cul de sac inacabat. Ara tot el trànsit de nord a sud es canalitza pel carrer Reixac i aquest carrer ha quedat com una mena de cul de sac, com si l’haguéssim d’amagar a les visites dels turistes, on  només hi van per comprar els tiquets de l’entrada a la Cripta.

Aleix Font Colònia Güell
La placa que hi havia al petit carrer de dalt de Claudi Güell. Aquesta placa es va posar a petició popular dels veïns de la Colònia, però ha sigut causa d’innombrables actuacions judicials i dels grups de la dreta espanyola.

A la part superior de carrer, al número 37, hi ha un grup de cases i un terreny sense edificar que les autoritats de les acaballes del franquisme, potser en un últim alè de represàlia fan condemnar a l’ostracisme al no incloure’l en el Pla Metropolità i situant-les en la classificació de “no edificable”, obviant que ja hi havia unes cases construïdes i un terreny amb plànols pendent d’edificar. Els propers ajuntaments democràtics no van estimar necessari perdre temps i esforços en rectificar aquesta discriminació i malgrat els maldecaps que això ha comportat a aquelles famílies, la situació segueix “atada y bien atada” com presumien aquelles autoritats.

Façana de llevant del carrer Claudi Güell, de la Colònia Güell

Aleix Font Colònia Güell
Al lloc on hi ha la casa de color salmó hi havia la casa dels pares de Jaume Martínez Vendrell. Quan els nous propietaris van construir la nova vivenda va provocar un cert rebombori per la seva modernitat que contrastava amb el conjunt de la Colònia.

El carrer és ara  una via estrictament local, transitada per la canalla que va a l’escola i també pels pacients dels consultori mèdic situat a la casa del Secretari i amb entrada per la primera porta dels números parells. Hi hauria moltes més coses a comentar d’aquest carrer, com ara la casa on va néixer en Jaume Martínez, les lluites per mantenir el CAP, el local dels joves a les antigues carboneres, el taller del Romagosa, els pessebres que feien les monges al davant de la capella, el gran garrofer que hi havia hagut a dalt del carrer, les canyes americanes del jardí de cals Buira, i etc. Un altre dia, qui ho sap, potser en parlaré.

Cens del 1924

Nom naixement Lloc
Nr 2 ÀNGEL MARTÍ FILLOLA 1900 Caspe-Saragossa
Nr 2 LLÚCIA VENTURA YDRACH 1898 Sant Climent
Nr 2 JAUME MARTÍ VENTURA 1924 Sta Coloma Cervelló
Nr 2 PERE ROURE BERNAT 1867 Espluga Calva
Nr 2 ANTÒNIA FABREGAT CUBIRÓ 1872 Espluga Calva
Nr 2 ANTÒNIA ROURE FABREGAT 1902 Sta Coloma Cervelló
Nr 2 RAMON ROURE FABREGAT 1906 Sta Coloma Cervelló
Nr 4 CONSTANTÍ ESTEVE RUBIO 1888 València
Nr 4 JOSEPA ROURA FABREGAT 1892 Barcelona
Nr 4 JOSEP ESTEVE ROURA 1916 Sta Coloma Cervelló
Nr 4 JAUME ESTEVE ROURA 1920 Sta Coloma Cervelló
Nr 4 MARIA ROMAGOSA GELABERT 1876 Sant Feliu
Nr 4 JOSEP MONSERRAT ROMAGOSA 1906 Sta Coloma Cervelló
Nr 4 MARIA MONSERRAT ROMAGOSA 1908 Sta Coloma Cervelló
Nr 4 TOMÀS MATEO BERTRAN 1885 Castelló de la Plana
Nr 4 FRANCESCA SÀNCHEZ NAVARRETE 1886 Locau-València
Nr 4 ENRIC MATEO SÀNCHEZ 1911 Sta Coloma Cervelló
Nr 4 JAUME MATEO SÀNCHEZ 1916 Sta Coloma Cervelló
Nr 4 ÀNGELA PASCUAL NICOLAU 1891 Gelida
Nr 4 VALENTÍ NOVAS PASCUAL 1910 Sta Coloma Cervelló
Nr 7 MARIA CARBÓ GRAÑÉ 1876 Badalona
Nr 7 JOAN PERRAMON CARBÓ 1899 Sant Quirze del Vallès
Nr 7 CONCEPCIÓ PERRAMON CARBÓ 1900 Sant Quirze del Vallès
Nr 7 TRINITAT PERRAMON CARBÓ 1909 Sant Quirze del Vallès
Nr 7 RAMON PERRAMON CARBÓ 1912 Sant Quirze del Vallès
Nr 7 TERESA LLADÓ  GALAPUIG 1886 Sant Boi de Llobregat
Nr 7 MARIA DOLS PALLARES 1854 Alcorà-Castelló
Nr 7 GONÇAL MARTÍ LLADÓ 1909 Sant Boi
Nr 7 JOSEP MARTÍ LLADÓ 1912 Sant Boi
Nr 7 MARIA MARTÍ LLADÓ 1919 Sta Coloma Cervelló
Nr 7 CONSOL ARTEU FABREGAT 1881 Espluga Calva
Nr 7 ANTÒNIA SÀBAT ARTEU 1902 Sta Coloma Cervelló
Nr 7 JOAQUIM SÀBAT ARTEU 1906 Sta Coloma Cervelló
Nr 7 TOMÀS BERNAT SERRANO 1868 Batea-Tarragona
Nr 7 MANUELA SERRA CAULLAS 1866 Sants-Barcelona
Nr 7 ENRIC BERNAT SERRA 1895 Sta Coloma Cervelló
Nr 7 AURORA PAGÈS PRATS 1882 Hospitalet
Nr 7 MARIA BERNAT PAGÈS 1919 Sta Coloma Cervelló
Nr 16 ENGRÀCIA CAMPMANY VILAPLANA 1860 Sant Vicenç
Nr 16 MIQUEL CASASAMPERE CAMPMANY 1885 Sant Vicenç
Nr 16 ÀNGELA COMELLAS MIRAVENT 1890 Sta Coloma Cervelló
Nr 16 AGUSTÍ CASASAMPERE COMELLAS 1912 Sta Coloma Cervelló
Nr 16 ENGRÀCIA CASASAMPERE COMELLAS 1919 Sta Coloma Cervelló
Nr 18 FRANCESC VENDRELL ESTEVA 1874 Subirats
Nr 18 ÀNGELA RUIZ AINSA 1860 Saragossa
Nr 18 VICENÇ MARTÍNEZ VERA 1888 Enguera-València
Nr 18 ROSA VENDRELL SOLÉ 1889 Ordal
Nr 20 ANGELA PAGÈS VISCARRI 1978 Sant Climent
Nr 20 ANTÒNIA CORTÉS PAGÈS 1900 Sant Climent
Nr 20 MARIA CORTÉS PAGÈS 1902 Sant Climent
Nr 20 AGUSTINA CORTÉS PAGÈS 1908 Sant Climent
Nr 20 CLIMENT CORTÉS PAGÈS 1910 Sant Climent
Nr 22 VICENTA SALES LLORENS 1885 Sitges
Nr 22 MIQUEL COMELLAS SALES 1905 Sta Coloma Cervelló
Nr 24 ANTONI MACARULLA CORTÉS 1850 Tamarit-Osca
Nr 24 ADELA BLANC FORTACÍN 1860 Alcolea-Osca
Nr 24 JAUME BUIRA BARALLA 1885 Camporrells-Osca
Nr 24 EMPAR MACARULLA BLANC 1889 Tamarit-Osca
Nr 24 JAUME BUIRA MACARULLA 1915 Barcelona
Nr 24 MANEL BUIRA MACARULLA 1918 Barcelona
Nr 24 EMPAR BUIRA MACARULLA 1922 Barcelona

 

Aleix Font

18 de febrer de 2018

Visita altres llocs de la Colònia Güell

Carrer Aranyó

Can Julià

Carrer Malvehy

La Torre Salvana

Masia de can Julià

Visita altres llocs d’Aleix Font:

excursionsapeu.com

parlemdeteatre.com

 

Related posts

3 Thoughts to “COLÒNIA GÜELL: CARRER CLAUDI GÜELL”

  1. […] Processó de Corpus a la Colònia Güell, carrer de Claudi Güell […]

Leave a Comment