COLÒNIA GÜELL : ELS NOSTRES

Aleix Font Colònia Güell

ELS NOSTRES

HISTÒRIES DE LA COLÒNIA GÜELL

Aleix Font Colònia Güell

  • Pare, quan vinguin els nostres tancarem a la presó els feixistes de la Colònia?
  • No fill, perquè ells són dels nostres
  • Però, com poden ser dels nostres si van en contra d’allò que nosaltres estimem?
  • Perquè són de la Colònia.

Jo era jove i per tal no combregava amb totes les idees del meu pare. Discrepava a crits i en silenci i el pare sempre sentenciava: són dels nostres.

A la Colònia Güell hi ha gent de tota mena: dels que enganxem cartells reclamant la independència i dels que ens els estripen, gent de pau i de soroll, n’hi ha que veuen els turistes com una oportunitat de vida i els que els veuen com una nosa, n’hi ha que dormen de nit i n’hi ha que dormen de dia i no deixen dormir, n’hi d’íntegres i de corruptes, n’hi ha d’envejosos i de generosos. En fi, que la Colònia Güell és com qualsevol altre poble de Catalunya.

 

 

Aleix Font Colònia Güell
Comiat dels joves del poble a la guerra.

 

La gent de la Colònia Güell, potser per aquella herència genètica de llatins del sud d’Itàlia, tenim tendència a rondinar del veí, fins i tot diria que a odiar a qualsevol que ens molesta i que habitualment són aquells que tenim més a la vora. Als que viuen lluny, als estrangers, els mirem amb ulls amables perquè no ens han fet mai mal. Ves quin mèrit el de ser desconeguts! Però l’instint funciona així, ens prevenim dels que tenim propers i ens obrim a tots els altres.

Noies de la Colònia Güell a la dècada de 1920

Aleix Font Colònia Güell
Escola de les noies, de “Les hermanes” 

Van anar passant els anys i a vegades em sorprenia l’alegria que tenia quan estant lluny de casa em trobava algú de la Colònia Güell. Ens parlàvem com si fóssim germans i estant lluny de casa ens hauríem ajudat en el que calgués. Alguna veu llunyana, com el ressò dels trons a les muntanyes em venia aquelles paraules del pare: són dels nostres.

Aleix Font Colònia Güell
Escola de la Colònia Güell, anys seixanta. Jo sóc el tercer de dalt començant per l’esquerra: “el ros de mal pèl” em deien la gent gran.

L’edat em va obrir el ventall de les converses. Un dia vaig parlar amb un vell solitari assegut prenent el sol i em va confessar, mig entristit mig resignat: Sóc el darrer de la meva generació, no em queda cap amic, tots són morts. Vaig pensar que si ja no té a ningú només ens té a nosaltres. I amb claredat vaig recordar les antigues paraules: són dels nostres.

Els nostres! Gent de la Colònia a la celebració del 125è aniversari de l’Ateneu

Aleix Font Colònia Güell
Sopar a l’Ateneu de la Colònia Güell

I ara, ves per on, me’ls estimo a tots, els borbònics i els republicans, els catòlics i els del bar, els del carrer Nou i els del Torrent. No sé si ells pensen com jo, però estic segur que d’aquí a uns anys quan em recordin pensaran sense recança: L’Aleix, el de cal Font, era un bon noi,  era dels nostres.

 

Aleix Font.

Aleix Font Colònia Güell
El carrer Reixac de la Colònia Güell. Anys 60

Related posts