CARRER LLUÍS ARTÓ DE LA COLÒNIA

carrer Lluís Artó Colònia Güell

CARRER LLUÍS ARTÓ DE LA COLÒNIA GÜELL

carrer Lluís Artó Colònia Güell
Carrer Lluís Artó

El carrer Lluís Artó de la Colònia Güell està encimbellat damunt del torrent,   entre la fàbrica i la Torre Salbana. És relativament curt, tot i que a la Colònia n’hi ha de més curts que aquest. És un carrer de plantes baixes amb un aspecte de segones residències, com si s’hagués fet per a  estiuejants. Les primeres cases que ens trobem tenen la vivenda aïllada de la veïna per un jardí, tal com s’estila a les urbanitzacions. A partir del número 5 hi ha un parell de cases juntes i a continuació la gran casa que havia estat del constructor Andreu Espinalt. El carrer encara continua amb un revolt que dóna a tres edificacions més.

carrer Lluís Artó Colònia Güell
La casa que va ser d’Andreu Espinalt

El carrer Lluís Artó de la Colònia seria la continuació del carrer Pin i Soler si algú no hagués decidit donar-li el nom del que potser va ser el primer mestre de la Colònia, Lluís Artó i Sancho,  que vivia a començaments de segle XX al número 13 del carrer Monturiol, la que durant anys, mentre no es va inaugurar l’escola del bosc, va ser la casa del mestre.

carrer Lluís Artó Colònia Güell

Les cases del carrer Lluís Artó de la Colònia tenen les façanes, que és una manera de dir que no tenen cases al davant. Un rengle d’arbustos limiten la llenca de bosc que està damunt del camí va dels bancs del Sinofós fins a l’església. A sota hi ha el torrent, i enfilant-se ben enlaire les capçades dels eucaliptus que es devien plantar durant la fundació de la Colònia. Ara en queden ben pocs d’aquests arbres que seguien el torrent, dos o tres pels que encara col·leccionen els seus fruits tan perfumats.

carrer Lluís Artó Colònia Güell
A l’hivern es pot veure la fàbrica

Aquest carrer té l’origen en la casa que Andreu Espinalt es va construir on ara hi ha la part superior d’aquest carrer, on ara hi consta el número 11 i que va ser la seva casa pairal. En aquesta casa hi havia un annex on hi vivia el vigilant, que a la Colònia anomenàvem “el Josep dels Bons”.

Consultant els censos del municipi i també per la tipologia de les cases, tot fa pensar que aquest carrer és molt modern.  L’any 1940 no hi havia ningú censat a aquest carrer, i no és fins al de 1950 que hi consten quatre famílies amb domicili al carrer.

Colònia Güell
Estil de les cases

A la gent no li agrada passejar pels llocs on has de tornar pel mateix lloc que has anat, prefereixen els que tenen un itinerari circular. Però aquest, tot i que no té sortida és un bonic carrer per passejar-hi, molt tranquil, amb vistes als arbres, a la fàbrica, al Terraplè i també una mica més enllà, Sant Boi, Sant Ramon i les muntanyes de ponent. A finals de primavera sentireu cantar les merles i cap al setembre encara s’hi escolta algun rossinyol.

Aleix Font

29 de maig de 2018.

Related posts

Leave a Comment