PASSATGE ESPINALT DE LA COLÒNIA GÜELL
El Passatge Espinalt de la Colònia Güell és un carrer al mig del Bosc de Missa, que ara se’n diu Bosc de Joaquim Folguera. És paral·lel a Lluís Artó, i des de la Colònia s’hi arriba a través dels carrer Pin i Soler. Les cases del Passatge Espìnalt estan encarades a les eixides del carrer Lluís Artó i, al no tenir sortida per la banda de llevant, queda encaixonat.
El Passatge Espinalt és un carrer antic de la Colònia Güell doncs ja surt al cens de 1901 (a la llista de “Diseminats” hi diu “Actualment carrer Espinalt”). Les primeres cases són especialment boniques, amb molta part de fusta de color verd i amb una semblança a cases centre europees. Seguidament hi ha un casa clarament reformada amb planta baixa i dos pisos. Segueixen dues entrades amb una petita escala i un gran jardí davanter. I arribem al final amb tres cases sense jardí i amb una semblança de les cases que es construïen fa cent anys a molts pobles de Catalunya.
El Passatge Espinalt queda tancat per la casa que havia sigut del constructor d’aquest carrer i propietari dels terrenys, senyor Andreu Espinalt. Ja he dit que el costat dret, tal com es puja, correspon a les eixides de Lluís Artó, però té una especial rel·levància la torre del pou de la casa del constructor, actualment corresponent al número 11 de l’altre carrer.
Fem una mica d’història: Em van explicar que el senyor Andreu Espinalt i Camprubí va comprar la porció de terrenys compresos entre la part superior del torrent i la part baixa de la torre Salvana (on ara hi ha la carretera que va de l’estació a la creu). Aquests terrenys estaven entre les propietats de can Soler de la Torre (la masia) i la Torre Salvana. Per això, per curar-se en salut, va demanar permís i va comprar la part estipulada als dos propietaris, la fàbrica, propietària dels de Can Soler i representada per Don Eusebi Güell, i la Torre Salbana representada pel Marquès de Barberà.
Un cop propietari dels terrenys va construir el rengle de cases corresponents a l’actual Passatge i que de bon començament es van dir carrer Espinalt. Andreu Espinalt es va reservar la part superior per a construir-hi la que va ser la seva casa pairal. En aquesta casa hi ha el pou a dins de la torre que s’observa perfectament des dels dos carrers (Lluís Artó i el que ara descrivim). També hi havia un annex on hi vivia el vigilant, que a la Colònia anomenàvem “el Josep dels Bons”.
Cal suposar que mentre no es va construir el carrer Lluís Artó, les cases d’aquest carrer devien tenir una vista excel·lent per la seva part davantera, encarada al torrent i a la fàbrica. Després de la guerra això es va acabar fins a quedar encaixonat en el cul de sac que és ara.
Però com ja sabreu, en aquesta vida, no hi ha mal que per bé no vingui, i el fet d’haver perdut paisatge ha comportat una tranquil·litat idíl·lica, un silenci espectacular, una pau envejable. Segurament és l’únic carrer del poble pel que no hi passegen turistes o, en tot cas, on n’hi passegen menys. Per tant, feu-me cas, i si mai voleu comprar una casa a la Colònia, abans de decidir-vos consulteu si ni ha cap en venda en aquest carrer.
Aleix Font
30 de maig de 2018
