DE TRADUCCIONS I TRADUCTORS.

Maria Llopis

DE TRADUCCIONS I TRADUCTORS.

Cesc Martínez, traduccions obres d'Elena Ferrante
Cesc Martínez, traductor d’obres d’Elena Ferrante

Diuen que els ignorants són desconfiats, perquè sospiten: “m’estaran enganyant?”. Els espanyols, per exemple, s’ofenen molt quan alguns parlen en anglès, en francès i sobretot en català; quan al servei militar alguns catalans parlàvem entre nosaltres en català, la seva resposta habitual era “por si acaso, tu padre”, i això era perquè desconfiaven del què dèiem, sospitaven que parlàvem malament d’ells.

I jo, ho confesso, sóc molt ignorant en el tema dels idiomes. No conec l’anglès, ni el japonès, ni  l’alemany, ni l’àrab, ni l’armeni, ni el rus, ni el suec… etc. no acabaríem mai.  Això que per a molts no és cap problema, per a mi em significa un trasbals. Perquè, sabeu? a mi m’agrada molt llegir, i quan llegeixo autors catalans no tinc cap problema, perquè interpreto  les frases, les inferències i la subtilesa de les ironies, veig i agraeixo el seu coneixement de l’idioma, la riquesa de les expressions, l’elegància de les paraules. En fi, que puc opinar amb ple coneixement dels meus sentiments sobre la qualitat d’allò que estic llegint.

Ara bé, quan llegeixo algun autor forà, suec, anglès o romanès, no em veig en cor de distingir si la glòria o la vergonya és de l’autor o del que ha traspassat els sentiments al meu idioma. No sé si en el procés de l’alquímia s’ha mantingut la qualitat de l’or, o bé si per falta de coneixements o per poca cura m’han convertit un metall preciós en un roc.

Traduccions Marta Pera Cucurell
Marta Pera Cucurell – traductora

Perquè l’acte del llegir no és només entendre un missatge, també és gaudir de les paraules, admirar-se d’una construcció precisa que ens il·lumina el cervell per fer-nos veure què vol dir l’autor en allò que diu, reconèixer la bellesa en les lletres de cada pàgina. No és el mateix dir que Barcelona és bona quan fa cloc cloc, que dir que Barcelona és bona quan la bossa sona, per exemple.  Cadascú té els seus gustos, per descomptat; però en el procés de la traducció, el traductor ha de respectar en tot allò que sigui possible la intencionalitat de l’autor, altrament faria un nyap. El traductor hauria de tenir un nivell equivalent al de l’autor per poder transportar als altres pobles la música i els colors del lloc d’origen. I això, molt em temo, no és gaire usual.

Quan per aquells atzars de la loteria m’ha tocat llegir un bon llibre traduït, sovint l’he associat a una bona traducció. També he d’aclarir que he passat molts bons moments amb llibres de dubtosa traducció, però eren llibres d’un argument especial (per exemple sèrie negra d’una tensió constant, o per exemple històries d’una trama original).

Quan en alguna ocasió ha sorgit la controvèrsia sobre la qualitat de les traduccions explico el cas de la feina que va fer Josep Maria de Sagarra amb la traducció de les obres de Shakespeare i els explico la famosa frase de Hamlet, Ser o no ser. Ell ho va traduir a una expressió autènticament i enriquidorament catalana: Ser o no ser, vet aquí el dilema. En totes les altres traduccions més modernes s’ha traduït en l’equivalència castellana: Ser o no ser, aquesta és la qüestió, que, en floristeria, seria la diferència entre una gardènia i un bròquil.

Elisabet Abeyà
Elisabet Abeyà – traductora

En els temps del Franco, els catalans les passàvem molt magres en qüestió de literatura, i alguns dels nostres insignes autors s’havien de guanyar la vida fent traduccions. I la maldat dels espanyols contra l’idioma català els espetegava com una bufetada a la cara en les meravelloses traduccions catalanes, comparades amb les castellanes que sovint les traduïen estudiants de la Universitat Menèndez Pelayo (aquella dels Màsters per amistat).

Tornant a l’inici podrem convenir que en qüestió de gustos no hi ha res escrit i que si jo trobo encisadora la manera de fer d’en Sagarra, potser d’altres trobaran millor, o en tot cas més assequible les altres. Però també hi ha molta gent que, traslladant-ho a la pintura i equiparant traductors amb restauradors, han trobat preciós el treball que va fer aquella aragonesa amb la pintura de l’Ecce Homo de l’església de Borja. O apropant-nos a casa, la restauració de la Cripta de Gaudí efectuada per l’arquitecte Gonzàlez.

 

Aleix Font – 17 de març de 2017

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment