LA FÀBRICA D’ ÀNIMES

fàbrica d' animes

LA FÀBRICA D’ÀNIMES

Continuem amb qüestions de religió.

la fàbrica d'ànimes
Els àngels, aquests éssers de tendresa

Amb aquest escrit vull exposar la necessitat d’una fàbrica d’ànimes per poder abastir la gran demanda que comporta l’expansió demogràfica del nostre món. Altres afirmacions fora de la científica comporten greus inconvenients que voregen l’absurditat. Però ens cal aferrar-nos a qualsevol explicació que mantingui obert el camí de l’esperança. Potser ens en sortirem.

la fàbrica d' ànimes

A què en diem ànima? Segons el que he entès amb els quasi setanta anys de pluja fina, l’ànima vindria a ser el jo, la realitat de cada persona, el pensament, el sentiment, la interpretació pròpia del món que ens envolta. Tota la resta del cos és carcassa, un estri que es podria canviar del tot conforme la ciència vagi avançant. Amb una cirurgia molt evolucionada ens podrien canvia la cara, els braços, els cabells, el color dels ulls, els ronyons, el cor, etc. però nosaltres seguiríem sent nosaltres.

la fàbrica d' ànimes
On tinc l’ànima?

Segons el que he entès amb els quasi setanta anys de pluja fina, l’ànima és un producte únic, original, excepcional. Vull dir que no és una mongeta que la sembres i va creixent i en fa de noves que pots tornar a reproduir. L’ànima és una creació de Déu que ens identifica per tota l’eternitat. I això, encara que difícil, s’adapta bastant a la meva manera de pensar. No heu vist mai un nen, o nena, acabat de néixer? Si t’hi fixes bé ja hi veus el seu demà i el seu futur. Si tens la sort de poder-lo veure a l’endemà i al cap d’una setmana ja hi copses una personalitat intrínseca, individual, incorregible. La podràs educar, la podràs enriquir, però allò de més íntim, el que li fa de traductor de tot allò que tu li puguis dir, allò ja hi és i hi serà. Doncs aquesta espurna que podria ser l’ànima és el que hem de veure d’on ve i a on va.

la fàbrica d' ànimes
L’embrió ja té característiques pròpies

¿Al món, al nostre món únic, ja hi ha totes les ànimes possibles que han de participar en el projecte de vida, o bé existeix una fàbrica d’ànimes que les va subministrant conforme se’n necessiten? Perquè altrament significaria que l’ànima és una característica, una conseqüència de l’ADN de cadascú, cosa també possible però que enfonsa totes les expectatives de transcendència. Ja qui afirma, sobretot els científics, que el cos, la matèria viva genera unes solucions a les pròpies necessitats, i així tenim sensació del gust, la vista, les respostes innates a situacions necessàries o repulsives que, al llarg de l’evolució ens han portat a raonar sobre bellesa i maldat fins al punt que ens han permès manipular situacions per fer-les més agradables o menys perilloses. I d’aquí en ve la música, l’abstracció, els relats encisadors etc, en definitiva, l’ànima. Però els que no en sabem tant i que encara creiem que la màgia existeix ens aferrem a aquesta esperança d’immortalitat.

la fàbrica d' ànimes
L’evolució és un llarg camí per arribar al Nirvana

Les religions, o pensaments, orientals creuen en una evolució constant de les personalitats, de manera que els cucs es transformen amb granotes (ei, si han fet mèrits per pujar l’escalafó), les granotes esdevenen conills, els conills potser seran àligues, o lleons, i aquests, després de moletes reencarnacions esdevindran persones, les quals, conforme segueixin una vida de millorament dels coneixements i la bondat vers els demés els portarà a un Nirvana on hi viuran per tota l’eternitat, si no és que per algunes circumstàncies decideixin retornar, potser per guanyar encara més mèrits que els il·luminin més. Aquesta proposta que d’entrada sembla satisfactòria també grinyola. Per una banda podríem pensar que originàriament hi havia, per exemple, deu mil milions d’ànimes repartides entre cap grossos, mamuts, isards i homes de Cromanyó. Després, conforme hi havia més persones anaven disminuint els llargandaixos i fins i tot s’extingien espècies com el tigre de dents de sabre. I així tot quadrava, te’n trec mil d’aquí i te’ls afegeixo allà. Però els científics diuen que al principi només hi havia aigua i després de mica en mica van començar a aparèixer les primeres amebes. On eren les ànimes llavors? És un gran problema que encara no he pogut solucionar.

la fàbrica d' ànimes
El jin i el jan. Forces oposades que formen el jo.

Les religions mesopotàmiques som més d’un sol us, on cadascú té la seva ànima i on t’ho jugues tot a una sola vida, una juguesca aterridora de la que en depèn el tot o el res pels segles dels segles. Però cada vegada som més gent al món i això pressuposa que en algun lloc hi deu haver una fàbrica d’ànimes, o bé un immens magatzem per poder-les subministrar segons les necessitats. També comporta el problema dels animals. Tenen ànima els gossos? O els gafarrons, o les balenes, o les aranyes, tenen una ànima ni que sigui petitona que les faci partícips de la gran obra de Déu? Els científics que ens van barrant camins a les nostres expectatives afirmen que hi ha moltíssimes afinitats entre els micos i les persones, que també aprecien la música, que entenen paraules o expressions, que responen als mateixos impulsos que nosaltres, que estimen, que tenen por i tristor, que poden morir per falta d’amor. No s’assembla molt a l’ànima?  Si fos així, si els animals també tinguessin ànima i aquesta fos només seva per sempre, llavors necessitaríem dues menes de fàbriques, la fàbrica d’ànimes de primera qualitat i la fàbrica d’ànimes més de nyigui-nyogui. No sé, no  m’acaba de fer el pes.

la fàbrica d' ànimes
Els angelets del lletsó volen cel enllà

I què proposo jo? Doncs des de la meva ignorància procuraria arribar a un consens entre l’esplèndida oferta científica on l’ànima és una conseqüència innata de la vida (i aquí hi caben les persones i els animals) i la gloriosa transformació d’una reacció química en una història d’amor eterna. Resumint, que les ànimes neixen, com els bolets, creixen, es poleixen i es panseixen com les flors de les figues de moro. Després, talment els angelets de lletsó, potser viatjarem cel enllà fins arribar a un lloc de llum, de sentiments i d’expressions. La meravella que justifiqui totes les hores d’aquesta vida.

Aleix Font

20 de desembre de 2018

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment