L’ INFERN

infern

L’ INFERN

 

Què creus tu que pot ser l’ infern? Com creus que seria si realment existís? Perquè el que sembla descartat és aquella imatge de por que els capellans ens van imposar durant més de mil anys i que a casa nostra va persistir fins les acaballes del segle XX, aquella de dimonis amb banyes i cua, amb forques per punxar als pecadors (que no vol dir als dolents) i les famoses calderes amb aigua bullint.

infern
Els bisbes com a paradigma de dimonis importants

L’ Infern segons els catòlics  és la manca de Déu. I ja està. La manca de Déu que cada mossèn interpreta a la seva manera i que els més progressistes ens expliquen com una insatisfacció permanent, encara que estic convençut que en el fons del cor segueixen pensant que les calderes i les forques existeixen i se les guarden per quan vinguin temps propicis. També n’hi ha que els donen forma humana més o menys maligna, i també n’hi ha que els fan entrar dins del cos de les dones i els fan fer coses molt estranyes, com ara girar el cap tres-cents seixanta graus, parlar idiomes molt antics o levitar damunt del llit. En la lectura de l’evangeli segons sant Lluc (lc.3,10-18) a la missa d’avui, encara deia el capella: ….Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla (ho sigui els pecadors), la cremarà en un foc que no s’apaga.

infern
Classicisme

Els àrabs no sé què diuen tot i que tinc la sensació que pensen com els catòlics, només que van sis-cents anys endarrerits, els seus jinns xiuxiuegen temptacions a les orelles de les dones i, en menor mesura, a les dels homes. I dels budistes o dels induistes tampoc no en sóc expert tot i que alguns em diuen que el seu infern seria una mena de reencarnació negativa, és a dir, que per comptes de progressar cap a la perfecció, retrocedeixen cap a la impuresa, o sigui, que qualsevol d’aquells policies que van venir a apallissar al poble català, d’aquí a uns anys ens els podrem trobar en forma de cucs de podridura, o de rates de claveguera. I no et pensis, no deixa de ser atractiva aquesta idea.

infern
Ells no ho saben, però l’infern els està esperant.

Segons penso jo, l’i nfern hauria de ser un país on purgaríem per aquelles coses que hauríem d’haver fet i no vam fer. Aquella recança pels germans que no vam ajudar, per la revolta que no vam fer, per la demanda de justícia que vam obviar, per les paraules que ens vam callar, inclús pels petons que no va donar. L’ infern seria un sentiment de mancança, un greuge a la nostra consciència, una mena de tristesa, una llàgrima a mig caure. L’ infern no és la infelicitat, és un camí inacabat.

infern
La consciència és una arma poderosa

En certa manera també podria ser com un despertar a la clarividència, un adonar-se d’allò que és bo i del que no ho és. I així, quan m’hagi mort i vagi al meu Cel particular, també m’adonaré de molts moments en que no vaig estar a l’alçada requerida, com  que ara hauria d’estar al davant la presó de Lledoners donant suport als presos polítics i no pas en el confort de la casa ben calenta. De la mateixa manera, els feixistes baladrers s’adonaran de les seves faltes i voldran demanar perdó eternament sense ja poder-ho fer.

infern
La sorpresa, una higiene mental

En resum, que l’ Infern serà aquell moment en que serem conscients de tot allò que hauríem d’haver fet i del que no vam fer o no vam fer prou bé. I naturalment, com més gran sigui la pròpia falta més gran serà el dolor que sentirem. Imagineu-vos doncs el que els espera als policies que han torturat impunement i fins i tot amb un cert plaer a tants catalans. Imagineu-vos als responsables d’haver ordenat tants afusellaments. Imagineu-vos als religiosos que han justificat tantes actuacions aberrants. Imagineu-vos als capellans d’avui en dia que  han callat davant la injustícia que pateixen els presos polítics, com en una actualització de la figura de Ponç Pilats. Imagineu-vos als rics, tots ells ben mudats i perfumats, quan s’enfrontin al patiment dels pobres d’aquest món.

infern
Els capellans en els seus millors moments

L’ infern també és una esperança de justícia futura, d’un retorn a l’equilibri que hauria d’existir en un món feliç. És un sentiment de germanor nacional i de classe, de pensar que si no ens en sortim en aquesta vida encara ens falta una altra vida on als fiscals, els jutges, els polítics feixistes i els policies de la porra els espera una llarga temporada d’amargura. Que així sigui.

 

Aleix Font

17 de desembre de 2018.

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment