QUI VA MATAR LA SALVADORA PUGÈS?
ANTECENTS.- Salvadora Pugès i Ràfols era una veïna de la Colònia Güell, vídua de Antoni Tutusaus Castellví i mare de Maria Tutusaus Pugès. El dia 18 de gener de 1911 va ser trobada morta a casa seva al mig d’un toll de sang i amb un tall al coll efectuat per un ganivet de dimensions considerables.
Maria Tutusaus Pugès, nascuda a Gavà l’any 1874, es va casar amb Ricard Carol Gil a la Colònia Güell, el dia 9 de novembre de 1895. Era filla d’Antoni Tutusaus Molins, de Viladecans, i de Salvadora Pugès Raful, de Gavà. Va tenir tres fills, Asunció nascuda el 3 de juliol de 1897, Francesc nascut el 4 d’octubre de 1898 i Mercè nascuda el 13 de novembre de l’any 1902. Va quedar vídua el 16 de gener de 1907.
A continuació tradueixo el que hi deia al diari La Vanguardia del dia 2 de novembre de 1911.
Homicidi. – Presidint el magistrat senyor Enrique Saavedra, es va constituir a la secció segona del criminal el tribunal del jurat per a jutjar una causa, quines actuacions provenen del jutjat de Sant Feliu de Llobregat, en la qual apareix com processat Ramon Peracamps.
Aquest treballava com a operari de la Colònia Güell, situada al terme de Santa Coloma de Cervelló, i allí va conèixer una dona anomenada Maria Totusaus, vídua i amb diversos fills. El processat, que era casat i amb fills també, es va enamorar de Maria i va ser per ella correspost, en vista de la qual cosa Peracamps li va proposar abandonar les seves respectives famílies i viure junts, cosa que van fer, establint-se al Poble Nou.
Noies de l’escola de la Colònia Güell a principis del segle XX
Dos anys i mig va durar aquesta situació, fins que Maria, cansada dels maltractaments de què era objecte per part de Peracamps i tement que aquest complís les amenaces de mort amb que l’havia amenaçat en diverses ocasions, va decidir escapar-se, fent-ho saber a la seva mare, Salvadora Pugès, que era qui havia acollit als fills de Maria Totusaus. Salvadora va indicar a la seva filla que per dificultar la localització a Peracamps es refugiés a un asil, i Maria va seguir el consell de la seva mare.
El processat, en adonar-se de la desaparició de la Totusaus va fer gestions per trobar-la, sense cap resultat positiu. Així les coses, el vespre del dia 18 de gener, el processat se’n va anar a la Colònia Güell , on vivia la mare de Maria, i tot i les precaucions que va adoptar per a ocultar-se va ser vist pels seus voltants per diversos testimonis.
Sembla ser que va entrar a la casa per a escatir on estava la seva amant, sense aconseguir que li ho digués Salvadora Pagès.
S’ignora el que va passar entre tots dos, però la veritat és que al matí següent, Salvadora, dona de setanta anys, va ser trobada a casa seva estesa enmig d’un gran bassal de sang i amb el coll seccionat completament.
La infeliç dona havia estat morta amb un enorme ganivet. A l’habitació es va trobar tot en ordre i sense que hi faltés res, per la qual cosa es va desestimar la idea del robatori com a mòbil del crim, i l’opinió pública, en vista dels antecedents que acabem de consignar, va assenyalar com a autor de la mort de Salvadora al processat.
En l’acte del judici oral el processat va negar “haver estat al lloc dels fets la nit en què van esdevenir, i va assegurar que ningú l’havia pogut poder veure allà, doncs va estar al cafè de l’Oceà, com de costum, jugant a cartes.
Van comparèixer diversos testimonis, entre ells un tal Ramoneda, que va afirmar haver-lo vist aquell dia pels voltants del lloc en què va ocórrer el succés, per la qual cosa el president va disposar la celebració d’un acarament entre el processat i el testimoni. Tots dos van sostenir i van jurar les seves respectives afirmacions.
Els cambrers del cafè de l’Oceà, que van declarar després, van afirmar que el processat no va estar el dia dels fets en aquell establiment.
Altres testimonis van declarar haver-lo vist a prop del lloc del crim, manifestant la seva creença que el processat va ser-ne l’autor.
Maria Totusaus va explicar les seves relacions amb el processat tal com ja hem exposat. Els germans del processat, fent ús del dret que la llei els concedeix, van optar per no declarar, i el que sí que ho va fer va ser el sacerdot de la Colònia Güell, don Gaspar Vilarrubias, qui no va aportar cap dada interessant a la vista.
Acabada la prova testifical, es va donar pas a la prova documental.
El fiscal, senyor Taules, va informar en el sentit de considerar el processat com a autor d’un delicte d’homicidi, amb les circumstàncies d’abús de la força i haver estat realitzat el fet a l’habitatge de la víctima, i la defensa va negar tota participació del processat en el crim comès.
Previ el resum del senyor Saavedra (el jutge), el Jurat va emetre veredicte d’inculpabilitat, denegant a la Sala la revisió per un nou jurat, tal com sol·licitava el senyor fiscal. Es dicta la corresponent sentència absolutòria.
Eren dos quarts de tres de la tarda.
Ens trobem doncs amb un assassinat no resolt, amb un criminal inexplicablement alliberat mitjançant unes raons que no s’expliquen a l’acta del judici. Segons diuen al diari, la defensa en va tenir prou dient que el processat no havia comés el crim perquè el jurat el declarés no culpable. Tal com ho expliquen sembla clar que l’assassí va ser en Ramon Peracamps (la seva coartada va ser desmentida pels cambrers de l’cafè Oceà, diversos veïns afirmen haver-lo vist per la Colònia Güell el dia de l’assassinat, i segons diuen tenia rampells de violència), però el que no expliquen és en què es va basar el Jurat per a pensar que no era el culpable. Pot ser que hi hagués algun altre mòbil, hi havia un veritable criminal camuflat als carrers de la Colònia Güell ? Si fos així, qui va matar la Salvadora Pugès?
Aleix Font
12 de març de 2018.
