LA BÍBLIA ANDORRANA
d’Albert Villaró
Columna
Premi Prudenci Bertrana 2015
303 pàgines
Albert Vilaró és un gran escriptor, tothom ho sap, perquè a més de trenar una història ven travada, amb molt d’argument, amb molts noms que si no són certs ho podrien ser, amb uns episodis plenament creïbles, amb uns moments històrics que tots hem viscut. I si només digués això us podríem pensar que estic parlant del Ken Follet, però no, Albert Vilaró té una facilitat de descriure les impressions, un bagatge cultural (de cultura amb majúscules, o sigui, de cultura popular) que li permet amanir els diàlegs amb noms i expressions agradablement digeribles. Aquest llibre va guanyar el premi Prudenci Bertrana de l’any 2015, dos anys abans del Referèndum català, i és sorprenent com s’anticipa a les actuacions de la policia espanyola. Quan tots ens pensàvem que es podia fer i que l’Estat hauria de mantenir una actitud neutre davant el projecte català, aquí ja s’hi apunten les maneres tenebroses d’actuar d’aquella gent que fa cinc-cents anys que treballen pels túnels de l’infern.
Avui ens parla de La bíblia andorrana, un document històric robat a Andorra per un sinistre personatge equiparable al CNI espanyol d’avui en dia i que per la ineficàcia dels funcionaris esteparis (és una qualitat que també els he d’agrair) s’havia extraviat per la cova d’Ali Babà que és l’Arxiu Històric nazional. Aquesta “bíblia” descriu la Conjectura Valdambrini que podria reportar greus conseqüència pel país dels Pirineus si algú aixequés la llebre de l’existència del document. I és per això que el govern andorrà proveeix l’expedició de l’equivalent CNI del país muntanyenc, o sigui, amb una sabata i una espardenya.
Tot aquest enigma es fa evident per l’assassinat d’un ex banquer andorrà perpetrat per una de les cèl·lules opaques de les teranyines de les clavegueres de l’estat espanyol per evitar que certa informació calenta caigués en mans de voluntaris catalans implicats en el projecte independentista. I si un estira per aquí i l’altre estira per allà, un fil porta a un cabdell que al final acaba en altes esferes del gobierno, quasi a l’estil de les intrigues vaticanes tan de moda quan va aparèixer el famós Codi da Vinci.
És un llibre entretingut d’aquells que sempre desitges poder llegir, d’aquells que lamentes quan s’acaben. Però en el cas de l’Albert Vilaró sempre tenim l’esperança que n’hi haurà més. I ara és el moment de comentar l’altre llibre que també vaig llegir fa temps, La companyia nòrdica, també en rerefons històric i també tan amè.
Ja veieu que us aconsello que el llegiu (i estic segur que alguns ja ho heu fet). I tan de bo que us agradi tan com a mi.
Aleix Font, 2 de desembre de 2021.
