PHILIPPE SANDS

Philippe-Sands

 RUTA D’ESCAPADA

Traducció Ricard Vela

Llibres Anagrama

539 pàgines

 Philippe-Sands

Phillipe Sands a la solapa del llibre

Phillip Sands, professor de Dret Internacional a l’University College de Londres i advocat, ha destinat vuit anys de la seva vida a investigar sobre la Ruta de les rates, és a dir, la Ruta d’escapada del nazis més destacats a fi que no poguessin ser jutjats, i segurament castigats, pels tribunals dels països perjudicats per la seva actuació. El llibre es centre sobretot en la vida d’Otto Gustav Wachter, nazi dels primers temps i responsable de la mort de més de mig milió de persones mentre ell va ser governador de Polònia.

Philippe-Sands
Sinopsi de Ruta d’Escapada a la contraportada del llibre

Aquesta gent (ai, com em recorden les dretes espanyoles) en família, entre els seus amics, davant les classes beneïdes per Déu, eren meravellosos: intel·ligents, amables, riallers, cultivats. Però quan tenien el poder absolut es transformaven en monstres facultats per les aberracions més inimaginables. Us imagineu un ministeri encarregat de trobar la manera de matar més efectivament? Exemple: A veure, tu, quantes persones pot matar el teu sistema en una hora?, i allò que és més important, quantes en pots fer desaparèixer perquè ningú no sàpiga allò que estem fent?  Perquè, és clar, totes actuaven correctament i feien el que calia fer. Però quan els russos es van anar apropant als seus palaus, la feina era seva a esborrar l’eficàcia del seu treball, i els talons els hi tocaven el cul de tan córrer.

Philippe-Sands
Currículum de Philippe Sands a la solapa del llibre

Ell, Otto Gustav Wachter, el protagonista, va ser el responsable de la mort de més de mig milió de persones civils i indefenses, majoritàriament jueves, però també gent que feien nosa, com ara dissidents polítics o tan sols propietàries de camps que havien de passar a mans dels nous pagesos aris alemanys per colonitzar els extensos territoris del gran Reich. Els justificadors de sempre al·legarien que, de fet, si no ho hagués fet ell també s’hauria fet. Però no és el cas, perquè l’antic governador de Cracòvia (Polònia) va ser cessat per donar massa llargues a les ordres de crear guetos i de confinar als adversaris, i va ser quan Otto Gustav Wachter va fer l’entrada de cavall sicilià que es va iniciar amb eficàcia la tasca d’extermini en aquests territoris ocupats.

Philippe-Sands
El monstre Otto Wachter. Ningú no ho diria.

Otto Gustav Wachter va ser nazi dels primers temps, va participar en l’intent fallit de cop d’estat que va comportar l’assassinat del canceller Dollfus (cap del govern austríac oposat als nazis) i per aquesta causa va haver de fugir a alemanya. Després de l’annexió, aquests nazis van ser recompensats amb càrrecs d’influència que van exercir la neteja d’opositors: expulsió de la immensa majoria de catedràtics i professors de les universitats, expulsió de funcionaris. i de seguida, empresonaments d’opositors, de jueus i de qualsevol persona considerada no grata als nous temps. La seva metodologia sistemàtica va ser tan apreciada pel govern hitlerià que la majoria d’aquests personatges van ser requerits per a càrrecs a llocs claus, com ara governadors a les zones ocupades, o assessors de jerarques de primera línia.

Philippe-Sands.-Eugenio-Pacelli-papa-pioXII
Habemus Papam, deien els nazis

L’autor ha realitzat una feina brillant i diria que equilibrada, entrevistant durant anys a uns i altres, fins i tot a un dels fills d’ Otto Wachter que col·labora en la feina de recopilació de dades, cartes, fotografies i fins i tot intenta modular la cruesa dels fets argumentant que no eren certes les afirmacions d’assassí de masses adreçades al seu pare i fent veure que els movia un idealisme que podia estar equivocat però era allò que creien correcte (curiosament accepta que fins i tot després de morts els autors, alguns dels seus hereus van estar retornant propietats rampinyades als legítims propietaris, la majoria d’ells morts a les cambres de gas. Vull dir amb això, que el robatori impugna la raó idealista de l’actuació)

Ruta-escapada
Traducció de Ricard Vela

Aquest llibre, segurament és la base en la que es fonamenta un altre llibre que vaig comentar en aquesta mateixa web, L’esperit dels temps, de Martí Domínguez, que també parla de l’ocupació i devastació de Polònia durant l’ocupació de les tropes nazis. Però aquest d’ara va més enllà i bona part d’ell es centra a la Ruta d’escapada (Ratline) propiciada sobretot pel Vaticà, i recolzada per l’exèrcit americà i la policia italiana, infiltrada d’antics oficials feixistes. O sigui, que Ruta d’Escapada ho abraça tot, i L’esperit dels Temps es limitava més a la justificació que utilitzaven (i utilitzen) els assassins acollint-se a la justificació del “Tothom ho feia”.

Jo us engrescaria perquè els llegíssiu, tots dos. Potser el de Martí Domínguez és més novel·lesc en la manera d’explicar, potser aquest és més científic. Però tots dos esgarrifen per les dades que s’hi exposen i tots dos són útils per a recuperar l’autèntica història que ens han amagat.

Aleix Font, 14 de desembre de 2021.

Related posts

Leave a Comment