L’ESPERIT DEL TEMPS , de MARTÍ DOMÍNGUEZ
Proa
431 pàgines
L’esperit del temps és una frase encunyada per Georg F. Hegel amb el nom de Zeitgeist i feia referència a una força invisible que domina i configura la teva època: una atmosfera cultural que impregna tot el teu temps gràcies sobretot a la creació de coneixement racional i no amb les creences i tradicions. Així havia evolucionat per exemple el progrés moral i tantes conquestes de la condició humana, com la abolició de l’esclavitud, la democràcia, la llibertat d’expressió… Amb molta habilitat, Ernst Jünger se l’havia apropiat d’una manera que l’eximia, a ell i al nazisme, pràcticament de responsabilitat dels seus actes.
A l’esperit del temps si explica la història d’un científic austíac que l’acabament de la guerra ha sigut capturat per l’exèrcit roig i tancat al camp de Kirov, a la vora de Moscou. El cap del camp de concentració els obliga a escriure la seva biografia durant la guerra a fi de veure el grau d’implicació amb el nazisme. Així ell, l’Adolfòvitx segons l’anomena el cap del camp de presoners, relatarà que es va afiliar al partit nazi des de ben aviat. Explicarà que ell només era un científic interessat en el comportament animal, i com les seves teories van ser utilitzades pels nazis a fi de demostrar la conveniència de la puresa de sang en contraposició a la degeneració esdevinguda amb la mescla de sang, cosa que es pot comprovar amb l’aparició d’individus anormals.
Poc a poc va desgranant com els científics nazis van ocupar a les universitats els llocs que quedaven lliures després d’expulsar als seus titulars jueus o esquerranosos, com van utilitzar les influències per adquirir poder. Com es van posar al capdavant de les polítiques de neteja ètica, i com després de la guerra es van excusar amb la idea que era l’esperit del temps.
També ens diu que la Solució Final d’extermini dels jueus era una conseqüència reforçada per les teories de la generació produïda per la mescla de sang. La puresa de la sang, diu, genera cossos sans.
Explica de manera crua la política de l’espai vital. Veien que Alemanya, com a territori, era insuficient per encabir les futures generacions d’aris. Per aquest motiu es van expansionar cap a l’Est ocupant Polònia, Bielorúsia, Ucraïna i finalment Rússia. Les terres ocupades eren “netejades” de jueus primerament, i dels seus habitants després, a fi que els nous colons alemanys hi poguessin viure.
Com que anteriorment hi havia hagut barreja de sang, científics com Hildegard Hetzer viatjaven pel territori per a seleccionar nens amb trets aris i els separaven de les seves famílies. Si passaven positivament la prova eren enviats en adopció de famílies de les SS, i si no anaven als camps d’extermini on, sovint hi coincidien amb els seus familiars. 200.000 mil nens van ser separats de les seves famílies biològiques.
I moltes altres tragèdies, com els estudis fets per I dóna noms de multitud de científics austríacs, col·laboradors imprescindibles de les SS, que en acabar la guerra es van reincorporar als llocs de les universitats i que posteriorment han rebut homenatges, reconeixements i premis gràcies a l’avantatge aconseguit per la seva implicació amb el nazisme, com ara Hermannn Voss, exdegà de la Facultat de Medicina de Posen, que després de la guerra va regressar a la universitat de Jena i el 1948 va publicar el seu famós manual Anatomisher Anzeiger, fet a partir de la dissecció de presoners decapitats, o L’Hauptsturmführer Bayer, involucrat en tants actes genocides a Polònia, i membre directiu de la Fundació Reinhard Heydrich de Praga, va dedicar la resta de la seva vida a explicar la història als futurs mestres alemanys, o Hildegard Hetzer, amb forta vinculació amb les SS i la selecció de nens de les Lebensborn. Era l’encarregada de trobar nens amb signes aris per examinar-los i cedir-los a famílies de les SS. Si no passaven l’examen eren enviats als camps d’extermini. Els familiars dels nens, habitualment també eren enviats als camps, sovint als mateixos on hi havia enviat els nens. Després de la guerra li dedicaren emocionats homenatges a la Universitat de Viena, i li van concedir un doctorat Honoris Causa a la Universitat de Marburg, o Fritz Knoll, va perseguir jueus i comunistes i els va eradicar de manera impecable de les universitats austríaques. Ara rep el reconeixement de la seva labor científica i la de tots els intel·lectuals que van contribuir a la neteja ètnica. I molts d’altres.
Tots ells argumenten que van actuar segons l’esperit dels temps. Com si els milions i milions de jueus morts, els militants d’esquerres, els republicans espanyols, les races segons ells subhumanes com els gitanos i els eslaus, les famílies amb mescla de sang i amb fills de trets aris, els homosexuals, els cinquanta milions de russos morts…. tota aquesta immensa aberració a la que van contribuir tan decisivament no tingués cap importància; no hi ha responsabilitats, tothom pot fer allò que vulgui si s’acomoda a l’esperit dels temps.
I això em transporta de manera automàtica als feixistes espanyols: torturadors, guàrdies civils, buròcrates, expoliadors, supremacistes, racistes de tot el que no fos espanyol, tota aquella gent tacada de sang i que van traspassar amb les seves famílies i els seus privilegis la fina línea de la dictadura a la democràcia. També aquests van fer les grans atrocitats per culpa de l’esperit del temps. I ara, jutges, policies, grans fortunes poden tornar a imposar les seves idees aniquiladores contra Catalunya oblidant el seu passat familiar, les grans arbritarietats, l’abús de poder, l’enriquiment a costa dels vençuts, la implicació dels avis en el gran terror. Si l’esperit del temps va donar impunitat als nazis, també els en ha de donar a ells, hi tenen tot el dret.
Aleix Font, 3 de desembre de 2019
