CLAUS I LUCAS d’ Agota Kristof

Agota Kristof

CLAUS I LUCAS

d’ Agota Kristof

Amsterdam

Traducció de Sergi Pàmies

Agota Kristof

És una història molt inquietant. Sembla ser que una mare deixa  els seus dos fills bessons a cura de la seva àvia, a qui anomenen “La Bruixa”. Estan en guerra i tot és molt difícil; la mare no es veu en cor de mantenir-los i pensa que l’àvia ho podrà fer, perquè té terra i aviram. Però l’àvia no els estima i els maltracta. Ells sobreviuran amb una fortalesa inesperada en uns nens petits, aprenen a lluitar i a patir, aprenen a esforçar-se, a enfrontar-se a les dureses de la vida i se’n surten força bé. Però després no saps si això és veritat, si aquesta vida ha existit, si hi ha hagut bessons o si tot ha sigut un somni, una invenció, una resposta del cervell a la duresa de traumes infantils. Diuen que tot plegat és una metàfora de la història d’Hongria durant la guerra i les diverses ocupacions, primer dels alemanys amb aquella duresa inhumana, i després dels russos amb la seva burocràcia freda i insensible. Potser sí.  O potser no. Aquests llibres que s’escriuen en clau secreta, a mi sovint se m’escapen. No vaig estudiar prou quan era petit, ho reconec, i ara ho pago.

Resumint, que si he de fer una crítica adreçada a la gent del meu nivell he d’advertir que els pot passar el que m’ha passat a mi, que el llibre tal com està escrit m’ha agradat, capítols curts, històries divertides i sorprenents si es llegeixen de manera independent. Però si ho volen apreciar en el seu conjunt potser abans caldria que fessin un curset d’interpretació. I llavors sí, gaudirien d’una obra d’art. Segurament.

Agota Kristof

Diuen que no dominava gaire el francès i per això escrivia d’una manera senzilla, amb frases curtes, cosa que la feia més fàcil de llegir. Ja veus quines coses, precisament el no dominar un idioma resulta que és una avantatge. Penso que en realitat no saben gaire què dir ni com justificar el perquè els agradat el llibre. Jo penso que per a fer aquest llibre n’ha ajuntat tres que, un per un eren bonics, però a l’hora d’unir-los grinyolen. De totes maneres qui sóc jo per rectificar als grans crítics mundials?

La biografia, com totes les que vaig transcrivint, són extretes d’internet, la majoria de Viquipèdia. Perquè consti.

Agota Kristof (en hongarès Kristóf Ágota) (Neix a Köszeg, Hongria el 30 d’octubre de 1935, I mor a Neuchâtel, Suïssa el 27 de juliol de 2011), fou una escriptora hongaresa, que va viure a Suïssa i escrivia en francès. El 2001 va guanyar el premi Gottfried Keller a Suïssa i el Premi austríac de literatura europea el 2008.

Als 21 anys Agota Kristof abandonà el seu país, Hongria, quan l’exèrcit soviètic reprimí la insurrecció de Budapest. Ella, amb el seu marit i la filla de 4 mesos, fugiren cap a Suïssa, a Neuchâtel, localitat on va residir a partir de 1956. La seva obra està marcada per aquesta immigració forçada. Abans de començar a escriure en francès, la seva llengua d’adopció, va treballar en una fàbrica.

En els seus inicis com a dramaturga va aconseguir un gran èxit amb la seva trilogia sobre la història de dos bessons, que s’ha traduït a moltes llengües. Va rebre el Prix du Livre européen pel primer llibre, Le Grand Cahier, el 1987, i el Prix du Livre Inter, pel tercer, Le Troisième Mensonge, el 1992.

Va morir el 27 de juliol de 2011 a casa seva, a Neuchâtel (Suïssa).

Claus i Lucas

Obra traduïda al català

L’analfabeta, traducció de Montserrat Solé Serra. Barcelona: Laertes, 2005.

Triologia de Claus i Lucas, traducció de Sergi Pàmies. Barcelona: Edicions de la Magrana, 2007.

Ahir, traducció de Jordi Rourera Peret. Barcelona: Empúries, 2009.

Aleix Font, 2 de gener de 2020

Related posts