LA FUNDACIÓ DE LA COLÒNIA GÜELL

Aleix Font Colònia Güell

LA FUNDACIÓ DE LA COLÒNIA GÜELL

Avui explicarem els orígens de la Colònia Güell segons ho explica Mossèn Frederic Martí (Torelló 8-11-1899 Barcelona 1936), capellà de la Colònia  dels anys 1932 al 1936.

Primer església de la Colònia Güell

Aleix Font Colònia Güell
La capella de la Verge dels Dolors, a la Masia de can Soler de la Torre, 

Transcripció de l’article escrit per Mossèn Frederic Martí i publicat al diari L’Estel de la Colònia Güell entre els anys 1933 i 1934.

Plecs locals d’Història. Fulls Històrics de Santa Coloma de Cervelló editat per l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló amb motiu del 25è número de la revista de l’Associació de Veïns La Font del Murri.

Can Soler de la Torre, l’origen de la Colònia Güell

Aleix Font Colònia Güell
La masia de can Soler de la Torre, “La Masia”, és la propietat que va comprar Güell per a construir la colònia

El gran economista Joan Güell i Ferrer era fill de Torredembarra. Quan tenia dotze anys solament fou cridat per son pare, el qual tenia un petit magatzem a Puerto Cabello (Amèrica Central) i anà a ajudar-lo, travessant l’Atlàntic, sense cap més emparament que el patró del vaixell a qui fou recomanat A l’edat de 14 anys començà els estudis de la carrera de Nàutica a Barcelona, i als 18 anys tornà a Amèrica per a treballar com a dependent d’una casa de comerç de l’Havana. A l’edat de 36 anys feu un viatge per Europa, en el qual pogué comprovar l’arrelament que prenia la indústria a tots els països, especialment a França i a Anglaterra, llavors fou quan es decidí a emplear els seus petits estalvis per la indústria, instal·lant una fàbrica de teixits a Martorell a l’any 1840.

 

Aleix Font Colònia Güell
Quadern que recull els escrits de Mossèn Frederic Martí

Més tard, havent obtingut un privilegi d’introducció de fabricació de velluts, establí altra fàbrica a Sans a l’any 1848, la qual havia d’ésser coneguda amb et nom de “Va­por Vell”. Per a l’explotació d’aquesta nova indústria s’associà amb set amics seus i la nova raó social es digué: “Güell, Ramis i Cª”.

Primerament hi hagué una màquina de vapor d’uns 300 cavalls de força i després se n’hi adjuntà una altra de 200. Al cap d’aquesta casa hi fou posat com a tècnic n’Angel Martorell. En aquella època l’esmentada Societat Industrial fou la més important de les establertes, quan Catalunya començava la gran indústria tèxtil cotonera.

Tot seguit calgué lluitar amb tota classe de contratemps que arribaven quasi a trontollar la Societat in­dustrial establerta, com per exemple: les dificultats en la fabricació del nou gènere de velluts, car aquest article constitueix, tant pel seu teixit com pel seu tenyit, una de les indústries més dif ícils de les del cotó; les negociacions que Mr. Jordi Williers, ministre d’Anglaterra a Espanya, establí amb el Govern espanyol un tractat de comerç mitjançant el qual fos permesa a Espanya l’entrada dels gèneres de cotó anglesos, í aquestes negociacions posaren en greu perill la indústria cotonera naixent a Catalunya; els fets tràgics ocorreguts el dia 2 de juliol de 1855 a la fàbrica Güell, de Sans, on mans criminals mataren a punyalades en Josep Sol i Padris, el qual tenia lloc a la Direcció de la casa i deixaren greument ferit en Domènec Ramis, soci de la Societat industrial; la Revolució Setembrina del 1868, que amb ella comença una nova era de transtorns i de noves crisis polítiques, financieres i indus­trials. L’any 1872 morí en Joan Güell i Ferrer qui havia treballat sempre, amb gran energia, pel foment del treball nacional, qui fou diputat a Corts i senador, qui es féu digne d’esser-li dedicat un dels més bells monuments de Barcelona i de què fos col·locat el seu retrat a la Galeria de Catalans Il·lustres.

 

Aleix Font Colònia Güell
Un més dels bonics dibuixos de Joan Riquelme que decoren els escrits del recull editat per l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló

N’Eusebi Güell Bacigalupi, son successor, heretà també del seu pare les virtuts, esdevenint un home generós com pocs n’hi hagi; model de cavallers i espill de ciutadans. Amb la Restauració feta amb Alfons XII l’any 1874, es restablí la normalitat política en el país i amb ella vingué la prosperitat general de la qual disfrutà també la Casa.

Era l’any 1884 quan N’Eusebi Güell tingué coneixement que a Roda de Ter s’hi començava a fabricar un teixit de cotó i de pèl semblant al vellut, però que tenia la condició de presentar dibuixos de diferents colors fets per mitjà del mateix teixit. Per mediació del Sr. Llaveria, antic comerciant, que vivia retirat en aquella població, N’Eusebi Güell i en Ferran Alsina amb pocs moments concertaren el tracte, cedint el Sr. Alsina al Sr. Güell el teler productor de l’esmentat gènere. Amb aquest motiu s’establí una espècie de societat entre els dos i s’inicià una amistat que no fou jamai trencada. El teler Alsina tenia per base el que l’intel·ligent i industrial català Barrau havia inventat per als teixits de seda, però que no podia aplicar als de cotó.

El desenrotllament que anava adquirint la Casa per les millores establertes feia necessari l’augment de maquinaria i l’engrandiment del local. Tot seguit es pensà en la conveniència d’instal.lar la fàbrica fora de la ciutat, a fi que d’aquesta manera l’obrer es trobés en millors condicions higièniques d’habitació i d’aliments i a l’ensems es descongestionés el gran nucli urbà. Per aquests motius es decidí que la nova fàbrica í petita població s’establissin al terme de Santa Coloma de Cervelló i en el terreny de la finca que posseïa N’Eusebi Güell, coneguda per Can Soler de la Torre.

Malgrat haver-hi una llei de Colònies de l’any 1868, que eximia tributs i amb tot haver- se presentat la sol·licitud abans de començar les obres fou retornat, assegurant que per donar-li curs era necessari que les construccions fossin fetes; vingué després l’Hisenda, que de cap manera volgué concedir la condonació dels drets, en virtut de l’article 19 de la llei de Pressupostos de l’any 1892, que feia pocs dies havia estat feta.

 

Aleix Font Colònia Güell
La Torre Salvana compartia terrenys de la futura Colònia Güell amb can Soler de la Torre

Al mes de Març de l’any 1890, N’Eusebi Güell i Ferran Alsina senyalaren els fonaments de la nova fàbrica i al cap d’un any, a 30 de Març de Pany 1891 començà la seva majestuosa marxa la nova màquina de vapor de la Maquinista Terrestre i Marítima, amb una força de 1000 cavalls i el dia 2 d’Abril es posaren ja a treballar les màquines de filar, completant-se successivament la nova instal·lació amb les nombroses màquines de teixir i de tenyir. Veus aquí ja establerta al terme de Santa Coloma de Cervelló una indústria que li donarà nom i que farà augmentar e! seu cens de població. La fàbrica de la Colònia Güell, especialitzada en els velluts, robes i velluts fins, és una de les fàbriques més anomenades de Catalunya; és la primera que introduí a Espanya la fabricació del vellut i és la que, mercès al progrés que sabé donar a aquesta indústria, ha fet que aquest teixit de cotó que al principi sols s’aplicava a l’indumentària del jornaler avui s’emplei tant per cortinatges i mobles com per elegants vestits femenins.

Els gèneres elaborats per l’actual fàbrica “Colònia Güell, S.A.” han merescut diferents distincions i premis honorífics 5com per exemple: Medalla d’Or en les Exposicions de Barcelona dels anys 1871 i 1888; en l’exposició de Filadèlfia de l’any 1876 s’obtingué el primer premi d’honor; en les Exposicions de París dels anys 1889 i 1900 es guanyà, respectivament el gran Premi i el Gran Diploma d’Honor; en l’Exposició de Xicago de l’any 1892, la Medalla de primera classe; i en les Exposicions de Madrid (1897), Saragossa (1908), Santiago (1909), València (1910), Buenos Aires (1910) i

Turin (1911) els primers premis d’honor. El Gerent de la fàbrica en Claudi Güell López fou nomenat Membre del Gran Jurat Internacional en l’Exposició de Brusel.les de l’any 1910. En l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1930 es rebé les conces­sions de Gran Premi i Medalla d’Or.

La fàbrica, com la família Güell, han tingut orígens ben humils, però han pujat fins al cim més alt de la fama i del prestigi, per això quan fou concedit a n’Eusebi Güell Bacigalupi el títol nobiliari de Primer Comte de Güell, ho volgué recordar en l’emblema del seu escut amb les següents paraules: Ahir pastor; avui senyor.

 

Si vols llegir sobre el carrer de Mossèn Frederic Martí

 

Visita altres llocs d’Aleix Font:

excursionsapeu.com

parlemdeteatre.com

Related posts

One Thought to “LA FUNDACIÓ DE LA COLÒNIA GÜELL”

Leave a Comment