JOËL DICKER – EL CAS ALASKA SANDERS
Treducció de Josep Alemany i Imma Falcó
La Campana
583 pàgines
L’Alaska Sanders és una noia preciosa, guanyadora de diversos concursos de bellesa i aspirant a actriu. Mor assassinada a la vora d’un llac del poble de Mont Pleasant, a New Hampshire, al nord est dels Estats Units. Degut a una seguit d’evidències detenen a l’home que conviu amb ella, Walter Carrey, que havia confessat ser-ne l’autor juntament amb els seu amic Eric Donovan: Cas tancat. Només que al cap d’onze anys, un policia que va intervenir en l’interrogatori confessa que la declaració es va obtenir per mitjans il·lícits. I això obliga a reobrir el cas. Aquesta circumstància, lligada al fet que Goldman Goldstein (sí, el mateix escriptor de La veritat sobre el cas Harry Quebert) està intentant consolar la recent viduïtat del policia que hauria d’investigar el cas, fa que s’incorpori a l’equip el mateix escriptor de l’anterior llibre.
Joël Dicker és un gran escriptor, no hi ha dubte, i per això utilitza, i potser abusa, dels girs constants i impensats (en general no és el cas d’avui). En l’anterior novel·la, L’enigme de l’habitació 622, les giragonses van ser repetitives fins l’avorriment. No cal abusar tant d’aquest recurs, perquè si bé és veritat que sense girs, un relat pot ser avorrit, amb massa també ho és. Avui, en canvi no és el cas i en general segueix una línea més o menys directa cap al final. Tampoc no cal enfadar-se si al final en surt algun, llei de vida. Avui el que sí que fa és allò d’anar del present cap a molts anys enrere i tornar altre vagada al dia d’avui, i així anar fent. Inclús quan està onze anys enrere, encara a vegades retrocedeix una setmana al revés. En fi, tècniques pels que en saben i que els faciliten explicar una història, per comptes de amb cent cinquanta pàgines, fer-ho amb sis-centes.
Joël Dicker és un autor que, encara que no sigui estríctament necessari, és aconsellable llegir-lo per ordre. I si ho feu així i arribeu a l’actualitat, ei, poca broma, que us haureu llegit unes dues mil cinc-centes pàgines. Penseu que el Mao Tse Dong va fer mil quilòmetres en la Llarga Marxa. Vosaltres potser n’haureu fet més amb la mirada, i això podria ser un rècord Guiness.
Hi ha persones que m’han manifestat el seu cansament per l’estil de Joël Dicker, per aquest excés de giragonses en la trama. Però us he de confessar que per al meu gust, aquest d’avui és un dels seus millors llibres que li he llegit, si no el millor.
Aleix Font, 3 d’octubre de 2022.
