AMÉLIE NOTHOMB – BARBABLAVA

Amélie-Notomb-Barbablava

BARBABLAVA

 

AMÉLIE NOTHOMB

Traducció Ferran Ràfols Gesa

Llibres Anagrama

140 pàgines

 

Amélie-Notomb
Amélie Nothomb en una imatge d’internet

Amélie Nothomb, pseudònim de Fabienne Claire Nothomb (Etterbeek, 9 de juliol de 1966), és una escriptora belga en llengua francesa. El fet que el seu pare fos ambaixador de Bèlgica va fer que durant tota la seva infantesa i adolescència visqués en diversos països a banda del seu Japó natal: Xina, Estats Units, Laos, Birmània i Bangladesh. Escriu un llibre cada any des del 1992, però al català només s’han traduït els següents:

Higiene de l’assassí editat en català el 1998, Estupor i tremolors el 2000, Metafísica dels tubs 2001, Cosmètica de l’enemic 2003, Antichrista 2005, Biografia de la fam 2006, Àcid sulfúric 2007, Diari de l’oreneta 2008, Ni d’Eva ni d’Adam 2009, A les meves ordres  2010, El viatge d’hivern 2011, Una forma de vida 2012, Barbablava  2014, Pétronille 2016, El crim del comte Neville 2017, En Riquet del plomall 2018, Pica’t al cor 2019. (Aquesta informació l’he resumit de Viquipèdia, on la seva biografia hi és molt més extensa i sorprenent https://ca.wikipedia.org/wiki/Am%C3%A9lie_Nothomb).

Amélie-Notomb

He de confessar que d’Amelíe Nothomb, fins avui, novembre del 2020, només n’he llegit el llibre Barbablava, llibre que m’ha captivat i que m’he llegit en un sol dia. Aquest llibre és una mena d’adaptació del conte de Perrault del mateix nom, però portat a la vida d’avui en dia on a part de totes les obvietats de la diferència d’època (quatre-cents anys) també hi influeix de manera definitiva l’emancipació de les dones actuals.

Barbablava
Currículum d’Amélie Nothomb a la solapa interior del llibre

La Saturnine Puissant és una dona jove belga que acut a l’oferta publicada a un diari d’una habitació al centre de París per un preu irrisori. Quan hi arriba li cau l’ànima als peus al comprovar que és la darrera d’una llarga fila de dones (tot dones) atretes per l’anunci, i malgrat això opta per quedar-se (ja que hi és). La dona del seu davant li vaticina que ella serà l’escollida, perquè és jove i bonica, i li explica la llegenda que les vuit noies que han viscut a la casa anteriorment han mort, o si més no han desaparegut, a mans del propietari, l’enigmàtic aristòcrata espanyol Don Elemirio Nibal y Mílcar. També li diu que totes les dones de la filera només hi ha anat atretes per l’aura de misteri d’aquest noble, perquè el volen conèixer de la vora i també per meravellar-se de la suntuositat  de l’habitació que es posa a lloguer. I és ben cert que és l’escollida, i és ben cert que van desaparèixer les noies, com  també és cert que hi consta una terrible clàusula al contracte de lloguer: la prohibició d’entrar a l’habitació fosca sota pena de pagar-ho car. Però malgrat això, Saturnine l’accepta perquè està farta de buscar pisos de lloguer i  atreta pel nivell de luxe, per les comoditats i la pompositat d’aquell personatge excèntric que n’és propietari. Després Don Elemirio li confessarà que n’està enamorat i li farà la cort ostentosament. Per saber el final haureu de llegit el llibre, però abans haureu gaudit d’uns diàlegs deliciosos, d’unes frases sorprenents que us aniran conduint cap al final més esperat.

Ja ho veieu, és un llibre senzill, curt i fàcil de llegir. I si ho feu gaudireu d’una història adaptada, d’uns diàlegs divertits i d’uns raonaments coherents. A mi m’ha agradat.

 

Aleix Font, 8 de novembre de 2020

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment