DAVID CIRICI – EL SETÈ ÀNGEL

David-Cirici

DAVID CIRICI – EL SETÈ ÀNGEL

Editorial Proa

299 pàgines

DAVID CIRICI – EL SETÈ ÀNGEL

David Cirici i Alomar  va néixer a Barcelona l’ 11 de febrer de 1954 és un escriptor català. Llicenciat en filologia catalana, és membre del PEN català i de l’AELC. És professor de llengua i literatura catalanes. Ha treballat com guionista de televisió, molt especialment amb La Trinca i amb Rosa Maria Sardà, i, com a publicitari, des de la multinacional Saachi & Saachi i des de la seva pròpia agència, Cirici Comunicació i les seves novel·les són: El baró i la leprosa, La vida dels altres, Els errors, I el món gira, El lladre del Guernica, El setè àngel, i L’olor del desig. (Extret de Viquipèdia).

David Cirici amb aquest llibre va guanyar el Premi Sant Jordi de 2016, convocat per Òmnium Cultural i amb la col·laboració de la Fundació Enciclopèdia Catalana. I amb això us estic dient que estem parlant d’un bon llibre.

David_Cirici

David Cirici ens explica un conte molt emotiu sobre uns pares que perden el seu fill a alta mar, i sobre el drama dels refugiats a Grècia. En realitat el conte va de refugiats, però per a fer-ho possible hi encabeix un pare amb la seva dona actual, un fill, una mare, una periodista portuguesa i els refugiats.

Resulta que l’Ernest, un publicista acomodat, està fent unes vacances per les illes gregues a bord del seu iot, amb la seva actual dona, la Sophie, el seu fill Marc i el fill de la seva dona actual, en Max. El mar està mogut i ell i el seu fill de nou anys estan al timó. De sobte el vaixell es desequilibra i el Max, el més petit de tots, es fa un cop al cap i plora. L’Ernest va a calmar-lo i impensadament el vaixell sotragueja com si hagués topat amb alguna cosa; tots cauen per terra, i quan ja refets surten a fora la cabina se n’adonen que el Marc no hi és. Per més que miren de localitzar-lo en aquell mar esvalotat no el veuen per enlloc. Us podeu imaginar els moments de pànic i de confusió, i més quan constaten que l’ajuda triga massa a arribar. Finalment han d’acceptar que ells sols no el trobaran i s’han de posar en mans de les autoritats. Passen les hores sense notícies fins que al cap de tres dies han d’assumir que el Marc s’ha ofegat. Ara cal dir-ho a la mare del nen, la Sara, que viu a Mallorca.

Llibre emotiu

Però en aquell mar no estan sols, cada dia hi transiten deu, vint i més i tot de barques inflables, pensades per encabir-hi com a màxim trenta persones, carregades cadascuna amb cinquanta o seixanta persones que fugen del seu país en guerra en busca d’un lloc on refer la seva vida. Aquesta gent són bona gent. Aquesta gent ho ha perdut tot al seu país, la casa, els amics i molts familiars. Ara només els queda el que duen al damunt i el que resta de la seva família, que fugen amb ells i que en alguns casos també els perden per culpa d’unes màfies que trafiquen amb les esperances de la gent desesperada. Són habitual les troballes macabres de cossos flotant per culpa d’unes barques gens preparades per la travessa que han fet aigua al mig del mar. Així coneixerem la família de l’Ahmad que viatge amb dos fills, un d’ells massa petit per afrontar aquesta llarga i accidentada travessa.

Llibres pedagògics

Paral·lelament hi ha uns voluntaris, sevillans, danesos, coreans, que ajuden amb mitjans precaris i eviten moltes morts. També hi ha una periodista portuguesa que fuig com pot d’una relació abusiva amb el seu cap. Aquesta periodista, la Maria Figueiredo, envia cada dia unes cròniques de les vides trencades i dels camps de refugiats. I potser us sorprendrà, com a mi, el final. Però si hi penseu bé potser convindreu amb mi que és oportú i just, perquè anar  més enllà no ajudaria. I menys tampoc.

Si aquest llibre va guanyar el Premi Sant Jordi 2016 penso que, a part de que està ben escrit i ben documentat, no és perquè ha sabut transmetre de manera magistral el gran dolor d’uns pares que han perdut un fill, sinó per la història de fons de la tragèdia dels refugiats. O sigui, que si l’argument de la història és aquest, la pèrdua d’un fill, en realitat ens estan parlant d’això, del drama de milers de persones expulsats del seu país i rebutjats als països que els haurien d’acollir. Com us ho diria…. que la subtrama és la trama i la trama la subtrama. Suposo que ho entendreu. Llegiu-lo, us ho aconsello. Trobareu una història emotiva que us tindrà en tensió i que potser, com m’ha passat a mi, us farà plorar.

Aleix Font – 5 de novembre de 2020

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment