ANNA CARRERAS I AUBETS – HALLEY 2042
Llibres del delicte
185 pàgines
Anna Carreras Aubets va néixer a Barcelona l’any 1977, és Llicenciada en Filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. A Viquipèdia hi consten les següents obres seves:
Halley 2042 (Llibres del Delicte, 2020)
Ombres franceses (El Cep i la Nansa, 2016)
Fes-me la permanent (El Cep i la Nansa, 2016)
Veus (Editorial Empúries, 2010)
Tot serà blanc (Lleonard Muntaner, 2008)
Camisa de foc (Empúries, 2008)
Anna Carreras ha escrit un llibre complicat. Primer veient el títol vaig suposar, falsament, que es referia a la propera vegada que el cometa Halley passaria per l’òrbita de la Terra, però al consultar-ho a internet em diuen que no era així, ja que els càlculs diuen que serà al 2061. Després veient l’editorial i també la catalogació del servei de biblioteques vaig pensar, també erròniament, que tenia a les mans un llibre de sèrie negra. I conforme anava passant les pàgines m’anava convencent que no era així. I sense voler ofendre als escriptors de llibres de lladres i serenos he de dir que Halley 2042 és d’una altra divisió, Quina? No ho sé.
Anna Carreras ens explica un conte d’una noia, una dona en realitat, la Laia, que viu amb el seu germà, el Lluís, a la casa dels seus pares. Els seus pares han marxat, els han abandonat, si deixar els fills quan ja tenen més de trenta anys se’n pot dir abandonar. El germà de la Laia és un xicot peculiar sempre rondina, treballa de forner i un cop a l’any se’n va de vacances a països exòtics, com ara Tailàndia. La Laia és escriptora, es guanya la vida d’escriptora i això la predisposa a estar atenta als fets i als personatges. Coneix un xicot, l’Ovidi, si a dir-se hola i adéu se’n pot dir conèixer, que cada dia va a prendre un suc de taronja al mateix bar on va ella. I també la Laia està fascinada per una mena de poeta que escriu a una pàgina de Youtube. I per acabar-ho d’arreglar, cada nit s’escolta grinyolar el llit de la veïna en una demostració de sexe sonor, si no fos que la veïna té més de noranta anys. I tot això són arguments que justifiquen que la Laia ens expliqui els seus pensaments.
Anna Carreras posa a la ment de la Laia un seguit de frases genials que podrien ser també un manifest sobre l’art d’escriure, sobre la integritat amb un mateix.
Jo no vull satisfer la massa; voldria només seduir-la. …. La demanda social de best sellers m’és aliena…
Però llavors ja no seríem jo i les meves necessitats les que estaríem donant vida a mons nous: seria una autora gens estoica, poc marginal que es ven per un plat de llenties. I això mai: prefereixo ser fora del parvulari universal que copia, copia i copia…..
Té estones d’humor que no sé si són genuïnes o copiades, però que jo no havia escoltat mai:
La mandra és la mare de tots els vicis i, com a mare s’ha de respectar. I també,
… O pel mateix motiu que Adam li va dir a Eva que era l’única dona de la seva vida.. O pel mateix motiu que Einstein deia que la seva dona tenia un bon físic.
I també parla d’amor, un amor peculiar amb un androide, per què no? Bé s’estimaven a Blade Runer: “S’abraçaran sota un paraigua quan plogui i s’asseuran a parar el sol en un banc a les acaballes de novembre”.” I tu vens a l’habitació i t’estires entre els meus braços com un nen petit malalt, sense saber que jo tan sols seré un passatger allà entre els teus somnis”.
És un molt bon llibre que parla de moltes coses més, de drogues i de festes Rave, de pederàstia, de solitud i de desamor fraternal. I, per què no, d’algun que altre assassinat. Estic convençut que si no hi busqueu ni lladres ni serenos us ho passareu molt bé.
Aleix Font – 3 de novembre de 2020.
