LAIA AGUILAR – PLUJA D’ESTELS

Laia-Aguilar

LAIA AGUILAR – PLUJA D’ESTELS

Premi Josep Pla 2020-10-30

Edicions Destino – L’Àncora

281 pàgines

Laia-Aguilar
Laia Aguilar en la solapa del llibre

Laia Aguilar Sariol era una escriptora de novel·la juvenil, segons em van avisar, però amb aquest llibre havia encetat la novel·la en majúscules. I per això el vaig triar. He de reconèixer que té un què i que es llegeix sol. En tant sols dos dies l’he acabat i això vol dir que té estil i història.

Laia-Aguilar
Laia Aguilar en la faixa d’apologies

El tema és el ja conegut d’una trobada d’amics al xalet d’un d’ells a Port Lligat. I aniran sortint les vides,  els problemes de cadascú i les rancúnies amagades sota capes d’educació. Aquesta trobada era una tradició en la colla d’amics, i cada anys es trobaven durant la Pluja d’Estels dels Perseids, però ara feia cinc anys que no ho feien.

Laia-Aguilar

Resulta que l’amfitrió estava casat amb la Paula, però la Paula fa cinc anys va patir un accident de cotxe i en va quedar tetraplègica. Ara el Nis comença a refer la seva vida i fa uns mesos que conviu amb l’Olívia, una noia jove, bonica i senzilla que no s’addiu amb la colla d’amics molt més grans que ella. Els amics no reben bé l’opció del Nis i li fan el buit a l’Olívia. Tot plegat fa que la trobada encara sigui més tensa del que se’n podia esperar.

Laia-Aguilar

En els escrits d’apologia n’hi ha un amb el que em trobo plenament identificat, és el de Montse Barderi que diu: Perill. Aquest llibre és altament addictiu. No el comenceu, que l’haureu d’acabar. Una història molt ben explicada i emotiva. O sigui que ja ho sabeu, si el comenceu potser us passarà com a mi, que en un parell de dies l’acabareu i potser llavors us sabrà greu d’haver anat tan de pressa.

Pluja d'estels

Un cop acabat el llibre he parlat amb la persona que me l’havia recomanat, “què t’ha semblat?” em pregunta. Li dic que no sabria valorar-lo exactament i li dic això, que se m’havia quedat enganxat a les mans i no l’he pogut deixar pràcticament fins que l’he acabat “I no sé si això és suficient per a dir-te el què”. I ella m’ha dit que a les altres novel·les que ella havia llegit li havia passat exactament el mateix. O sigui, que no sóc jo sol, sinó que es tracta d’un fenomen universal. Llegiu-lo. Us agradarà.

Aleix Font, 1 de novembre de 2020

Related posts