Emili Bayo Juan
Emili Bayo neix a Lleida el 1961. Estudia al col·legi de jesuïtes i acaba el batxillerat a l’Institut “Màrius Torres” de Lleida, on va tenir com a professor de literatura el poeta Jordi Pàmias. Va cursar estudis de filologia amb el mestratge del poeta Pere Rovira. Després de viure un any a Barcelona complint amb les obligacions militars i redactant una tesi de llicenciatura, va fruir d’una beca d’investigació en l’aleshores recent fundada UdL i es va doctorar l’any 1990 amb una tesi sobre la poesia espanyola durant el període franquista. Des de llavors ha treballat a l’ensenyament secundari a diferents poblacions de Catalunya. També va codirigir durant dos anys les pàgines d’informació literària del diari Segre i ha publicat una gran quantitat d’articles d’opinió, crítica literària i comentari esportiu en diaris i revistes. Escriu novel·les i contes (Viquipèdia)
Obra
Traïdors i covards
Ampolles mig buides
La resta del món
Projecte de felicitat
L’edat de les paraules
Premonicions
Tot el que et vull dir
Puta pasta
Tan tuyo como tu muerte
Contes de terror: relats
Més que ràbia
xxxxxxxxxxxxxxxxxx
MÉS QUE RÀBIA
Llibres del delicte
322 PÀGINES
En una entrevista d’Anna Sàez, Emili Bayo diu “No és un llibre sobre el procés”, adverteix, sinó sobre la moral. La portada groga “és cosa de l’editor”. De fet, Bayo adverteix que “tothom tindrà motius per enfadar-se”.
El primer capítol és aclaridor. Normalment aquest capítol hauria d’estar a l’acabament del llibre, però Emili Bayo l’ha situat al començament amb un gest d’habilitat (o genialitat). A partir d’aquesta declaració d’intencions van desfilant tots els personatges, encapçalant cada capítol i teixint l’entramat d’aquest cas d’assassinat.
Personatges
Júlia Ortín (Jul) “La ràbia és un combustible poderós, que empeny, que fa avançar el camí. T’empudega la vida, sí, però també t’ofereix de tant en tant satisfaccions. Si la sort et respecta, esclar.
Matheus Lemoine, el secretari. Un xicot intel·ligent, ben preparat intel·lectualment, però que la sort va condemnar amb uns centímetres de menys a una cama.
Ton Domènec, Sergent de Mossos d’Esquadra que portarà la investigació, de manera oficial mentre forma pas del Cos, i d’amagat quan l’excluen.
Aina Saborit, filla del clan Saborit, de casa bona, candidata a la Presidència pel partit de la independència. Mira el món de dalt d’un pedestal on la sort la hi ha situat.
Cèsar Saborit, pare del clan. Mort en circumstàncies tèrboles.
Cesc Saborit, germà d’Aina. Tarambana, alcohòlic, seductor. Hereu de l’empresa Saborit. Casat amb la Jol.
Elias Monte. Animalot sense cervell, predisposat al mastegot i a endur-se els contraris pel davant. Com molts de la seva mena, servil amb els de dalt, sempre que paguin, és clar.
Paula Buendia. Periodista de tercera fila que somnia un reportatge que l’encimbelli al capdamunt del periodisme mundial. De casualitat li encarreguen el cas de l’assassinat i es topa amb l’Elias que, més atent al seu escot que a la categoria de la cadena, li explica una història sobre xantatges.
Cristina Bové. Una altra periodista relegada. Rep molta informació que no pot publicar perquè els “de dalt” tenen altres interessos que publicar la veritat.
Maida Fernàndez de Fez. Empleada del Grup Català Democràtic. Actua de talp.Una mena de “Gola profunda” dels entrellats de la política.
Marc Gómez. Detectiu privat. Confecciona l’informe sobre Júlia Ortín.
I Tomàs Harranz, mosso, i Miquel Bernes, arquitecte, antic amic molt amic de la Jul, i la Mariona, esposa del Ton, que corre a separar-se d’ell quan les coses van mal dades.
Amb tots ells, Emili Bayo a escrit una novel·la d’aquelles que enganxen, farcida de sang i de ràbia, on la corrupció política i empresarial fan d’embolcall a odis més primaris i profunds, on en definitiva, el poli bo s’ha d’espavilar pel seu compte utilitzant tots els mitjans al seu abast, prescindint de la legalitat de la seva actuació i la dels altres.
Perquè a vegades la ràbia és més que ràbia, és una força primigènia que t’empeny a rescabalar-te dels abusos constants que els de dalt exerceixen als de baix. Al final, quan la repartidora d’hòsties es posa en marxa, ningú no li sap d’un vénen, ni els de dalt.
Llegiu-lo. Descobrireu un bon llibre i un molt bon autor.
xxxxxxxxxxxxxxxxxx
Llibres del Delicte
és una editorial nascuda l’any 2013 a Barcelona de la mà de Marc Moreno. Aquesta editorial pretén donar visió a diferents autors catalans de novel·la negra. L’objectiu principal d’aquesta editorial és crear un llistat de títols de novel·la negra catalana per recuperar la tradició d’antigues col·leccions que van començar a dur a terme aquesta tasca. Tot i que la temàtica que es publica a llibres del delicte és purament negra, se’n poden destriar diferents subgènere: novel·la detectivesca, novel·la policíaca, novel·la d’espionatge, etc. De fet, a part de les edicions acurades i la detallada escriptura, també es pretén retre homenatge a les col·leccions clàssiques a través de les il·lustracions i dissenys de les portades. L’editorial intenta mantenir la xifra de publicació d’entre 5 i 8 novetats anuals (extret de Viquipèdia)
