MARTA F. SOLDADO – LA FELICITAT ….

La felicitat d'un pollastre a l'ast

MARTA F. SOLDADO – LA FELICITAT D’UN POLLASTRE A L’AST

L’Altra editorial

116 pàgines

Marta F. Soldado
Marta F. Soldado. Portada del llibre

Marta F. Soldado, segons diu a la solapa del llibre, és nascuda a Terrassa l’any 1989, és una eterna aprenent i amant de la història, la literatura, la gastronomia i les llengües estranyes. S’ha guanyat la vida com un camaleó , mudant amb cada nova feina, i així ha sobreviscut i, per damunt de tot, intentant viure a Barcelona els últims anys. L’han salvat: passejar per la ciutat a deshora i viatjar a destemps. A internet he trobat una entrevista entrevista realitzada per ©DARÍO ZALGADE per a THALAMUS MAGAZINE, on hi diu: Marta F. Soldado (Terrassa, 1989) és Magíster en Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i autora de La felicitat d’un pollastre a l’ast (L’Altra Editorial, 2018). Actualment resideix al Vietnam.   I quan li pregunten: Fa dos anys estaves cursant el màster en Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i ara has posat rumb a Vietnam per emprendre una etapa molt diferent de la teva vida. A què respon aquest canvi? Com va sorgir aquest projecte tan extraordinari?, ella contesta: La resposta potser és massa senzilla: les dues coses (estudiar literatura i traslladar-me al Vietnam) responen a la curiositat i a decantar-me pel que més m’ha vingut de gust en cada moment. Els constants canvis que m’agrada donar-li a la meva professió, el lloc on visc … i etc.

La felicitat d'un pollastre a l'ast
Contraportada del llibre La felicitat d’un pollastre a l’ast

Jo, referent al llibre La felicitat d’un pollastre a l’ast, no sabria ben bé què dir. Em fa por demostrar que no en sé gaire i que la gent se’n en riguin de mi quan em vegin pel carrer. Diria que fins la pàgina 70 m’ha agradat molt, i després no m’ha agradat tant. Ho sigui, que comença bé, amb un to optimista que enganxa les mans del lector a les tapes del llibre sense poder-se’n desfer i l’obliga a llegir desaforadament pàgina rere pàgina fins que arribes una mica més enllà de la meitat. I a partir d’ara la cosa canvia, com si després de la pujada vingués la baixada, i tot plegat pren un aire més psicològic, més profund, més demolidor. I al final ja no sé si parlem de rajoles o pollastres, si s’estima molt al Paco o en realitat n’està fins als nassos, si anhela aquells orgasmes per orgàsmics o perquè són d’una altra casa.

La felicitat d'un pollastre a l'ast
Solapa. Currículum de Marta F. Soldado a La felicitat d’un pollastre a l’ast

Ella, la Fina, sembla que ho té tot, que tots els seus somnis senzills s’han vist realitzats quan estrena la pròpia perruqueria. I com que la felicitat absoluta, en realitat no existeix, li han hagut de posar rajoles blanques per comptes d’unes de grises, amb lo boniques que són les rajoles grises. I quan el venedor de pollastres a l’ast li obre ulls al dir-li que els seus pollastres són feliços, això ja és d’una altra divisió (de futbol em refereixo). En realitat, no us heu preguntat mai quin gust tenen els pollastres feliços?, doncs jo tampoc.

La felicitat d'un pollastre a l'ast
Aquí comença la història de La felicitat d’un pollastre a l’ast

Sense voler fer cap comparació, aquest llibre m’ha transportat a un altre llibre que vaig llegir fa anys i que potser també heu llegit, Afirma Pereira, d’Antonio Tabucchi. No l’heu llegit mai? Doncs comença preguntant “I vostè què opina”, i el tal Pereira comença un relat inacabable que els que se l’han llegit diuen que és una obre mestra de la literatura mundial per obligar als altres a que també se’l llegeixin.

I és una llàstima, perquè a mi m’agradava l’aire de la felicitat d’un pollastre a l’ast, i tenia l’esperança que es tractava d’un cant a l’optimisme i a l’esperança. I, oju, que potser ho és, només que jo no l’hi he sabut veure, tot i que quan menjava, ella, un bombó, em semblava llegir entre línies alguna cosa més, com una mena de capítols que descobrien diferents menes de felicitat.

La felicitat d'un pollastre a l'ast
Marta F. Soldado tal com surt a la contraportada del llibre La felicitat d’un pollastre a l’ast

Diuen que quan t’alaben molt una obra, normalment et condicionen a no apreciar-la tant. Per tant tinc l’esperança que si la llegiu la trobareu bona i divertida. No us arronseu, penseu que només té cent setze pàgines i que, amb una mica de predisposició ho podeu llegir en un sol dia, tal com ho he fet jo.

 

Aleix Font. 2 de juny de 2019

Related posts