NÚRIA GRAS – PARADÍS D’OMBRES
Pagès Editors
337 pàgines
Núria Gras en fa un relat en el més pur estil de la novel·la negra americana, sobretot de Jhon Verdon (Sé el que estàs pensant, No et Refiïs de Peter Pan, Deixa en pau al dimoni, No Obris els Ulls, Controlaré els teus somnis, Cremaràs en la tempesta), de Patrícia Highsmith (El crit de l’òliba) o de Mary Higgins Clark (Caminaré Sola, Assassinat en directe, Llegat mortal). En tots ells, busca que buscaràs van passant pàgines sense fer-se gens pesats perquè estan farcies d’un degoteig d’assassinats. I al final sempre esclata en un frenesí en el que, tot i estar en greu perill, els policies acabaran resolent el cas. En el llibre de Núria Gras només hi he trobat a faltar un final més espectacular per poder-la anomenar la John Verdon de la literatura catalana.
Currículum de Núria Gras al llibre Paradís d’Ombres
Un assassí en sèrie té terroritzades les empleades del Departament de Justícia d’Andorra. Tot comença amb l’assassinat d’un batlle quan està amb la seva amant (cal aclarir que a Andorra, un batlle no és un alcalde sinó un Jutge de Primera Instància). Frank Moix, policia d’homicidis, juntament amb el seu company Bruno Ferreira, intenten escatir el cas, però van ben perduts. Sort en tenen de les ajudes que van rebent en compte gotes i que els van guiant pel camí correcte. Una d’aquestes ajudes és la periodista Sara Grau que publica un cas antic que relaciona totes les víctimes.
M’ha agradat, molt. Només esperava l’hora de continuar amb la lectura i al final se m’ha fet curt. Algunes paraules castellanitzades (víbora per escurçó, camiseta per samarreta etc) no han espatllat la trama d’un bon llibre.
Sinopsi del llibre de Núria Gras
Núria Gras Rafecas, andorrana, nascuda a Barcelona el 1964, és llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha exercit com a periodista al setmanari Correu Andorrà, ocupant el càrrec de cap de redacció, i posteriorment com a directora de la revista mensual Andorra Magazine. L’any 1996 va guanyar un accèssit del Premi Estudi 24 Editors per un article periodístic i el novembre de 2010 va guanyar el Primer Premi de Narrativa Fantàstica i de Terror organitzat pel Comú d’Encamp amb el conte “La Predicció”. Ha cursat l’itinerari per a narradors a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i actualment treballa de funcionària a la Batllia d’Andorra. Aquesta és la seva primera novel·la.
Aquest llibre ha guanyat el Premi Fiter i Rossell de Novel·la 2017. L’editorial, Pagès Editors, és de Lleida, cosa que em fa una mica més feliç. I la publica en la col·lecció Lo marraco negre, el director de la qual és Sebastià Bennasar, del qui he comentat dos llibres: On mai no creix l’herba i L’imperi dels lleons.
ACN Lleida diu: Pagès Editors ha presentat aquest dimarts ‘Lo marraco negre’, una col·lecció de novel·la negra en català que neix amb l’objectiu de situar Lleida i l’editorial en “l’epicentre” del panorama literari de la novel·la policíaca i criminal, segons una nota de l’editorial. També es preveu “posar en alça” els autors que fan novel·la negra, tan lleidatans com de tot el territori de parla catalana. Amb la creació d’aquesta col·lecció l’editorial generalista vol donar un tractament diferenciat a la novel·la negra. El director de la col·lecció és el periodista, escriptor, traductor i agitador cultural Sebastià Bennasar Llobera (Palma, 1976), especialitzat en aquest gènere literari. ‘Lo Marraco negre’ publicarà sis títols cada any, que inclouran el llibre guanyador del premi Ferran Canyameres, atorgat per Òmnium Cultural, així com una traducció anual.
El premi Fiter i Rossell és un premi de novel·la en llengua catalana dotat amb 15.000 euros pel Ministeri de Cultura del Principat d’Andorra i pel Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra. Creat el 1987, és un dels premis més antics i rellevants del Principat d’Andorra en matèria literària. El català Joan Triadú i Font ha participat en nombroses ocasions en el jurat del premi. És lliurat pel cap de govern d’Andorra en una cerimònia anyal, la Nit Literària andorrana, organitzada de manera rotatòria al principat.
Aleix Font – 25 de maig de 2019