Traducció de Jordi Boixadós
Amsterdam llibres
382 pàgines
Alex Michaelides continua en la línea del thriller psicològic que tant d’èxit li va donar l’anterior novel·la La pacient silenciosa i que ara aconsegueix mantenir el nivell de tensió i atenció. Suposo que és perquè mescla a intervals (ara sí, ara no) els dos components de les històries, els psicologia i els actes criminals. He notat que també és garantia d’èxit fer els capítols curts. Però no només això, sinó també encadenar l’acabament del capítol amb l’inici del següent. I de tot això n’és un mestre Alex Michaelides.
Avui ens trobem amb una terapeuta, Mariana Andros, especialista en grups (perquè els grups tenen vida pròpia, com si es tractes d’una persona, i cal tractar-los en conjunt) a qui la seva neboda, Zoe, única familiar que li queda i que està internada al prestigiós St.Chirstopher’s College, li demana ajuda perquè acaben d’assassinar la seva millor amiga, Tara, del selecte grup de Les donzelles. Ella ho deixa tot per acudir al rescat, i es troba amb aquest grup anomenat Les donzelles, que es mouen a l’entorn i als dictats d’un enigmàtic i captivador (encantador de serps) professor anomenat Edward Fosca.
La Mariana de seguida té clara la idea que l’Edward és l’assassí, el problema és poder-ho demostrar. Per això no s’aturarà davant de cap dificultats per encerclar-lo, i la millor manera, segurament, és envestir el grup de Les donzelles, enamorades totes elles del professor amb més prestigi de l’escola. Mentrestant segueixen assassinant noies d’aquest grup fins que la cosa es posa perillosa.
Comprendreu que no pugui seguir explicant més coses, només puc afegir dos comentaris més, el primer és que al moment dels agraïments torna a mencionar el nom d’Uma Thurman, cosa que em deixa perpelx. I la segona és que en el llibre d’avui hi introdueix dos personatges coneguts a l’anterior novel·la, La pacient silenciosa, en Theo Faber, que ara és Mariana qui li recomana que presenti currículum a Le Grove, i la terapeuta de Theo que ara també ajuda a Mariana. A mi em sembla un detall intrigant, per innecessari, i també perquè em sembla una pista poc subtil de voler dir “espereu-vos que en vindran més”.
En fi, que poca cosa més puc afegir i ja és hora de mullar-me: llegiu-lo, us el recomano i us asseguro una bona estona de lectura.
Aleix Font, 20 de maig de 2022 (Festa Major de Sant Boi de Llobregat)
