UNA CASA AMB RODES
IVAN JABLONKA
Traducció Marta Marfany Simó
Llibres Anagrama
178 pàgines
Ivan Jablonka fa una apologia de les seves vacances, la seva infantesa, la seva família i l’autocaravana que va ser el símbol de la seva llibertat. Explica les sortides que cada estiu feia amb els seus pares, el seu germà i els amics de la família, sobretot la família Parent (dues i fins i tres autocaravanes Combi Volkswagen) pels països que voltegen la Mediterrània, sobretot Itàlia, Grècia, Turquia i el Marroc; però també per Califòrnia (van viure a Palo Alto) Nebraska i Arizona. A vegades sembla que es vulgui justificar davant les burles dels seus amics que anaven a hotels o en vacances organitzades per agències de viatges. A vegades ho sublima com si fossin les úniques vacances autèntiques, oblidant o obviant que les vacances són sobretot subjectives i no poden existir les vacances úniques sota el risc de caure en allò que està criticant (Penso jo: Les vacances són sobretot un estat mental de felicitat i de llibertat, i inclús els nens “pobres” hem passat unes vacances inoblidables sense fer vacances, només pel fet de poder estar amb els amics durant totes les hores del dia). Ell va viure els darrers temps del càmping lliure i d’això en fa bandera. Sortien el primer dia i iniciaven un viatge imprevist. Tenien un pla previst però el modificaven sobre la marxa a la recerca del que ell anomena spots que eren els llocs d’acampada envoltats d’una gran bellesa (a la vora d’un llac, ran de mar, dins d’un oasi…), i no desaprofitaven i fins i tot propiciaven els coneixements culturals (museus, monuments, mercats rurals), com una pluja fina que quallava a la ment i que segurament va predeterminar la seva carrera d’Història.
Aquest llibre deu ser una dena del collaret d’altres llibres que Ivan Jablonka ha escrit explicant la seva vida i la de la seva família, entre els quals menciona sovint Histoire des grands-parents que je n’aix pas eus (diu que no va conèixer els seus avis paterns ja que van ser assassinats a Auschwitz). També és una lloança de la llibertat, llibertat individual però aconseguida gràcies a un país que l’havia propiciat, els fonaments sobre els quals, precisament, s’alça la seva llibertat, i puntualitza: No hi ha llibertat sense terra.
Quan Ivan Jablonka va escriure Letitia o la fi dels homes em va impressionar la seva erudició, la gran quantitat de coneixements que tenia del cas, el ben documentat que estaven tots els processos judicials, els posicionaments polítics i l’actitud de la premsa. I en el llibre actual passa també el mateix, parla de les furgonetes equipades per a fer vacances i de la història d’aquests vehicles,la història del moviment campista mundial. Al final del llibre hi ha la relació de llibres consultats per documentar-se i n’hi ha 42 enquadrats en capítols: a Investigació sobre un mateix n’hi ha 5, a Règims de memòria 5, a Viatges i mobilitat 5, a Les vacances 6, a El món de l’acampada 6, a Itineraris 5, a Combi Volkswagen 5, a La felicitat 5. Veieu com era justificada la meva sorpresa quan vaig llegir Laetitia?
És un plaer llegir aquest autor, pel que diu, pel què hi diu i perquè tens la impressió que fos com un vestit de mudar que guarneix els teus propis pensaments.
Aleix Font – 9 de novembre de 2020
