SÀPIENS. Una breu història de la humanitat
Traductor Marc Ribó
Edicions 62
580 pàgines
Sàpiens, de Yuval Noah Harari comença així:
Fa 13.800 milions d’anys – Apareixen la matèria i l’energia. Inici de la física. Apareixen els àtoms i les molècules. Inici de la química.
Fa 4.500 milions – Formació del planeta Terra
3.800 milions – Sorgeixen els organismes. Inici de la biologia.
6.000 milions – L’última àvia comunica d’humans i ximpanzés.
2,5 milions – Els humans evolucionen a l’Àfrica. Primeres eines de pedra.
2 milions – Els humans s’estenen des de l’Àfrica cap a Euràsia. Evolució de diferents espècies humanes.
500.000 anys – Els neandertals evolucionen a Europa i l’Orient Mitjà.
300.000 – Us quotidià del foc.
200.000 – L’Homo sàpiens evoluciona a l’est de l’Àfrica.
70.000 – Revolució cognitiva. Sorgeix el llenguatge ficcional. Inici de la història. Els sàpiens s’esten fora de l’Àfrica.
I així fins arribar a la Revolució Científica, la Revolució Industrial i al present amb les armes nuclears. Apunta també cap al futur, però ja en parla més abastament en el proper llibre Homo Deus, una breu història del demà.
SÀPIENS. Una breu història de la humanitat és segurament el millor llibre d’assaig que he llegit els darrers anys, si no a la meva vida. Perquè és clar, perquè és lògic, perquè es trencador, perquè és contundent, irrefutable des del punt de vista dels que no hem passat gaire més enllà de quart de parvulari. Sabeu què són quasi sis-centes pàgines d’una tesi històrica pels que no hi estem avesats? Doncs us he de dir que s’ha fet curt, que encara en voldria més, que m’anava empoderant de coneixements i de raons. Un descobriment, vaja.
Comença el llibre en la distància de 13.800 milions d’anys per saltar d’immediat als 4.500 milions d’anys, quan es calcula que es va formar la Terra, i a partir d’aquí les mesures es van fent més detallades. Passem als 6 milions d’anys amb la darrera àvia comuna de tots els humans i ximpancés, als 2’5 milions d’anys quan els Sàpiens conviuen amb una gran varietat d’altres humans, entre els quals hi ha els Neardentals, més forts, més intel·ligents. Passem als 500.000 anys en una mena d’apogeu Neardental, als 300.000 anys amb l’us del foc, fins arribar als 70.000 amb la primera gran revolució, la Revolució Cognitiva (el llenguatge ficcional) on els sàpiens van adquirir la possibilitat d’imaginar mons futurs, situacions inexistents, imaginàries.
Amb aquesta possibilitat de preveure el que només era viu en la seva imaginació, els Sàpiens van fer un salt qualitatiu que els va permetre imposar-se sobre la resta de grups humans fins a exterminar-los totalment. Poc hi podia la força superior dels Neardentals, inclús la seva superior intel·ligència immediata, davant la possibilitat d’imaginació i d’organització que tenien els Sàpiens. Els Sàpiens podien perdre una batalla contra un grup de Neardentals, però immediatament podien organitzar estratègies per continuar fins a vèncer. Diu que poc hi podia fer una tribu de Neardentals contra una agrupació de deu, vint o cinquanta tribus coordinades de Sàpiens.
I continua amb la Revolució Agrícola amb el conseqüent augment exponencial de població, la seva organització, les ciutats, els governs. Arriba als primers imperis, la invenció de la moneda com a argument de confiança global. I acaba amb la cohesió dels models ficcionaris, des de les religions, les nacions i les corporacions econòmiques. Fa 500 anys la revolució Científica adquireix el do del Reconeixement de la Ignorància i amb això la capacitat d’investigar constantment i la consecució de posteriors i constants descobriments. Fa 200 anys la Revolució Industrial posa les bases per la destrucció de la família, la comunitat i també l’extinció massiva d’animals i plantes.
I el que és més important de tot aquest relat, planteja l’evolució en termes de felicitat: Hi hem guanyat amb tot plegat? o en realitat eren més feliços els caçadors-recol·lectors de fa 300.000 anys. Per saber-ho cal establir com mesurar els barems de felicitat, però això potser excedeix l’àmbit d’aquest llibre i caldrà esperar la següent entrega. Tot i això ens dóna pistes, ens parla de sinapsis i de serotonina que també ens il·luminen sobre la plenitud del nostre jo i del global de l’espècie. Us preguntareu, potser, què és l’espècie. Segons l’autor (i la resta de científics) són el grup d’éssers vius que copulen entre ells (i per això transmeten els seus gens a la següent generació). Aquestes explicacions que fan fàcil les coses complicades són el que al meu parer defineix més clarament als bon mestres de veritat.
Aquest d’avui és un dels llibres que amb més convicció i més tranquil·litat goso recomanar. Llegiu-lo. Encara que no us agradés hauríeu de reconèixer que és tracta d’un llibre poderós. Però estic convençut que us agradarà. Ben convençut.
Yuval Noah Harari és un historiador israelià nascut el 1976. És professor al Departament d’Història de la Facultat d’Humanitats a la Universitat Hebrea de Jerusalem. El 2017 Homo Deus va guanyar el Premi Handelsblatt de Llibre d’Economia i el 2018 va pronunciar la conferència inaugural de la reunió anual del Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Viu a prop de Jerusalem. Es va especialitzar en història del món i en els processos macro-històrics al llarg de la història de la humanitat. El seu llibre Sàpiens (2014) s’ha publicat en més d’una trentena idiomes, inclòs el català. El llibre intenta recollir tota la història de la humanitat a partir de l’evolució d’Homo sapiens.
Aleix Font. 17 d’abril de 2023.
