Premi Sant Jordi 2021
Proa
219 pàgines
Al començament del llibre hi diu: Morir-ne disset és l’obra guanyadora del Premi Sant Jordi 2021, que convoca Òmnium Cultural i edita conjuntament amb Edicions Proa. El jurat del Premi Sant Jordi era constituït per Mita Casacuberta, Fe Fernández, Ferran Gadea, David Guzman, Manel Ollé, Simona Skabec i Dolors Udina. Ho transcric només com a constància.
Aquest llibre me l’he acabat tot i que no em feia gaire el pes. Què voleu que us digui, el nom de l’autor sempre és valor a considerar. És segurament un bon llibre, segurament docte, segurament d’un humor subtil, però ja sabeu que jo no arribo tan enlaire i a vegades no sé copsar agudeses celestials. Resumint, que si la gent que conformava el jurat del Sant Jordi dels 2021 el va qualificar de guanyador és senyal que és bo.
Resumint parla d’un noi fill d’immigrants que viu a una ciutat del Vallès Occidental (posem Terrassa?) que s’ha integrat de tal manera a la societat catalana que treu matrícules d’honor a les classes de filologia catalana. Fins i tot es passa tot el llibre analitzant la bondat de qualsevol paraula, frase o sentència per fer-nos veure que està mal dita o mal utilitzada. I això, a mi em cansa una mica. Aquest català tan exigent que fins i tot qüestiona el “matar” per el “morir” té altres intransigències que l’aboquen a “morir” (matar) alguns personatges nocius per la societat, en total disset.
Pel meu gust hauria preferit un relat que ens parlés del procediment, de les argúcies, de l’execució, del camuflatge de tantes defuncions, i no tant de comentaris irònics sobre les normes lingüístiques del català. Però llavors potser no hauria guanyat el premi; no ho sabrem mai. El jurat justifica la seva decisió dient exactament:
El jurat ha premiat Morir-ne disset perquè es tracta d’una resposta enjogassada i càustica al debat sobre la naturalesa del gènere novel·lístic. Història ludocriminal, amarada d’humor negre i amb traces de roman à clef, que dessacralitza, des de la sàtira, la llengua i la literatura en una tradició que l’agermana amb veus com Francesc Trabal i la Colla de Sabadell. I segurament tenen raó.
En un paràgraf genial, cap a les acaballes del relat, atordit per la inexplicable decisió de la gran majoria de dones cap aquesta mena de mascles misògins, barroers, maleducats, impresentables, hi diu: “Ara, de debò, per què tantes dones es pengen d’espècimens masculins tan descaradament repugnants? Jo seré el primer que defensaré totes les causes feministes. S’ha de ser realment talòs i un punt retardat, en el sentit més estricte del terme, per no reconèixer que la història recent de la humanitat, tan sols dos, tres, quatre mil anys enrere, sobretot amb l’expansió de les religions monoteistes, totes, en particular les tres d’Occident, no representa altra cosa que una lluita a mort contra el matriarcat, és a dir, contra el poder social, econòmic, polític i sobretot sexual que posseeix i del qual gaudeix la dona de manera natural. Ho sap tothom. Des de la més tendra infantesa. Ho saben en primer lloc elles, les perjudicades, i ho sabem després nosaltres, els usurpadors. I ho saben els de gènere neutre, siguin qui siguin. El poder autèntic és dona i l’educació existeix per intentar rebatre aquesta certesa absolutament implacable, malgrat la força física que és la pedra damunt la qual s’ha construït al llarg dels segles el minso poder de l’home.” I per això i quatre coses més, potser sí que també li hauria donat el Premi Sant Jordi del 2021.
Sergi Belbel és molt conegut i per això només en deixo un petit apunt, que és nascut a Terrassa, Vallès Occidental, el 29 de maig de 1963) qye és un autor, director i traductor teatral català, i que va ser director del Teatre Nacional de Catalunya entre els anys 2006 i 2013.
Aleix Font, 20 d’abril de 2023.
