TERESA SOLANA I MIR

Teresa Solana Mir
Teresa-Solana-Mir
Teresa Solana

Teresa Solana (Barcelona, 1962) és llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona, on també va cursar estudis de Filologia Clàssica. La seva activitat professional ha estat centrada en el camp de la traducció literària. Ha dirigit  durant se anys la Casa del Traductor a Tarazona i és autora d’articles i assaigs sobre traducció. L’any 2006 es va donar a conèixer amb la novel·la Un crim imperfecte, una obra fresca i intel·ligent amb la qual va obtenir el Premi Brigada 21 de novel·la en català. Ha escrit també Drecera al paradís (2007), Set casos de sang i fetge (2010) i Negres tempestes  (Guanyadora del premi Premi Crims de Tinta 2010 i on l’autora dóna a conèixer Norma Forester). L’hora zen és la tercera novel·la protagonitzada pels germans bessons detectius, cicle que ha estat traduït a l’italià, a l’alemany i a l’anglès amb gran èxit de lectors i de crítica.

teresa-solana-materia-grisa

És una escriptora que haurem de seguir llegint ja que, tots llibres que he comentat fins ara  han sigut bons,   de gran qualitat i d’aquells que quan els comences tens ganes de seguir llegint

La seva obra en novel·la, segons el que hi ha a internet, és la següent

  • Un crim imperfecte”, 2006
  • “Drecera al paradís”, 2007.
  • “Set casos de sang i fetge i una història d’amor”, 2010.
  • “Negres tempestes”, 2010.
  • “L’hora zen”, 2011.
  • “La casa de les papallones”, 2014.
  • “Campanades de boda”, 2016.
  • “Matèria grisa”, 2017

 

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

UN CRIM IMPERFECTE

Edicions 62

255 pàgines

Un crim imperfecte

En Borja no es diu Borja, en realitat es diu Pep i es germà d’Eduard, però ja se sap que si vols tenir una clientela de la part alta de la Diagonal de Barcelona convé cuidar tots els detalls. Feia molt de temps que no es veien i ara han format un despatx per assessorar la gent de diners sobre inversions, sobre com resoldre certes situacions que requereixen discreció, i també, perquè no, per actuar com si fossin detectius privats.

Un crim imperfecte

En Lluís Font, polític destacat amb pretensions a Molt Honorable, els contracte per averiguar la raó per la que la seva dona ha aparegut pintada en quadre que s’ha posat a la venda per catàleg a internet.  Ells dos, sobretot en  Borja, compten amb el recolzament de Mariona Castany, membre de l’alta societat barcelonina i coneixedora de totes les històries de les famílies de bé.  Ells faran bé la seva feina, sobretot la de demanar diners al seu client, el qual no tindrà cap inconvenient en afluixar la mosca, sobretot des que les coses s’aniran complicant cada vegada més.

Segons la relació de Viquipèdia, aquest llibre és el primer de la seva carrera d’escriptora i ja ha situat el llistó a un nivell admirable. És un bon llibre,  amb una trama complicada, coherent i sobretot divertida. Un llibre recomanable per a passar una bona estona i que ens permet situar-nos als inicis de la seva obra, cosa sempre interessant.

 

Aleix Font – 22 d’abril de 2019

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

 

LA CASA DE LES PAPALLONES de Teresa Solana

La Negra – RBA La Magrana

231 pàgines

Teresa Solana La casa de les papallones

Al jardí d’una casa ocupada del barri de Vallcarca hi ha trobat una dona assassinada, i el que l’ha trobada és en Gerard, el conpany de Violeta, la filla de la sotsinspectora del Mossos d’Esquadra, Norma Forester. Al mateix moment hi ha hagut un accident d’aviació a l’aeroport del Prat i sembla ser que hi ha moltíssims morts, més de tres-cents. El marit de Norma Forester és el forense encarregat d’organitzar la recepció dels cadàvers i la seva identificació. La sostsinspectora Norma, per tal que la seva filla sigui tractada amb correcció s’implica excessivament en la investigació i fa coses que no hauria de fer, com ara interrogar als sospitosos. Entremig, tant Norma com Octavi mantenen una relació extra matrimonial. I d’aquesta manera podem parlar dels mossos, dels forenses, de relacions sexuals dels ocupes.

 

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

 

TERESA SOLANA – MATÈRIA GRISA

Amsterdam – Som*Ara Llibres

148 pàgines

 

teresa-solana-materia-grisa

Us he de confessar que no m’agraden els llibres de contes i que les vegades que n’he llegit m’he acabat avorrint molt. Però aquest, que ha vingut a les meves mans per accident, m’ha encisat des de bon començament i ja no l’he pogut deixar.

teresa-solana-materia-grisa

Consta de vuit comptes divertits, sorprenents i sovint amb una dosi de suspens, els quals s’entrellacen subtilment, una mica com Pulp Fiction on un personatge també surt a l’altre relat, encara que no tingui res a veure amb la història de cadascun.  Al primer, Color carn, hi trobarem una noia catalana, xinesa de naixement, que viu l’assassinat d’un client d’una farmàcia. El color carn ja no és políticament correcte perquè la carn de les persones pot ser de qualsevol color. Tampoc no cal pensar que perquè siguis xinès de naixement has de saber parlar mandarí, ni tan sols has de tenir facilitat per identificar les cares de la gent d’aquella ètnia.  Al segon, Panamà, un xicot té la sort o la desgràcia de ser família d’un patriarca gitano que trafica. Li encarregaran que obri un compte a un paradís fiscal, però ell no en sap gaire d’aquestes coses. Al tercer, La segona senyora Appleton, un diplomàtic anglès es divorcia de la primera senyora Appleton per casar-se amb la segona senya Aplleton. Però de seguida descobreix que s’ha equivocat. Al quart, Torre amb vistes al mar, tot fent obres al jardí de la casa pairal descobreixen l’esquelet del que suposen és el pare desaparegut fa anys. Al cinquè, Nit d’estrena, una senyora de noranta-dos anys ens explica que odia l’òpera, però empesa per les circumstàncies haurà d’assistir a totes les estrenes del Liceu.  Al sisè, Ocell del mateix plomatge, una dona rica i educada és empresonada  per evadir impostos. La destinen a una cel·la amb quatre dones més, traficants de droga, lladres, que al primer dia ja l’expolien de les coses que portava a la maleta. Es pensen que li poden fer el que vulguin, però a vegades… Al setè, Locus amoenus, una dona filla de pares russos treballa d’intèrpret.  Decideix retirar-se a un poble de muntanya però la que li proporciona les feines li demana una darrera feina. I al vuitè, Pis en finca règia, la propietària d’un pis de l’eixample aclaparada pel cost de la vida i per la poca pensió que cobra, es veu abocada a llogar casa seva com a pis turístic.

teresa-solana-materia-grisa

Aleix Font. 26 de març de 2019

 

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

2 Thoughts to “TERESA SOLANA I MIR”

Leave a Comment