LA NEGRA EDICIONS LA MAGRANA

La Negra Edicions La Magrana

LA NEGRA  EDICIONS LA MAGRANA, ACTUALMENT RBA

 La Negra Edicions La Magrana

La Negra Edicions La Magrana és una col·lecció de caire policíac que es publicà fins l’any 2003, i després ho feu dins del grup RBA. A  Viquipèdia hi diu:

Edicions de la Magrana, més coneguda simplement com La Magrana, fou una editorial catalana activa entre 1975 i 2003. Fou creada a Barcelona el 1975 per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Sinyol i Carles-Jordi Guardiola i Noguera, qui en fou nomenat director. Inicialment es dedicava a l’edició de llibres de caràcter polític i, posteriorment, edità altres col·leccions del tarannà més divers. Més endavant també va editar llibres de caràcter didàctic i publicà vídeos. El 2000 fou adquirida pel Grup RBA, encara que conservà el nom i l’autonomia en la direcció fins al 2004, quan es fusionà definitivament i passà a ser un segell d’aquest grup editorial.

Des del 2003, la documentació històrica de l’editorial La Magrana, des dels inicis fins a principis dels anys 2000, es troba dipositada a la Biblioteca de Catalunya.

 

Col·leccions

  • Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català
  • El Petit Esparver, de literatura infantil
  • L’Esparver, de literatura juvenil
  • Les Ales Esteses, de narrativa
  • Pèl & Ploma, de cuina
  • Venècies, de literatura estrangera i coeditada amb Edicions 62
  • La Negra , policíaca
  • La Marrana, de literatura eròtica

Concretament em basaré en la col·lecció La Negra, de temàtica policíaca i a continuació detallo la darrera relació dels llibres editats.

1 PHILIP KERR  – Si els morts no ressusciten

2.ARNALDUR INDRIDASON –  La veu

3 ARNALDUR INDRIDASON –  La dona de verd

4.HARLAN COBEN   –  Desapareguda

5 – JULI ALANDES  – El crepuscle dels afortunats

6 -TERESA SOLANA  – Negres tempestes

7 – ARNALDUR INDRIDASON  – L’home del llac

8 – AGATHA CHRISTIE  – Assassinat a l’Orient Express

9 AGATHA CHRISTIE  – Deu negrets

10 MARC PASTOR –  La mala dona

11.DANIEL HERNANDEZ   – Creus de sang al Grand Hotel

12 PHILIP KERR  – Gris de campanya

13.HARLAN COBEN –  Alta tensió

14 SEBASTIÀ JOVANI  – Emeto la revolta

15.AGATHA CHRISTIE  – L’assassinat de Roger Ackroyd

16 AGATHA CHRISTIE –  La ratera

17 DENNIS LEHANE – L’última causa perduda

18.AGUSTÍ VEHÍ  –  Quan la nit mata el dia

19 ANDERS ROSLUND I BÒRGE HELLSTRÒM  – Tres segons

20 GRAHAM GREENE  – El tercer home

21 PATRICIA CORNWELL –  Boira vermella

22 RAYMOND CHANDLER –  El son etern

23 PATRICIA HIGHSMITH  – El crit de l’òliba

24 PHILIP KERR  – Praga mortal

25 RNALDUR INDRIDASON  – Hivern àrtic

26 LLORT  – Si quan et donen per mort un dia tornes

27 KATE ATKINSON  – Expedients

28 PATRICIA HIGHSMITH  – El talent de Ripley

29 WILKIE COLLINS  – La Pedra Lunar

30 ALBERT VILLARÓ  – Obaga

31 RAYMOND CHANDLER  – Adéu, nena

32 ANDREU MARTÍN  – Societat Negra

33 TERESA SOLANA  – La casa de les papallones

34 ARNALDUR INDRIDASON  – Passatge de les Ombres

35 GILLIAN FLYNN  – Ferides obertes

36 DOROTHY L. SAYERS   – L’estrany cas del Bellona Club

 37 G.K.CHESTERTON   –   Els relats del pare Brown

38 QUIM ARANDA   –    La noia dyAberdeen

39 TERESA SOLANA   –  La casa de les papallones

40 ARNALDUR INDRIDASON   –   Passatge de les Omb

41resGILLIAN FLYNN  –  Ferides obertes

42DROR MISHANI  –  Cas obert

43 RAYMOND  – La finestra alta

44

XXXXXXXXXXXXXXXXX

 

 

Nr. 2

ARNALDUR INDRIDASON – LA VEU

La Magrana – La Negra

Traducció de Maria Llopis

334 pàgines

La negra edicions la magrana
Portada del llibre La veu

Arnaldur Indriadason ens ofereix el tercer llibre de suspens nòrdic amb els mateixos personatges principals, Els policies Erlendur,  Sigurdur Oli i Elinborg

Avui investiguen l’assassinat d’un porter d’hotel que de petit havia sigut un nen prodigi, un cantor meravellós que de sobte va perdre la veu. Ara els seus escassos discos estan desorbitadament valorats. Entre aquesta investigació s’hi afegeix una altra investigació, que és un relat, sobre un cas de maltractament infantil, i també la vida del cap, Erlendur, que va perdre un germà quan eren petits.

La negra edicions la magrana
Solapa del llibre amb un resum de la biografia de l’autor

Arnaldur Indriadason ens ofereix un cas enrevessat que va desllorigant d’una manera afortunada per tal que al final se’n surti exitosament. Tal com estaven les coses també hauria pogut passar el contrari, però sempre hi ha un confident que pot trucar a darrera hora per aclarir-ho tot. Què passaria amb aquests escriptors en sèrie si no poguessin comptar amb aquestes ajudes providencials.

A més a més, Arnaldur Indriadason acaba d’omplir les pàgines amb dues històries més, que tant hi podrien ser com no, i que pel meu gust hi fan més nosa que servei. Es tracta d’un cas de violència domèstica en la que un fill és maltractat pel seu pare, però no està gaire clar que sigui el pare qui ho ha fet. I l’altra història és la del propi protagonista, que es veu que quan era ben petit va perdre un germà en mig d’una tempesta de neu. I fins ara no ho ha acabat de superar. Sempre va bé no superar un trauma com aquest, així al pròxim llibre en podrà tornar a parlar.

La veu arnaldur indridason
contraportada del llibre amb la sinopsi de la novel·la

Tot plegat fa que regalimi un estil de manual, d’aquells que diuen  que al cap de tantes pàgines ha d’anar bé la història i al cap de tantes més ha de fer un gir, i sobretot, cal que es despengin altres històries més o menys relacionades amb els personatges que intervenen. I cataclac! van sortint rítmicament, ara toca això i ara toca allò. I tu vas pensant, cal que em parlin d’aquest tema si no té res a veure amb allò que està passant? I es veu que sí, perquè si no fos així no li haurien donat tants premis.

La veu arnaldur indridason
Primera pàgina on hi surt la traductora Maria Llopis

No és que sigui un mal llibre, és entretingut i a vegades té alguna estona de categoria. Només que a vegades et molesta que s’apliquin els cànons d’una manera tant barroera. Al final de tot no sé què dir. Si el recomano i resulta que no t’agrada em sabria greu. Et diria que si no estàs gaire acostumat a llegir, millor que te’n abstinguis perquè possiblement te’n cansaràs. Però si no et fa res llegir i anar passant pàgines, doncs endavant. Jo ho he fet i no n’estic pas penedit.

L’autor

Arnaldur Indridason (Reykjavik, 28 de gener de 1961) és un escriptor islandès, fill del també escriptor Indridi G. Þorsteinsson.

Arnaldur Indridason

Llicenciat en història, és periodista, crític de cinema i autor de novel·la negra.[1] Viu amb la seva dona i els seus tres fills a Reykjavik. És l’autor més conegut de les lletres islandeses, traduït a 37 idiomes i amb més de set milions d’exemplars venuts en tot el món, a data d’octubre de 2011.

L’any 1997 va crear per a les seves novel·les policíaques el personatge de l’inspector islandès Erlendur Sveinsson, un home obsessionat pel passat i l’ombra del seu germà, un nen que va desaparèixer. Divorciat després d’un breu matrimoni, solitari i deprimit, Erlendur té una filla drogoaddicta anomenada Eva Lind, a la qual només parla quan ella no pot sentir-lo, i un fill que es diu Sindri Snaer. La investigació criminal sol ser un pretext per a resoldre un enigma del passat, i en aquesta el lirisme compleix un paper important. Els autors que l’han influït més són dos escriptors suecs dels anys seixanta, Maj Sjöwall i Per Wahlöö, que escrivien les aventures de l’inspector Martin Beck.

L’any 2013 va obtenir el Premi RBA de Novel·la Negra per la seva obra Skuggasund (Passatge d’ombres).

Afirma que una bona novel·la policíaca explica un país… i a ell no li agrada embellir res,[2] que mai no ens alliberem del passat i que el sentiment de culpa és una força molt poderosa, erosiona com poques coses en la vida.[3]

S’ha traduït al català la seva obra La dona de verd (Grafarþögn en islandès), La veu (Röddin), L’home del llac (Kleifarvatn), Hivern àrtic (Vetrarborgin) i Passatge d’ombres (Skuggasund), tots aquests publicats en la col·lecció La negra d’Edicions de la Magrana.

 

Traducció

Maria Llopis traductora

Maria Llopis Freixas es dedica a la traducció  des de l’any 1982. Ha treballat a Enciclopèdia Catalana  (1983-1988), i al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92 (1988-1992) en la gestió dels serveis lingüístics de l’organització, des del 1992 és professional autònoma en la traducció i la revisió de textos per a editorials, empreses i institucions.

Va estudiar Filologia romànica (francès) a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar el 1985.

El mes de juliol del 2010 li van concedir el premi per la millor traducció en llengua catalana de Brigada 21 per la traducció del francès al català del llibre La dona de verd, d’Arnaldur Indridason.

 

Les seves obres traduïdes al català són:

  1. La dona de verd(Grafarþögn, 2001), La Magrana.
  2. La veu(Röddin, 2002), La Magrana.
  3. L’home del llac(Kleifarvatn, 2004), La Magrana.
  4. Hivern àrtic(Vetrarborgin, 2005), La Magrana.

Aleix Font – 21 de març de 2019

XXXXXXXXXXXXXXXXX

Nr. 11

DANIEL HERNANDEZ – CREUS DE SANG AL GRAND HÔTEL

La Magrana

205 pàgines

Creus de Sang al Grand Hôtel
Portada del llibre

Daniel Hernàndez titula el llibre fent referència a les creus gammades dibuixades a la paret amb la sang de la víctima.  L’inspector Jepe Llense, de la policia de Perpinyà i jugador de rugby de la USAP, i el seu amic, Jose Trapero, estan de vacances a Font-Romeu per gaudir d’una setmana esquiant i gaudint de la companyia de la colla de monitors.  Però vet aquí que Raymond Comas, antic maquis, poseïdor de la Legió d’Honor, primera fortuna de la Cerdanya francesa i propietari del Grand Hôtel és assassinat d’una manera que fa pensar en implicacions nazis. L’equip de policia descobreixen unes dades que desmenteixen aquesta hipòtesi i aconsegueixen trobar l’autor. Però Jose Trapero segueix una recerca paral·lela que el portarà a uns resultats molt diferents.

Creus de Sang al Grand Hôtel
Equip de rugby de la USAP (foto d’internet)

Daniel Hernández ens demostra un gran coneixement del territori, les muntanyes del Pirineu de la Cerdanya i del Capcir, dels pobles, de l’ambient relacionat amb la pràctica de l’esquí. I també de la història del maquis, de la grandesa i la misèria dels passadors, d’històries antigues que en gran mesura s’han oblidat perquè no són agradables al prestigi nacional. També de la fraternitat duradora dels escamots i la seva disciplina militar malgrat el pas del temps.

Creus de Sang al Grand Hôtel
Font Romeu durant la temporada d’esquí (foto d’internet)

Daniel Hernández,Nascut a Montels, un poblet de Llenguadoc-Rosselló, és fill d’emigrants espanyols. Treballa com a enginyer al Centre NAtional de la Recherche Scientifique d’Odeillo. Esquiador i excursionista, té una flaca per l’escriptura. És autor de sis novel·les negres, purs polars situats principalment a la Cerdanya.

 

Creus de Sang al Grand Hôtel
Daniel Hernández, l’autor

Un bon llibre, coherent, ben trenat, totalment  aconsellable pels amants dels llibres de suspens. La traducció correcte amb algunes petites errades que denoten que del francès es va passar al castellà i d’aquest al català (cunyes per tascons etc). Pel meu gust potser el final és una mica precipitat, poc treballat (tot i ser dens en història i en detalls). M’agradaria més si els fets anessin aflorant després de recerques treballades i no de manera gratuïta per la confessió total del seu autor. Però no passa res, no per això el desmereix sinó que l’acaba també d’una manera explosiva.

Aleix Font – 30 de març de 2019

XXXXXXXXXXXXXXXXX

Nr. 20

GRAHAM GREENE – EL TERCER HOME

La Magrana – La Negra

152 pàgines

Graham Greene El tercer home

Graham Greene, escriptor insuperable de novel·les d’espies, tenia aquell domini del coneixement del tema del que havia de parlar i de la descripció dels paisatges, de l’ambient i del pensament, propi dels millors escriptors. No diré que El tercer home sigui la seva millor novel·la però sí que és la més coneguda, sobretot després de la pel·lícula que se’n va fer amb la direcció de Carol Red i amb la interpretació estel·lar de Joseph Coten com a protagonista (Holly Martins al film)  i d’Orson Welles com a contrabandista (Harry Lime). I pel damunt de tot, allò que quedà en l’imaginari, la roda del parc d’atraccions, la persecució dins les clavegueres i, la música, el tema d’Anton Karas composat expressament per la pel·lícula i que, naturalment, portava el nom d’El tercer home (The Third Man, en l’original).

Graham Greene El tercer home

Graham Greene ens adverteix al començament del llibre que la pel·lícula va ser millor que la novel·la perquè en realitat es va escriure directament per a transformar-se en guió cinematogràfic, amb el que això comportava de llenguatge descriptiu i de personatges estereotipats. Fins i tot diu que El tercer home no va ser escrit per a ser llegit sinó per a ser vist. I afegeix “De fet la pel·lícula és millor que el llibre, perquè, en aquest cas, és la forma acabada del producte tal com havia estat concebut”. I segurament és veritat, perquè a mi, mentre llegia el llibre em venien les imatges en blanc i negre de la Viena enrunada per la guerra i ocupada per les quatre potències guanyadores. Viena era territori nazi, i els seus habitants esporuguits es deixaven veure poc.

Graham Greene El tercer home

Com que tota la gent de la meva generació saben la trama, no faré cap mal si explico de què va el llibre.  La història és explicada pel cap de policia de la zona anglesa d’ocupació i ens diu que  Rollo Martins (a la pel·lícula li van canviar el nom per Holly Martins) és convidat pel seu amic Harry Lime a venir a aquesta ciutat trista, pobra i derruïda perquè escrigui sobre el tracte que es dóna als refugiats. Però quan hi arriba, sense diners ni per pagar al taxi, li donen la notícia que el seu gran amic Lime acaba de morir i just ara l’enterraran. El cap de policia l’informa que no hi ha cap dubte que ell és el difunt, doncs així ho certifica la documentació que portava i així ho acredita el reconeixement dels seus amics. Rollo Martins en vol saber més, no en té prou amb la versió de la policia i pregunta. Els amics d’en Lime li diuen que va ser un accident de trànsit i que Lime va sobreviure pocs minuts després, el just per veure arribar l’ambulància. Però un dels veïns li explica que va morir a l’acte, i que no eren dues les persones que el van atendre sinó tres. D’aquí el títol del llibre, el tercer home. I a partir d’aquí no tinc cor per desvetllar la resta de la trama. Només diré que hi ha l’escena de la sínia, la persecució per dins la xarxa de clavegueres de Viena i un rerefons de contraban de penicil·lina.

Graham Greene El tercer home

Feia poc Alexander Fleming havia descobert l’ús de la penicil·lina per al tractament de ferides infeccioses i altres malalties mortals: ferides de guerra, diftèria, meningitis etc. Els anglesos tenien el monopoli del seu us i només la permetien per a guarir als seus ferits de guerra. Aquest us exclusiu va propiciar un comerç del personal sanitari que la introduïen  al tràfec negocis subterranis. Però hi va haver alguns malvats que no en van tenir prou amb traficar amb la desesperació de la societat civil, sinó que va adulterar l’antibiòtic per treure’n encara més beneficis. El resultat va esdevenir devastador  per als nens tractats per combatre la meningitis i els que en van sobreviure van acabat bojos de per vida. Per aquest efecte espantós, i no per la vessant econòmica, la policia perseguia obsessivament aquesta mena de delinqüents. I en aquest ambient de tristor es desenvolupa la tensió, precisament en una ciutat greument ferida de bombes i de derrota.

Graham Greene El tercer home

Digui el que digui l’autor del llibre, es tracta d’un gran llibre que emociona de llegir, més encara als que tenim present el mític film i la seva música impregnada de nostàlgia. A cada etapa de la història vas veient imatges d’aquell thriller trepidant i fins i tot et sembla escoltar el ressò de les sabates pels carrers solitaris de la Viena de postguerra. Si en teniu ocasió, llegiu-lo i no us en penedireu.

 

Aleix Font – 3 d’abril de 2019

XXXXXXXXXXXXXXXXX

Nr. 26

LLORT – SI QUAN ET DONEN PER MORT UN DIA TORNES

La Magrana – La Negra

217 pàgines

LLORT-Si-quan-et-donen-per-mort

 

L’Agustí te disset anys i vol anar als Santfermins  amb els amics, però el seu pare no el deixa. En un rampell pren els diners de casa i s’escapa. En una furgoneta d’un argentí fan el viatge i viuen les jornades d’emoció i d’alcohol fins que arriba l’hora de tornar. Però el company argentí ha vist els diners i el convenç per continuar l’aventura. Van a la verema, i allà un desafortunat accident l’obliga a una fugida desastrosa que el portarà a estar fora de casa durant catorze anys.

 

Si quan et donen per mort

Quan torna se n’adona de la catàstrofe que ha significat pels de casa no saber res d’ell durant tant de temps. Però un nou i terrible secret l’obliga a guardar silenci sobre la seva vida anterior. Ningú no ho entén, ni pares, ni germans, ni amics. Fins que al final tot se sabrà, amb una incertesa de revenges, de sang i de perill.

Si quan et donen per mort

Un bon llibre, fàcil de llegir, amb varietat d’escenaris, amb aquell punt d’intriga que va lligant conforme avances amb la lectura. Em recorda una mica aquella pel·lícula dels Quatre-cents cops, de  François Truffaut, en que un bon noi es va enfilant sense pensar-ho ni voler-ho pel negre camí de la delinqüència.

 

Si podeu, llegiu-lo. Crec que us agradarà.

XXXXXXXXXXXXXXXXX

 

Nr. 32

ANDREU MARTÍN – SOCIETAT NEGRA

La Negra – RBA La Magrana

293 pàgines

Societat Negra Andreu Martín

Llibre d’aventures sobre les màfies de Barcelona, sobretot les tríades xineses que, malgrat els milions d’euros que controlen passen desapercebudes a la població catalana perquè bàsicament viuen d’extorsionar i explotar fins l’infinit als mateixos conciutadans xinesos. També toca, més superficialment, les Mares llatines de Guatemala i El Salvador, sistemàticament brutals a fi d’escarmentar i avisar a la possible competència. Però en el llibre que ens ocupa, una simbiosi necessària fa que ambdues intervinguin per confondre als investigadors.

Societat Negra Andreu Martín

Resulta que tres amics desarrapats gosen atracar la banca de la màfia xinesa. Immediatament es desencadena la resposta brutal contra els autors i les seves famílies. La policia, els Mossos, treballa bé enfocant l’autoria cap les Mares, però globalment està desorientada. Només un veterà de la policia espanyola  intueix la veritat: són els xinesos. I tots tenen raó i tots s’equivoquen. Mentrestant han desaparegut milions d’euros, i mentre uns empaiten obsessivament, els altres s’escapoleixen desesperadament. El policia nacional, Cañas, es pregunta com pot ser que els hagin pogut localitzar en tan poc temps. Només hi ha una resposta possible, l’existència d’una filtració dins l’escalafó policial.

Societat Negra Andreu MartínAndreu Martín té un gran coneixement dels temes que tracta, està ben assessorat des de dins dels estaments policials i això li proporciona unes dades consistents sobre el baix món de la delinqüència urbana.  Sap i afirma, per exemple, que a països com El Salvador s’espolsen els pitjors assassins donant-los-hi diners perquè s’exiliïn al país que prefereixin, habitualment a Catalunya on diuen que hi ha la policia i el sistema judicial més garantista pels abusadors, cosa que fa que sigui considerat una mena de paradís per les Mares. Sap i afirma que l’entramat milionari de la corrupció xinesa està recolzat per influències a les altes instàncies governamentals , tan d’allà com d’aquí.

andreu martín Societat Negra

Andreu Martín i Farrero, segons diu la Wiquipèdia, va néixer a Barcelona, 9 de maig de 1949 i  és un escriptor i guionista català. Aficionat a la literatura d’aventures i al còmic, durant el batxillerat va començar a escriure guions de còmics, activitat que constituiria la seva principal font d’ingressos durant més de deu anys.

La seva obra és extensa, inicialment en castellà i majoritàriament en català. Una vida dedicada a la literatura en les diverses vessants, també a l’edició i als guions.

1987 Crims d’aprenent

1988 Crònica Negra

1988 Història de mort

1989 Deixeu-me en pau

1990 Jesús a l’infern

1995 Jugar a matar

1996 Jutge i part

1996 Fantasmes quotidians

1997 L’home que tenia raor

1997 Per l’amor de Déu

1998 Pròtesi

1998 Muts i a la gàbia

1998 Si és no és

1998 Barcelona Connection

2000 Bellíssimes persones

2003 Amb els morts no s’hi juga (amb Jaume Ribera)

2004 Cop a la Virreina

2004 Joc de claus (amb Jaume Ribera)

2005 La monja que va perdre el cap (amb Jaume Ribera)

2006 El blues del detectiu immortal

2007 El blues de la setmana més negra

2009 Barcelona tràgica, ambientada en la Setmana Tràgica del 1909[2]

2009 El blues d’una sola rajola

2010 Si hay que matar, se mata Reedició

2011 Cabaret Pompeya

2013 Societat Negra

2014 Les escopinades dels escarabats

2016 La violència justa

2018 L’Harem del Tibidabo

XXXXXXXXXXXXXXXXX

Nr 39

LA CASA DE LES PAPALLONES de Teresa Solana

La Negra – RBA La Magrana

231 pàgines

Teresa Solana La casa de les papallones

Al jardí d’una casa ocupada del barri de Vallcarca hi ha trobat una dona assassinada, i el que l’ha trobada és en Gerard, el conpany de Violeta, la filla de la sotsinspectora del Mossos d’Esquadra, Norma Forester. Al mateix moment hi ha hagut un accident d’aviació a l’aeroport del Prat i sembla ser que hi ha moltíssims morts, més de tres-cents. El marit de Norma Forester és el forense encarregat d’organitzar la recepció dels cadàvers i la seva identificació. La sostsinspectora Norma, per tal que la seva filla sigui tractada amb correcció s’implica excessivament en la investigació i fa coses que no hauria de fer, com ara interrogar als sospitosos. Entremig, tant Norma com Octavi mantenen una relació extra matrimonial. I d’aquesta manera podem parlar dels mossos, dels forenses, de relacions sexuals dels ocupes.

Teresa Solana La casa de les papallones

Teresa Solana aconsegueix fer de tot plegat una història interessant on els bons guanyen, els dolents no són gaire dolents, i la corrupció econòmica compta amb l’atenuant d’una crisi que genera dificultats a totes les famílies on els ingressos provenen de l’economia productiva. Un llibrer amb bon regust de boca que et provoca ganes de llegir-ne més.

Teresa Solana La casa de les papallones

La biografia de l’autora la trobareu al comentari titulat  Teresa Solana i Mir d’aquesta mateixa pàgina web, on també hi ha els comentaris de tots els llibres que he llegit d’aquesta genial escriptora.

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

One Thought to “LA NEGRA EDICIONS LA MAGRANA”

Leave a Comment