PREMI BBVA SANT JOAN DE NARRATIVA

PREMI BBVA SANT JOAN DE NARRATIVA CATALANA

 

Premi BBVA Sant Joan de narrativa és un premi literari en llengua catalana, inicialment convocat per la Fundació Caixa Sabadell, després per l’obra social d’Unnim i, a partir del 2014, per la Fundació Antigues Caixes Catalanes juntament amb BBVA.

Al premi hi poden optar totes les variants de la prosa narrativa en català. Fins a l’edició del 2011 estava dotat amb 60.000 euros i, des del 2012, la dotació és de 35.000.El termini de presentació d’originals finalitza a mitjans de febrer (segons consta a les bases de la convocatòria). El lliurament té lloc pels volts de la festivitat de Sant Joan, al mes de juny. La novel·la guanyadora es publica la mateixa tardor pel grup Edicions 62,

 

GUANYADORS del PREMI BBVA SANT JOAN DE NARRATIVA CATALANA

  • 1981 – Antoni-Lluc Ferrer, per Adéu, turons, adéu
  • 1982 – Margarida Aritzeta, per Un febrer a la pell
  • 1983 – Vicenç Villatoro, per País d’Itàlia
  • 1984 – Gabriel Janer Manila, per Els rius de Babilònia
  • 1985 – Antoni Turull, per La torre Bernadot
  • 1986 – Manuel Bofarull, per Els hereus de la terra
  • 1987 – Desert
  • 1988 – Manuel Joan i Arinyó, per Les nits perfumades
  • 1989 – Miquel Bauçà, per L’estuari
  • 1990 – Olga Xirinacs, per Enterraments lleugers
  • 1991 – Desert
  • 1992 – Pau Faner, per Mal camí i bon senyor
  • 1993 – Maria de la Pau Janer, per Màrmara
  • 1994 – Oriol Pi de Cabanyes i Almirall, per Pel bell nord glaçat
  • 1995 – Jaume Pla, per De l’art i de l’artista. Dietari 1982-1991
  • 1996 – Josep Piera, per Seduccions de Marràqueix
  • 1997 – Ramon Folch i Camarasa, per Testa de vell en bronze
  • 1998 – Antoni Dalmases, per Al mig del camí
  • 1999 – Antoni Vidal Ferrando, per La mà del jardiner
  • 2000 – Andreu Carranza, per Anjub
  • 2001 – Lluís Barbé, per Retrat de família sobre fons de trèvols
  • 2002 – Desert
  • 2003 – Vicenç Pagès, per La felicitat no és completa
  • 2004 – Toni Sala, per Rodalies
  • 2005 – Pep Coll, per El salvatge dels Pirineus
  • 2006 – Valentí Puig, per La gran rutina
  • 2007 – Desert
  • 2008 – Baltasar Porcel, per Cada castell i totes les ombres
  • 2009 – Jordi Coca, per La nit de les papallones
  • 2010 – Joan Barril, per Les terres promeses
  • 2011 – Andreu Martín, per Cabaret Pompeya
  • 2012 – Ada Castells, per Pura sang
  • 2013 – Àlvar Caixal, per Les llavors del silenci
  • 2014 – Melcior Comes, per Hotel Indira
  • 2015 – Najat El Hachmi, per La filla estrangera
  • 2016 – Carme Riera, per Les darreres paraules
  • 2017 – Rafael Vallbona, per La casa de la frontera
  • 2018 – Gema Lienas, per El fil invisible

(extret de Viquipèdia)

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

PURA SANG ,  d’ADA CASTELLS

Premi Sant Joan Unnim 2012

Edicions 62 El Balancí

285 pàgines

premi bbva sant joan
El 32è premi bbva sant joan

La Sílvia, sortint d’una tràgica relació, es casa amb l’Artur, hereu d’una nissaga influent menorquina. De seguida descobreix que ha comés un greu error i que la vida no serà flors i violes. Anul·lada per la sogra, ignorada pel marit, menystinguda pel servei, vagarà per les estances com una ànima en pena arrapant-se a l’alcohol com a únic incentiu per viure.

Pura Sang d'Ada Castells
Contraportada del llibre Pura Sang d’Ada Castells

Sang Pura és també Pura Sang

Un dramàtic descobriment l’ajudarà a sortir del pou, si més no a intentar-ho. Una sinistra malaltia familiar ressorgirà en el seu fillet i la Sílvia farà l’impossible per salvar-lo. De fet, Pura Sang és el mateix que Sang Pura, i d’aquí prové el títol del llibre.

És quasi un llibre gòtic, claustrofòbic sense arribar a ser asfixiant perquè quan la soga s’estreny massa sempre hi ha una porteta que s’obre, en forma d’un amic o d’una situació que et deixa respirar. A vegades sembla molt dens, molt explícit, molt detallat, i després passa per sobre i sense cap lògica aparent solucionen aspectes que semblen insalvables. I quan les pàgines es van acabant, talment com si Ada Castells tingués pressa o com si hagués canviat de punt de mira, pren l’aparença d’un relat màgic, amb visions que potser no calen. O sí.

Pura Sang d'Ada Castells
Solapa del llibre Pura Sang d’ Ada Castells

Llibre aconsellable pels amants de la introspecció, dels que comprenen les raons i comportaments de la ment de les persones, siguin les víctimes o les causants. A mi m’ha agradat, discretament, pausadament, gaudint de les paraules i dels fets, d’aquella manera que m’agrada veure les ones del mar. I si a més considerem que ha guanyat el premi Sant Joan de narrativa vol dir que a altra gent també li ha agradat.

L’AUTORA (segons Viquipèdia)

Pura Sang d'Ada Castells
Foto de l’autora extreta d’internet

Ada Castells Ferrer (Barcelona, 1968) és una escriptora i periodista catalana, col·laboradora del diari Avui i de Barcelona Televisió. Castells col·labora també amb el suplement de cultura de La Vanguardia i amb el Time Out. El 1998, va publicar la seva primera novel·la El dit de l’àngel (editorial Empúries en català, i Anagrama en castellà), que va basar en els seus avantpassats protestants. Des l’aleshores, ha continuat publicant diverses novel·les, i alguns relats curts. El 2012, rebé el 32è Premi Sant Joan Unnim de literatura catalana, amb l’obra Pura sang. És professora d’escriptura a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès i a la Universitat Abat Oliba.

 

Obra

  • 1998: El dit de l’àngel(publicada per l’editorial Empúries en català, i Anagrama en castellà).
  • 2001: Mirada(editada també per Empúries i Anagrama).
  • N’estem fins als fogons(editorial Columna), un llibre de receptes i contes, escrit conjuntament amb Jordi van Campen.
  • 2002: La crida del mar(editat per Mòbil books).
  • 2005: Tota la vida(editorial Empúries en català, i el 2007, editorial Edhasa en castellà, i en alemany per Berlin Verlag). Recrea la història del pintor C. D. Friedrich.
  • 2006: Sortir de mare: de l’última contracció a la primera reunió de l’escola bressol,recull d’articles sobre la maternitat (editorial Empúries).
  • 2012: Pura sang, novel·la de misteri ambientada a Menorca (Edicions 62).
  • 2018: La primavera pendent(editorial Comanegra), que dona el tret de sortida a la col·lecció «Matar el monstre».

 

(Extret de Viquipèdia)

Related posts


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/38/d618625600/htdocs/clickandbuilds/AleixColonia/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Leave a Comment