IRENE SOLÀ
Irene Solà i Malla va néixer a Malla el 17 d’agost de 1990. I continua dient a Viquipèdia: és una poeta, narradora i escriptora catalana. Diu que és Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Després ho resumeixo dient que ha guanyat que ha escrit tres llibres i guanyat sis concursos, tres dels quals pel llibre Canto jo i la muntanya balla. Els altres dos llibres són Bèstia i Els dics. El llibre Canto jo i la muntanya balla va guanyar el premi Anagrama, per la qual cosa ja és molt recomanable i, sincerament, va ser el que em va impulsar a llegir-lo.
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA
Llibres Anagrama
188 pàgines
Irene Solà ens parla de la muntanya d’una manera integral. Perquè qui és la muntanya? Són les persones que hi viuen, són els arbres, els cabirols?, o els núvols que hi passen pel damunt i miren allò que hi ha a sota?. Què els agrada als núvols? Són les dones d’aigua? Són les pedres les muntanyes? Irene Solà ens parla de tot i de com inter relacionen les preferències i les pors, i com acaben prefigurant la vida d’una família, els Matavaques, que habiten en una de les cases més enlairades de les muntanyes de la vall de Camprodon, a tocar de la ratlla de França.
Irene Solà ens explica contes d’aquells que abans s’explicaven des de l’escó i captaven l’expectació de tota la família. De la fabulació i la llegenda en feien unes creences que s’acceptaven com reals, i que s’han perdut del tot engolits pel forat negre de la televisió. Tan sols persones com l’Irene Solà en conserven l’aroma i és capaç de fer-ne un llibre.
Irene Solà és valenta, i això l’eleva a la categoria d’artista. Tan ens parla de converses entre núvols, com ens dibuixa la lenta evolució de la serralada dels Pirineus. I ens parla de tragèdies gregues amb aquella quotidianitat que les fa semblar naturals, poc importants i fins i tot assequibles. Perquè les vides de les persones, a fi de comptes, són d’una manera perquè abans van entomar unes circumstàncies que els hi van conduir.
Llegiu el llibre. Si el llegiu amb ulls tranquils, intentant assaborir el gust de les paraules, les frases i les històries, estic convençut que gaudireu molt. I si no, no patiu, cent-vuitanta-vuit pàgines en format petit passen de pressa.
Aleix Font – 4 de setembre de 2020.