ORIOL MOLAS I FERRAN GRAU
CAZENEUVE I LA REVENJA DELS DESVALGUTS
Editorial Capital Books
Oriol Molas i Ferran Grau han volgut retre un homenatge a la figura del que fou el primer detectiu privat de la ciutat de Barcelona, Cazeneuve, i li han encarregat que investigui una sèrie d’assassinats, d’entrada inconnexos, que es van produint escalonadament a la ciutat de Barcelona a principis del segle XX, en les dates de la Setmana Tràgica.
La policia, d’acord amb els estereotips de la policia espanyola, no se’n enterava de res, i si algú moria enverinat és que s’havia suïcidat, i si un altre havia sigut apunyalat era degut a un desafortunat accident. És ben sabut que la policia espanyola durant les llargues dictadures i en bona part d’aquesta mena de democràcia que vivim, només és efectiva quan disposa d’algun possible sospitós i el poden torturar amb total impunitat, i si han errat en la sospita, doncs no passa res, un altre mort a les comissaries o una persona esguerrada de per vida; i no passa res.
Però Cazeneuve provenia d’una escola diferent, l’anglesa, que amatent als indicis sospesaven possibilitats, probabilitats, coartades, lligams etc. per descabdellar qualsevol entrellat. I a fe que ho aconsegueixen, tot i que al meu entendre potser han trigat massa. Jo sospitava el motiu des de molt abans que a ell se li fes evident (i naturalment, el comissari general de les forces d’ocupació, altrament dit policia nacional, encara ara, al cap de més de cent anys, no ho ha descobert). No és el millor llibre de lladres i serenos que he llegit a la meva vida, però el mèrit d’haver vestit una història, d’haver-la inserit en el context de la lluita contra les lleves, d’haver-la fet una mica creïble, i que malgrat l’extensió no ha sigut pesat d’acabar-lo de llegir.
Aleix Font, 3 de setembre de 2020.
