ANNA BALLBONA – NO SOC AQUÍ

Anna-Ballbona

Anna Ballbona

ANNA BALLBONA – NO SOC AQUÍ

5è Premi Llibres Anagrama de Novel·la

Editorial Anagrama

243 pàgines

Anna-Ballbona
Anna Ballbona, portada del llibre

Anna Ballbona ens mostra en la seva segona novel·la un relat excepcional on descriu la vida d’una noia segons els seus sentiments, els seus somnis i les seves il·lusions, un món sorprenent que ha desaparegut per sempre en menys de cinquanta anys.

La Mila s’ha casat amb el Simó i tindran una filla que es dirà Bruna. Però abans, o després, la Mila tindrà una vida de frontera entre l’ahir (antic, carlí, de creences immutables, de fe en dites eternes, de personatges inqüestionables) i el demà (d’adolescència, de descobriments, d’Universitat, d’Erasmus, de feina i de canvi de ciutat), un món d’un cert patiment i una certa normalitat o potser hauríem de dir una certa conformitat amb tot allò que li era quotidià. A la gent que viu al centre li fa por passejar de nit pel polígon industrial, però els que hi han de passar cada dia, cada vespre per tornar a casa, els suburbis, la foscori els túnels de sota l’autopista els tenen integrats a la seva normalitat. Igualment allò que han viscut a casa seva com el pa de cada dia, no els pot sobtar com ho faria als que no hem sentit a parlar mai de l’Home d’Allà Dalt, o de les propietats benefactors del ciment pòrtland.

No sóc aquí
Currículum d’Anna Ballbona al llibre No sóc aquí

Anna Ballbona és genial en aquesta novel·la (i suposo que també amb l’altra que va escriure) amb les frases i les explicacions, amb les situacions i els pensaments, és genial en la creació de frases i també quan explica els patiments, i en l’enteniment que una vida és tan normal com qualsevol altra, i que una família, sempre dins d’uns paràmetres d’estima i de respecte, és sempre com qualsevol altre, ni que siguis Premi Nobel o pagès de patateres kenebec.

No soc aquí

Quina preciositat de llibre, quin goig d’anar entenent les fases de la vida, quin plaer arribar al final i tenir el desig de tornar a començar, per saber i entendre, per apreciar aquella gent que encara carregaven la raó d’abans, per imaginar dos nens mirant de lluny l’autopista com si fos la millor manera de passar les hores de la tarda. I com a exemple en reprodueixo quatre textos:

Jo he conegut d’esquitllentes cert món de pagès.

Que puguem fer semblants obres amb els mateixos manobres.

Seràs estrella o meteorit.

Catilinàries:

1.- …Diu que els seus pares l’han ajudat amb paga i senyal i ja els hi tornarà. Però si jo no li he demanar raons!

2ª.- …Sempre obvia un detall significatiu: No tothom ve del mateix bressol.

3ª.- …Aquesta senyora aranya ha arrufat el nas amb la nostra hipoteca fins que ella s’ha comprat un pis.

Anna-Ballbona
L’autora en una imatge d’internet

Anna Ballbona va néixer l’any 1980 a Montmeló (quina enveja, trenta anys més jove que jo i que escrigui trenta mil vegades millor que no pas jo), és escriptora i periodista, i a dia d’avui ha escrit dues novel·les, Joyce i les gallines, i No soc aquí.  També ha escrit poesia. Escriu al diari Ara, a les revistes El Temps i Serra d’Or, i col·labora a Catalunya Ràdio i al Balcó de la SER.

No sóc aquí

El Premi Llibres Anagrama de Novel·la, en llengua catalana, es concedeix anualment. El guardó, amb una dotació de 6.000 euros és en concepte d’avançament de drets d’autor, s’entrega el tercer dilluns del mes de gener. La col·lecció Llibres Anagrama va començar a publicar-se el febrer de 2014 amb Ampliació del camp de batalla de Michel Houellebecq; a principis de 2019 arribà als 60 títols.

Els darrers premiats són, Albert Forns amb Jambalaia el 2016, Tina Vallès amb La memòria de l’arbre el 2017, Llucià Ramis amb Les possessions el 2018, Irene Solà amb Canto jo i la muntanya balla el 2019, i Anna Ballbona amb No soc aquí el 2020.

No sóc aquí
Jurat del 5è Premi Llibre Anagrama de Novel·la

EL QUE ES DIU D’ ANNA BALLBONA A INTERNET

Transcric literalment la web d’Anagrama perquè diu amb paraules exactes allò que és aquesta novel·la i que jo no he sabut escriure:

Hi ha fronteres que sembla que només s’hagin d’obrir amb un conjur. No són exactament barreres, ni línies rectes, ni fan un tall net. Tampoc són fronteres imaginàries ni portes que franquegin el pas a un món paral·lel, sinó llocs, situacions i circumstàncies ben reals; frontisses entre mons que desapareixen i d’altres que malden per treure el cap. Pot ser que les tinguem aquí al costat, però veure-les, entendre’n els mecanismes i finalment creuar-les pot demanar tota una vida.

La Mila, la narradora d’aquesta novel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l’era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portaven a veure un curandero que un dia li va dir que tenia un do que s’aniria manifestant amb el temps.

llibres en català
Agraïments al llibre

Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l’estranyesa que l’ha acompanyat des de sempre, un ser-hi o no ser-hi, una certa perplexitat cap als propis orígens. Enfilant records i paraules, apama els límits i la força d’aquell món heretat, rememora els seus assajos d’obertura a Barcelona i a París i es pregunta què ha perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla. Amb una prosa de dring cristal·lí i un punxant sentit de l’humor que oscil·la entre la tendresa i la mala llet, Anna Ballbona ha escrit una inusitada novel·la de frontera, l’autoretrat d’una dona que troba la seva veu –potser aquell do– i el seu lloc al món en el moment que decideix posar-se a parlar. 

 

 Aleix Font. 17 d’agost de 2020.

Related posts