L’ESSÈNCIA DE LA PLUJA
Kindle
Traducció del castellà d’Eulàlia Joanpere
Versió original: La esencia de la lluvia
Traducció: Eulàlia Joanpere i Esparza
Primera edició: octubre 2020, i la segona el desembre de 2020.
Diu a la portada:”L’amor i el progrés s’aconsegueixen per prova i error”. No sé a què es refereix exactament. Però queda bé.
Carmeta és la protagonista sobre la que dóna voltes la història actual.
Isidre és el pare de la Carmeta, el patriarca, el forjador de la família i la riquesa, el lligam amb la vida antiga i l’actual (de fa cent anys). Era fill d’un cabaler que només va heretar la legítima, un terreny pedregós i sense valor que, mai se sap, al cap dels anys contribueix al patrimoni lluminós de la nissaga.
És un bon llibre, o més ben dit, una bona història, que cadascú pot apreciar segons la seva manera de llegir. Jo hi he trobat una mancança de suport dels hipotètics agents literaris (si és que en va tenir l’autora), un poliment perquè enlluernés l’or del relat. Pel meu gust, l’anar i tornar d’una època a una altra sense gaire advertiment, provoca confusions, si més a no a mi. Per exemple, diu Badalona 1898, i ens comença parlant de les acaballes de la guerra carlina que corresponia al 1853; de seguida retorna al seu futur, però mentrestant ja he estat amb la mosca al nas pensant que què hi feien els trabucaires a les acaballes del vuit-cents.
Durant el temps que va de mitjans del vuit-cents fins les acaballes es van produint els sotracs que van apuntalant una prosperitat que pot enlairar el cap de família, de llenyataire a fundador d’un banc, talment la icona americana del venedor de diaris que acaba multimilionari. Entremig s’hi mesclen les reivindicacions feministes d’una noia il·lusionada per la cultura i pels estels. I, ja que de dones parlem, també l’amor que en aquest cas és més una formalitat que una flama engrescada. Però tot fa bullir l’olla, i és que al final, la cremor encegadora de l’atracció sentimental s’ adiu més a la jovenalla que no a una noia granadeta i intel·lectual.
De l’autora poca cosa n’he pogut trobar. Sembla ser que és una escriptora madrilenya i per tant escriu en castellà. M’ha sobtat que no fos catalana perquè amb el coneixement de la història del Maresme i de Badalona, donava per fet que els coneixements eren de fonts familiars. També m’ha semblat veure que en l’original castellà, Esencia de Lluvia, comença diferent de l’edició catalana. Allà, segons el que he llegit als comentaris d’internet, situen l’inici a la guerra de Cuba i, fins i tot, com si col·loquessin els protagonistes al costat dels insurgents. En la versió catalana que jo he llegit, la guerra que viuen és la carlina, a les muntanyes de la Conreria. En fi.
Resumint, que és un gran relat amb molts ingredients, però potser, al meu parer, mal amanits. Potser en la versió original i castellana, la cosa passa millor, qui ho sap. Vull suposar que en els cercles dels veritables badalonins que encara quedin, els deu emocionar escoltar noms i fets que provenen del fons dels temps. Tot i així, ben endreçat i ben cuinat, encara els hauria agradat més.
Aleix Font. 22 de desembre de 2022
