SVETLANA ALEKSIÉVITX

LA GUERRA NO TÉ CARA DE DONA

Traduït per Miquel Cabal Guarro

Llegir en Català – Raig verd editorial

412 pàgines

Contraportada del llibre d’ Svetlana Aleksiévitx

Svetlana Aleksiévitx ens presenta un llibre on explica la guerra vista amb ulls de dona. Un milió de dones van combatre amb l’exèrcit soviètic durant la Segona Guerra Mundial, però fins ara només se n’havia explicat la versió masculina, la del valor, dels himnes i banderes, de canons i bombes i finalment del retorn triomfal.  En canvi la visió femenina de falta de vestits de talles adequades per a elles, de falta de previsió per a la higiene femenina, del neguit per semblar maques, de l’amor, del desamor a la tornada etc. no existia. I en part era perquè havia estat silenciada perquè no interessava als propagandistes del govern. En oposició a la guerra gran, ella ens explica la història petita. diu No escric la història de la guerra, sinó la dels sentiments.

Currículum d’ Svetlana Aleksiévitx a la solapa del llibre

Svetlana Aleksiévitx, amb el seu estil de “la novel·la de veus” ha entrevistat milers de testimonis d’aquella epopeia i en el llibre La guerra no té cara de dona ens en ha donat un tast. Què pensaven, com sobrevivien, que esperaven i què es van trobar, de l’horror, de la gana,del repte de lluitar com els homes i sovint fer-ho millor, la brutícia, la higiene femenina, del retorn a casa: terra cremada, de l’amor. Un capítol es titula Feien falta soldats…Però nosaltres volíem ser boniques. Un altre que parla dels nens que van quedar sols a casa, Mama, que és un papa? Dones infermeres, dones marineres, aviadores, sapadores, fuselleres, milicianes, flequeres, transmissions, enllaços de correus, cuineres,conductores, franctiradores, cirurgianes, partisanes, metralleres, criptògrafes, telefonistes… perquè la guerra és una indústria extensa, transversal, on tot s’ha de fer i tothom hi té un lloc.

Primera pàgina del llibre amb el nom del traductor

L’Stalin als anys trenta va provocar (uns diuen que intencionadament d’altres que per ineptitud) la gran gana a Ukraïna, que ells anomenen Holodomor  i que va causar més d’un milió de morts a causa de la fam. Stalin va purgar (afusellar) pràcticament tots els oficials de l’exèrcit soviètic uns anys abans de l’inici de la guerra, 1937-1938, cosa que va provocar el desconcert davant la invasió alemanya i la gran desfeta inicial. Stalin va empresonar la immensa majoria de soldats soviètics que van sobreviure a les presons alemanyes; deia que si no havien mort era perquè havien col·laborat.  Malgrat tot, la gent l’idolatrava i la joventut es va llançar a les oficines de reclutament per a defensar la Mare Pàtria.

Geografia de la invasió nazi a territori soviètic

La guerra no té cara de dona és un relat colpidor i esgarrifós, tendre i extremadament dur. Heroic. Ens fa veure la història des d’una altra perspectiva, més real, més comprensiva, més esgarrifosa. Vint milions de morts del costat soviètic prenen una dimensió real llegint el testimoni de tantes dones que hi van ser.

Jerarquia militar

L’autora: Svetlana Aleksiévitx és una  escriptora  en llengua russa que va néixer el  31 de maig de 1948 en dos pobles a l’hora. Segons la solapa del llibre La guerra no té cara de dona ho va fer a Stanistawow, Polònia, i segons Viquipèdia a Stanislav, Ucraïna. Ambdós coincideixen en que en aquells anys era territori soviètic, o sigui que quan li preguntaven, com ens pregunten a nosaltres, “Què posa al teu carnet d’identitat?”, havia de contestar “Unió Soviètica”.

Svetlana Aleksiévitx autora d’aquest llibre en una foto d’internet.

Allò que és més important és que va escriure uns llibres colpidors, dos dels quals he llegit i puc certificar que són bons, d’aquells que per més pàgines que tinguin mai no en tens prou; són tendres, parlats per gent com nosaltres, d’aquells que a Juli César deien que sagnaven com nosaltres, ploraven com nosaltres, tenien fred i gana com nosaltres.

Dades numèriques de l’organització militar soviètica

 El primer que vaig llegir era Temps de segona mà. La fi de l’home roig, i el segon La guerra no té cara de dona. Estan escrits en aquella tècnica que ara en diuen “la novel·la de veus” i que abans en dèiem “Novel·la d’entrevistes”.  Ha rebut molts premis, tots molt importants i ara, des de que el Putin és el dolent encara en rebrà molts més. Els més importants per la meva consideració són els següents:

1984 — Orde de la Insígnia d’Honor (condecoració civil de la URSS).

2015 — Premi Nobel de Literatura

2022 — Premi Internacional Catalunya.

Llegiu aquest llibre, per cultura, per història, per estil i sobretot perquè us agradarà.

Aleix Font, 2 de desembre de 2022

Related posts