escrit per
Esther Badosa Pascual, Montse Pascual Vilaplana, Gemma Ràfols Pascual, Marta Rovira Pascual
Aquest preciós llibre és una biografia de Lluís Pascual Roca, l’avi de les quatre nétes, autores d’aquesta extensa i meticulosa recopilació de documents que conformen la vida familiar i professional del seu avi.
Se’n desprèn l’erudició de Lluís Pascual Roca en el camp de l’agricultura científica i pràctica, i de les seves diverses branques, especialitzacions tan desconegudes per la immensa població del nostre País: poda, qualitat del sòl, tipus de conreu apropiat, conservació, embalatge, exportació, etc. Veiem doncs que l’agricultura científica és polifacètica.
Lluís Pascual Roca neix el 1900 a la masia de Can Colomer de Santa Coloma de Cervelló, juntament amb els seus germans van ser la setzena generació que va habitar a Can Colomer, de Santa Coloma de Cervelló. Es va casar el 22 d’agost de 1924 a l’església de Santa Coloma amb Maria Rigol Miquel, nascuda el 25 de febrer de 1900 a Sant Vicenç dels Horts. Viuen a la masia de can Via de La Palma de Cervelló. Van tenir nou fills: Miquel 1925, Francisqueta 1927, Montserrat 1929, Jordi 1930, Aleix 1931 , Lluís 1932, Núria 1938, Immaculada 1941, els quals van quedar orfes de mare el 29 de juliol de 1941. Es va casar en segones núpcies el 18 de juny de 1942, a l’església de La Palma de Cervelló, amb la Quimeta de cal Tano ,Joaquima Fisas Alemany, nascuda el 14 d’agost de 1913. (Tano ve de Gaietà), amb qui va tenir una filla, Georgina Pascual Fisas, nascuda el 25 d’abril de 1943. Lluís Pascual Roca va morir prematurament a Barcelona el 9 de maig de 1950.
Quan l’hereu de la masia de can Via, Jordi Pascual Rigol, va morir d’accident l’onze d’octubre de 1952 comportà el desmembrament de la família. El Miquel passà una llarga temporada amb el seu tiet Josep Pascual a can Colomer. La Francisqueta i la Montserrat professaven la seva vocació religiosa als convents de Saragossa i Sabadell respectivament. L’Aleix estudiava per seminarista, però va penjar els hàbits, va festejar amb Roser Vilapua i es van casar. El Lluís i la Roser amb els estudis finalitzats van a viure a la masia de can Via de La Palma de Cervelló. La Nuri seguia a l’internat a les Salesianes de Sarrià i va anar a viure a Can Ros del Llor, de Sant Boi. I la Immaculada, que ja vivia a can Ros, amb els tiets Francisqueta i Miquel, va conviure amb la seva germana. La Georgina i la seva mare Quimeta van deixar can Via i van viure a Barcelona, al carrer Calàbria.
Al llibre hi surt una llarga cronologia d’estudis i vida professional de Lluís Pascual Roca, començant pel 1918 quan el seu pare va adquirir la finca de Sant Jordi de la Clamor, amb terres de les poblacions d’Almacelles i Altorricó. D’una extensió de 94 hectàrees inicials, al 1931 es van convertir en 100 Ha i en un futur Lluís hi va aplicar les tècniques que convertirien terrenys erms i estèrils amb finques de regadiu i fèrtils. Va introdueir cultius més productius, cereals, arròs, arbres fruiters i va crear colònies a l’estil de les industrials que hi havia a les conques del Llobregat i del Ter.
Lluís Pascual Roca estudià a l’escola francesa Fortianell de Barcelona, al Col·legi Agrícola de Sant Josep (coneguda com a Institut Agrícola Hispano-Francès), a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, obtingué titulacions de Tècnic Agrícola i Pèrit Agrícola, formà part dels Serveis Tècnics Agrícoles de la Generalitat republicana, donà conferències, escriví articles en revistes agrícoles especialitzades i diversos llibres, entre ells El Blat de Moro, diferents estudis transversals sobre agricultura com La conveniència del cultiu d’arròs a la finca Granja de San Jorge de la Clamor, Manera de fer productives les terres salines de Lleida, entre d’altres.
Formà part com a vocal de l’Institut Agrari Català de Sant Isidre abans de la República. Fou Vocal de la Junta de Regants del Canal Aragó i Catalunya. Treballà als Serveis Tècnics d’Agricultura de la Generalitat durant la Guerra Civil. L’any 1937, durant la guerra li van confiscar les finques de Sant Jordi de la Clamor. En acabar la guerra li van retornar les seves propietats. Formà part de la Cámara Oficial Sindical Agraria (COSA) 1947-1951 com a President, i fou per aquest càrrec que es va relacionar amb feixistes preeminents, com Eduardo Baeza Alegria, governador Civil de Barcelona, Fermín Sanz-Orrio, Delegado Sindical Nacional, i només accidentalment amb el mateix Franco.
Un cop mort Lluís Pascual Roca, el règim franquista li va atorgar la Gran Cruz del Orden Civil del Mérito Agrícola per la seva gran contribució a la millora de l’agricultura i també al millorament de la vida dels pagesos.
Li van fer funerals a Barcelona, a Manresa, a la Palma de Cervelló, a Mataró, a Granollers, a Sant Boi i a Vic. Van posar el seu nom a carrers de Sant Boi de Llobregat i de Santa Coloma de Cervelló. Cap al final del llibre hi diu “Bona part de la població santacolomina desconeix encara avui qui era el Lluís Pascual. Aquest llibre intenta pal·liar i reconèixer la influència discreta i humil del nostre personatge en aquest municipi”. Reconec que jo era un d’aquest ignorants que gràcies a aquest llibre he rebut una mica de llum de la vida d’aquest gran home, un dels que en Pla anomenava Homenots.
Amb aquesta ressenya he intentat resumir el que al llibre conforma 152 pàgines i comprendreu que m’he deixat gran quantitat de dades, segurament importants. Tal com passa en moltes biografies, les dades són els arbres que ens amaguen el bosc dels sentiments. Així doncs, llegiu-lo i traieu-ne conclusions. A mi m’ha encantat. Suposo que a vosaltres us passarà el mateix.
Aleix Font, 26 de novembre de 2022.